Search

Quan es compleixen 125 anys de la publicació, el debat transhumanístic torna aquest clàssic a l'actualitat. L'illa del doctor Moreau és una de les novel·les més pertorbadores que mai s'hagin escrit. Tal com va escriure Margaret Atwood:'Quan l'has llegit, difícilment pots oblidar-la'. Jorge Luis Borges, parlant de les primeres obres de Wells, va dir-ne:'És un mirall que revela la idiosincràcia del lector i és també un mapa del món'. A l'oceà Pacífic un vaixell s'enfonsa i un dels nàufrags, Edward Prendick, és rescatat per un petit mercant que està transportant una càrrega d'animals vius —gossos, conills, una llama, una puma— fins a una illa encara sense nom. Per atzar Prendick és desembarcat també a l'illa, i allà anirà descobrint amb horror els experiments inimaginables que el doctor Moreau està practicant amb animals. Wells no va ser un mer pioner de la ciència ficció, sinó un visionari amb una escriptura enormement eficaç que interpel·la el lector sobre el paper de la ciència i sobre els límits ètics en l'alteració de la natura.

Hi ha moments en què tot trontolla, en què una petita escletxa pot provocar una esquerda. O, fins i tot, pot fer que caigui un mur. Aquesta és la sensació viscuda per l'Anna, una jove periodista que havia publicat uns reportatges sobre l'aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i ara s'assabenta que una de les fonts entrevistades era un impostor. Per això, el seu diari ha rebut una demanda. En un moment emocionalment complicat, l'Anna haurà de revisar la seva pròpia feina i investigar les persones que va entrevistar, moltes d'elles marcades encara per haver viscut sota el règim opressiu de l'RDA. Anirà descobrint múltiples falsedats (per què la van enganyar?, quin paper hi fa un espia de la Stasi?), en una història teixida amb enganys i desenganys que fins i tot sacsejarà les seves relacions personals.

Antonio Aliaga ha de fugir d'Espanya durant els primers anys de la postguerra. Les seves activitats antifranquistes a la clandestinitat l'obliguen a deixar dona i dues filles a Carcaixent i allistar-se a la Legió Estrangera, immersa en la guerra d'Indoxina. En la distància física i a ulls de la seva família Antonio es converteix en un personatge misteriós, esmunyedís i mític. Xavier Aliaga, l'autor i narrador, no ha conegut el seu oncle Antonio, però immers en el paper de cronista s'endinsa en el passat familiar per treure a la llum la veritat, fins allà on pugui, desvetllar misèries i grandeses i construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional.'Explora des d'un exercici d'autoficció una etapa del franquisme que esdevé universal.'—Jurat del Premi.'Una obra plena de matisos sobre la recuperació de l'oblit escrita amb un geni narratiu que s'alimenta, essencialment, de la curiositat.'—Núvol.

Amb el seu humor característic i una extraordinària habilitat narrativa, Percival Everett ha reescrit'Les aventures de Huckleberry Finn'de Mark Twain, capgirant-la i subvertint-la. Ara no és Huck, el noi blanc, sinó Jim, l'esclau, qui ens narra i qui ens presenta la societat —bestialment racista— del sud dels Estats Units. Ara, les «aventures» poden significar, per a Jim, aconseguir la llibertat personal, l'empoderament racial i la dignitat humana. Quan Jim s'assabenta que el volen vendre, separant-lo de la seva dona i la seva filla, decideix escapar-se i arribar als estats no esclavistes. Per atzar Huck l'acompanyarà en una singladura trepidant al llarg del riu Mississipi, on la desesperança, el naufragi o el linxament els amenacen a cada revolt. Però amb la llibertat a l'horitzó. Guanyador del National Book Award for Fiction i del Kirkus Prize. Finalista del Booker. «Una obra d'art literària provocativa i il·luminadora.» —'The Boston Globe'«La novel·la més emocionant d'Everett, però també la seva més emotiva.» —'The New York Times'

Poc podia imaginar Paloma que treballar com a auxiliar de vol canviaria tant la seva vida rutinària a terra. Amb els pares jubilats abandonant-se a una vida naturista i hippie a Mèxic i amb un tiet diplomàtic a l'ambaixada de Moscou, el retrobament amb una coneguda de l'institut —vint anys després!— trencarà la seva soledat. Però serà en Marcel, un apicultor desmanegat, i la seva mare, Simona, una iaia amb mal humor i un passat corprenedor, qui canviaran el rumb de la seva existència i l'endinsaran en un món familiar completament nou. Què és la família? Quines formes pot adoptar? Hi ha alternatives al vincle de sang o —com diu el tòpic— la família no es tria? Entre el cel i la terra, entre la fantasia i la realitat, entre el present i el passat, Alba Dalmau desplega a'Si una família'un extraordinari ventall de relacions i sentiments, on tot pot passar i tot és imaginable.

L'escriptora croata Dubravka Ugrešić troba en les velles fotografies guardades en un armari l'espurna per encendre la memòria. Davant dels seus ulls retornen les trobades nocturnes amb amigues per tirar les cartes del tarot, l'existència difícil de la mare, la seva estada a Berlín en un apartament compartit amb tres joves índies, les aventures amoroses a Lisboa… Amb el desmembrament definitiu de Iugoslàvia, molts van haver d'exiliar-se, sovint amb tota la seva vida reduïda a una maleta. Convertits per sempre en ciutadans de l'exili —l'únic país sense geografia real—, els personatges de la novel·la queden atrapats entre diverses cultures i països, a mig camí d'un passat propi arrasat i un futur desarrelat, sense certeses. Ugrešić alça aquí un esplèndid monument literari al passat, abans que el temps no l'esborri, amb una novel·la que ja és un clàssic de la literatura europea recent.

En les immediacions de la central de Txernòbil, un soldat rus obsedit pels seus somnis dispara a un cavall de Przewalski —els únics exemplars salvatges al món— i el fereix en una cuixa. Ranquejant, separat de la manada, el cavall aconsegueix fugir. L'Elena i el Sergei treballen a la zona d'exclusió de Txernòbil estudiant la fauna que sobreviu allà sota els efectes de la radiació. Troben el cavall agonitzant i aconsegueixen salvar-lo. Però potser la relació amb els homes i les dones el canviaran per sempre, allunyant-lo de la seva vida salvatge. Potser els homes i les dones que s'hi relacionin —en somnis, en cos i ànima— canviaran també per sempre. Una novel·la singular que explora les connexions profundes entre persones i animals i ressegueix l'extraordinari periple d'un cavall per Ucraïna, Bielorússia i Polònia. XXXIV Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler

Imagineu que estem vivint en el primer esbós de la creació, elaborat per Déu, que ja està treballant en el segon. En aquest primer esbós, la Mira marxa de casa per estudiar en una acadèmia. Allà coneix l'Annie, una noia òrfena, amb qui sent una connexió total. Quan la Mira és gran, el seu pare estimat mor, i el seu esperit viu dins ella. Junts esdevenen una fulla. Passat el temps, l'Annie aconseguirà que la Mira surti de la fulla i torni al món humà. Però què passarà amb elles —i amb la resta de nosaltres— en el segon esbós, tan millorat, tan perfecte? Inclassificable, d'una imaginació desbordant, Color pur desplega un univers literari original, impossible d'etiquetar o de comparar. Narrada per un «nosaltres» que podria ben bé representar la humanitat sencera, Heti ens proposa reflexions suggeridores sobre l'eternitat, el nostre lloc al món, la crisi climàtica, l'art com a emulació del poder diví, la vida després de la mort o el sentit final de l'existència.

Els germans Taverner, Escil·la i Felix, passen uns dies a la casa familiar a la costa sud-oest d'Anglaterra en companyia d'uns amics; els sembla que estan vivint «el final d'una era, el començament d'una altra», i intenten assolir «una manera diferent de comprendre-ho tot». Tots, de fet, esperen que un fet transcendent, decisiu, els salvi d'aquella rutina diletant. I passa: al fons d'un pou, Picus i Clarence han trobat un objecte que —s'esforcen a creure— podria ser el sant Graal. Amb l'arribada de Carston, un convidat nord-americà, les relacions personals s'emboliquen més, amb moviments per amor o per enveja, i equívocs, i malentesos, i suposicions. Mentre al seu voltant batega una natura gairebé salvatge: el bosc remorejant, el penya-segat tallat a pic, el mar com un animal viu… És en la descripció i l'evolució dels personatges, en l'elusiva manera de mostrar-ne les accions i els sentiments, que Mary Butts, contemporània de Virginia Woolf o de Katherine Mansfield, és profundament original, amb una prosa sensorial i subtil, gens convencional. Traducció i presentació de Jordi Martín Lloret.

En una exclusiva clínica croata, Dino espera per sotmetre's a una operació de cirurgia plàstica, tot i que no té gaire clar en què consistirà. Mentrestant, per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d'esdeveniments que l'han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d'identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, alguns artistes de l'italo disco o els membres d'una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora. Pijuan desplega el seu talent i un sentit de l'humor finíssim en una novel·la que reflexiona sobre la identitat i els dobles, el pes de la família o les estranyes idolatries contemporànies. Incisiva, ambiciosa, hilarant.

Ambientada a Nigèria, la novel·la se centra en dos personatges d'orígens socials molt diferents. L'Eniolá és adolescent. El seu pare acaba de perdre la feina i no pot ni pagar-li l'institut, de manera que l'Eniolá es passa els dies fent encàrrecs per a una cosidora, recollint diaris, demanant almoina si cal, somiant amb un gran futur. En canvi, la Wúràolá encarna la filla ideal en una família benestant. Sembla que tot li va bé: fa un any que treballa de metgessa i s'ha promès amb en Kúnlé, també de bona família. Però la relació té algunes esquerdes. Quan un polític local intenta captar l'Eniolá i un sobtat esclat de violència destrossa una festa familiar, les vides de la Wúràolá i l'Eniolá s'entrellacen. Amb la seva escriptura precisa i emotiva, Ayobámi Adébáyo aprofundeix en els lligams familiars, en les diferències de classe i de gènere, en els desitjos personals i les barreres socials.

Una novel·la intensa sobre les passions que ens mantenen vius, sobre els qui arrisquen cos i ànima, sobre els pares i els seus llegats ocults. Durant anys en Sandro ha viscut a Milà, amb una feina estable i un bon futur amb la Giulia. Però ha decidit tornar a Rímini, a casa, on el pare encara el tram final de la seva vida. Inexorablement la ciutat se li fa estranya i li costa retrobar els vells amics, el vell caliu. El pare també ha canviat —sense la mare, que omplia la vida de tots dos—: ja no és l'home fort i àgil d'abans, quan competien a tots els concursos de la Riviera i ballaven per guanyar. I ara és en Sandro —el desfici de guanyar es porta a la sang— qui juga malaltissament en partides clandestines, en què per tenir-ho tot, ho ha d'arriscar tot.

Una novel·la extraordinàriament emotiva sobre una parella que amb els seus dos fills, de cinc i deu anys, creua amb cotxe els Estats Units, de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l'últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana i s'endinsen perillosament en el desert, vast i inacabable. Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel en motel, els pares s'adonen que una esquerda s'està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s'entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert. Luiselli escriu un relat commovedor —on tot és l'eco d'alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.

Cada llibre d'Annie Ernaux ens condueix a conèixer, sense sentimentalismes i amb total sinceritat, les experiències i emocions d'una dona, que pel seu talent literari esdevenen vivències universals. Ernaux es va fer popular a França amb'El lloc', aquesta narració intimista, descarnadament autobiogràfica, sobre la relació amb el seu pare estimat. Ell, primer obrer i després petit comerciant en un poble de províncies, mai no ha visitat un museu, ni ha llegit més que algun diari regional, però espera que, gràcies als estudis, la seva filla arribi a ser «millor que ell». En la narració de la vida i la mort del pare, la filla no renega dels seus orígens humils, però reconeix la distància dolorosa que les aspiracions d'ella —emmirallant- seen la culta i educada burgesia urbana— han obert entre tots dos. «Un relat molt personal, molt privat, però que podria ser la història de molts. La col·lectivitat representada en una sola protagonista.» — Maribel Pascual,'Las Furias Magazine'Obra guanyadora del premi Renaudot i de l'Académie Française

El 1851, McGlue, un mariner estatunidenc, es desperta ferit i ensangonat a la bodega del vaixell on treballa, i se n'adona que l'han encadenat. Està massa borratxo per recordar què va passar, però tothom l'acusa que va assassinar el seu company Johnson. Això no té cap sentit per a ell, que el considerava el seu amic i no recorda en absolut què va passar. Però McGlue arrossega una tèrbola vida de baralles i violència gratuïta, sempre abusant de l'alcohol; i, a més, té un trau profund al cap que li impedeix pensar amb claredat. A mesura que el vaixell completa la ruta de tornada a Salem (Massachusetts) on serà jutjat, l'embriaguesa mental i física de McGlue va desapareixent i és capaç de rememorar fragments de la seva amistat íntima amb Johnson i entreveure els esdeveniments de la nit infausta en què suposadament el va assassinar. La primera novel·la d'Ottessa Moshfegh.

Percival Everett pren el títol de la seva novel·la d'una coneguda pel·lícula: «James Bond contra el Dr. No». I és que aquí també trobarem un superdolent extraordinari, dels que volen aconseguir un poder absolut per —si s'avorreix, o li ve de gust— conquerir o destruir el planeta. Naturalment, John Sill és un obscur multimilionari que pot gastar tant com vulgui, però acaba contractant un professor universitari anomenat Wala Kitu, matemàtic expert en no res, perquè el que Sill pretén, maquiavèl·licament, és acaparar tot el «poder de no res». A partir d'aquí, com en una paròdia de les pel·lícules de «Bond, James Bond», l'acció es precipita i esdevé imprevisible: viatges en submarí, iot o helicòpter, identitats secretes, una pilot vampiressa, sequaços malvats, amagatalls secrets, una bassa de taurons… I tot això, mentre l'inofensiu Wala Kitu desplega heroics plans per evitar la catàstrofe. Intel·ligent, entretinguda, crítica (amb el govern, el racisme, la misogínia), ben travada, provocadora, ràpida com una muntanya russa, hilarant… Guanyador del Premi PEN / Jean Stein 2023

«Una obra sublim en el sentit més genuí de la paraula: poderosa, irrefrenable i terrorífica.» — ArtReview Lapvona és un poblet medieval on els camperols, pobres i empobrits, treballen sota el jou d'un noble cobdiciós i distant. El frívol Villiam viu dalt d'un turó, en una casa senyorial protegida pels seus guardians nòrdics —alts, forts i rossos. Hi du una vida regalada i reclosa, rodejat de criats, sense pensar més que en estar entretingut i menjar bé. A la falda del mateix turó viuen el pastor Jude i el seu fill Marek, que per la desaparició de la mare va ser alletat per l'Ina, una mena de bruixa-dida que coneix els secrets del bosc a través dels ocells. Moshfegh ha sorprès novament els seus seguidors traslladant el seu humor negre, el seu estil despietat i els seus personatges extrems a una novel·la d'ambient inquietant, una faula sense moral, en què la culpa, el temor religiós i el mal hi són presents com a veritables protagonistes. Una novel·la inclassificable, addictiva, única. Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau

La Maia és una dona que durant la major part de la seva vida ha après a fingir que tot va bé i que ella està bé: té una bona feina, parella i tres fills. Malgrat això, viu governada per una malaltia que l'assetja i que pocs saben que pateix: la depressió. Quan ara la Maia mira cap al passat (un trastorn alimentari, els traumes d'adolescent, autolesions, les dificultats en les relacions), tot li semblen causes, indicis i manifestacions evidents que la portaven cap a una vida d'angoixa i solitud. I serà dins de la narració que també la veurem avançar, pas a pas, cap a una estabilitat potser incerta però plena d'esperança. Mònica Ramoneda ens endinsa en els plecs i replecs d'una condició tan esquiva com la depressió, amb intents de superació, crisis i recaigudes, però sobretot ens ofereix una experiència profunda i sincera, i una mirada a la salut mental des d'angles molt diversos. «Quan vaig sortir de la clínica em sentia perduda. No sé si per la medicació o com a conseqüència de la depressió. El cas és que tenia buits de memòria i era incapaç d'ordenar cronològicament els fets. Per posar-hi remei, perquè no et pots reconstruir si no tens l'estructura a lloc, vaig fer el que he fet sempre: escriure. Tot era molt recent i vaig haver de separar-me'n: crear un relat, uns personatges, i fer-ne novel·la.» — De l'autora

Els personatges d'aquest llibre estan creixent. O potser no s'adonen que ja han acabat de créixer. Entre l'adolescència i els trenta, les veus que poblen'La part fàcil'estan aprenent a conviure amb sentiments de culpa que no els pertanyen, amb vergonyes paralitzants, amb secrets familiars vells o recents… S'enfronten a circumstàncies i esdeveniments greus però en cap cas excepcionals: l'explotació laboral, la lenta descomposició d'una amistat, la mort inesperada, la malaltia mental… Hi ha un cert estranyament amb la realitat i una dificultat per comunicar-se que travessen la vida quotidiana dels personatges i donen al recull un aire líric, d'emocions profundes, de sentiments primigenis. Amb una escriptura subtil i emotiva, empàtica, Ismael Ramos mostra les esquerdes que s'obren en les relacions humanes. Sovint, els personatges no saben què fer amb les seves vides. Ben bé, com tots nosaltres.

Inexplicablement aïllada per una paret invisible que la separa de la resta del món, que ha quedat petrificat per causes desconegudes, la protagonista es veurà obligada a deixar enrere la seva vida passada i afrontar la supervivència en solitari en una casa d'alta muntanya, només amb la companyia d'alguns animals. L'única alternativa davant la incertesa serà aprofitar tots els recursos al seu abast i adaptar-se als cicles del món natural. Comparada amb'Robinson Crusoe'i anticipant-se a títols de Cormac McCarthy o Marian Engel, la novel·la de Marlen Haushofer aprofundeix en la experiència de l'individu fora de la societat i ha donat lloc a múltiples interpretacions des de l'ecologisme, el feminisme o la filosofia. Publicada el 1963,'La paret'manté encara avui la seva ànima distòpica, amb una escriptura precisa, brillant i hipnòtica. «Novel·la distòpica brutal i absorbent […] és una de les obres més profundament feministes del segle passat.» — Naomi Huffman, The Atlantic

A'La dona gelada'Annie Ernaux s'acosta a la trentena, és professora, està casada amb un executiu i és mare de dos nens. Viu en una casa confortable. I malgrat tot, se sent una dona gelada. Com milers d'altres dones ella ha sentit que la seva curiositat, la seva felicitat, el seu impuls vital s'anaven anquilosant en l'intent de compaginar la feina amb les compres, els sopars, l'atenció als fills… Tot allò que s'entenia com la condició normal per a una dona. Barrejant tendresa, ràbia i amargor, Ernaux explica brillantment aquesta alteració de la quotidianitat, aquest empobriment de les sensacions, aquesta dilució de la identitat; l'esclavitud quotidiana a què les dones són empeses com si fos l'únic camí possible per a la realització personal.

Per escapar de la seva vida anterior, l'Ingrid treballa des de fa cinc anys en un descomunal creuer de luxe, despatxant a la botiga de souvenirs o atenent clientes al saló de manicura. Quan té dies lliures, desembarca a les ciutats on atraca el vaixell i mata les hores seguint turistes, bevent fins a emborratxar-se… Ara no li sembla una mala vida, sobretot perquè abans era pitjor. Un dia en Keith, el peculiar capità del vaixell, la selecciona per a un programa formatiu basat en el wabi-sabi, la filosofia japonesa que ens impulsa a acceptar la imperfecció del món. I l'Ingrid creu trobar-hi un fonament sòlid per al seu futur. Però tot es precipitarà quan el creuer faci escala a la seva ciutat, on encara viu el seu marit. Lara Williams explora com ens ocultem a nosaltres mateixos les contrarietats de la vida i com, desorientats i insatisfets, sentim la necessitat de trobar alguna cosa en què creure. Amb'L'Odissea'fa un pas més per mostrar-nos les vergonyes del sistema. «Williams aconsegueix burlar-se dels aclaparadors absurds de la vida moderna.» — Literary Review

Als divuit anys, el protagonista deixa enrere el poble i marxa a Londres amb la intenció de lliurar-se de la feixuga influència del pare. A la capital britànica hi coneix la Kate, una companya d'universitat amb qui emprendrà una nova vida. Forçat a tornar al poble per la mort de la mare i, poc després, per la mort del seu millor amic, rememorarà episodis de la seva infància i joventut i retrobarà llocs i personatges oblidats, que faran aflorar alguns secrets i conflictes sobre els quals no havia tornat a pensar. Jordi Font ens dibuixa un personatge escindit entre els records i un present incert, perdut en un garbuix d'amors incomplets —algú que encara busca el seu lloc al món, casa seva, la seva identitat més profunda. Una novel·la en què la realitat és palpable i els sentiments hi flueixen soterrats, amb una llengua expressiva, genuïna i precisa.

Kairós és el déu grec del moment oportú, de les coincidències favorables, de la felicitat instantània. És el temps necessari perquè es compleixi la voluntat divina, segons els cristians. ¿Podríem considerar que la trobada fortuïta de Katharina, de dinou anys, i Hans, un intel·lectual de més de cinquanta, va ser provocada per Kairós? Passats els anys, la resposta és incerta encara. Amb el teló de fons d'una RDA decadent i el trasbals posterior a la caiguda del Mur el 1989, Jenny Erpenbeck narra amb el seu llenguatge inconfusible els abismes de la felicitat: el camí de dos amants a la frontera entre la veritat i la mentida, l'obsessió i la violència, l'odi i l'esperança. La seva història d'amor clandestí es desplegarà i s'ensorrarà en paral·lel a la dissolució de l'estat comunista, que l'un i l'altra viuran amb expectatives diferents. «Erpenbeck posseeix un do insuperable per mostrar com les nostres idees, passions i decisions es configuren —i reconfiguren— pel pas del temps i els canvis històrics.» — John Powers, NPR Traducció de Lourdes Bigorra Cervelló

Durant deu anys, Dora Rosário ha plorat la mort del seu marit. Un marit que per principis havia rebutjat tenir qualsevol mena d'ambició personal. Dora i la seva filla, doncs, van quedar soles i sense res, forçades a demanar l'ajuda d'amics i coneguts. Quan una nit la seva sogra li revela un secret esfereïdor sobre el seu matrimoni, Dora s'adona que totes les certeses que tenia sobre la seva vida han desaparegut. Com reprendre la vida després d'una pèrdua? Com superar un desengany? Com apedaçar una identitat esquerdada, perdudes ja les esperances, esborrats per sempre els anhels? La novel·la que ha significat el redescobriment internacional de Carvalho, una de les grans autores portugueses del segle xx. «Un llibre sobre com els homes traeixen les dones, i com les dones es traeixen entre elles.» — The Paris Review

Dues dones coincideixen a París. Una és una famosa actriu siriana que va posar-se al capdavant de l'alçament popular contra el govern de Baixar-al Assad i que s'ha convertit en una icona d'aquella revolució: es diu Fadwa Suleiman. L'altra és la narradora d'aquesta història, una periodista catalana que va ser ferida de guerra al Pròxim Orient i que ha vingut a París darrere d'un home. En comú tenen una mirada inconformista davant de la vida, una necessitat de compromís, moltes contradiccions, maternitats gens idealitzades, una visió alhora perplexa i lúcida del món i molta força.'Un tigre a París'exposa les seves vides difícils —marcades en un cas per la guerra, el compromís polític i l'allunyament de tot allò que estimes; i en l'altre per la soledat, l'esperança de l'amor, les feines tristes. I ens mostra, malgrat tot, els fils que cusen i recusen aquesta amistat i els plaers de revolucionar-se. Una història lluminosa que celebra l'amistat i el compromís entre dues dones.

«Qualsevol nova novel·la de Julian Barnes és un esdeveniment literari.» — Sunday Telegraph En Neil, actor mediocre, ja divorciat i amb una filla, no podia imaginar la transcendència que aquell curs universitari tindria en el seu futur. S'hi va matricular pensant que li mancava alguna cosa, que havia de posar un cert ordre a la seva vida. I la fascinació per l'Elizabeth Finch va capgirar-ho tot. Aquella professora —«digna, elegant, intimidadora, autèntica»— va eixamplar la seva mirada sobre el passat, les relacions humanes o el sentit moral d'Occident. Anys després, la mort de l'Elizabeth va forçar en Neil a capbussar-se en els seus escrits personals i, de retruc, en la història de l'emperador romà Julià l'Apòstata. Barnes ho ha tornat a fer. Amb'Elizabeth Finch's'ha endinsat en els racons més profunds de l'existència humana i, d'una manera que només la literatura pot aconseguir, ha posat sobre la taula algunes de les grans preguntes sobre la felicitat, la veritat, la construcció d'una biografia, l'amistat entre una dona i un home, l'admiració pel saber i, en definitiva, el sentit de la vida. Perquè «hi ha coses que depenen de nosaltres i d'altres que no», i hauríem d'aprendre a distingir-les.

XXXII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler Un matrimoni passa uns dies de vacances a la casa familiar, en un poblet. Sense fills, han viscut 45 anys d'amor i intimitat. Tots dos són professors —ell d'institut, ella d'universitat— i tenen la jubilació a prop. Els dies s'escolen amb la simplicitat de les rutines establertes i els gestos coneguts. Però ja fa mesos que ell sent el vertigen de l'envelliment i una certa confusió mental. Circumstàncies que l'aboquen a un estranyament vital. I, sobretot, comença a percebre el buit que el futur minvant obre davant seu. Per què soc mereixedor de tant amor i com puc correspondre? És la pregunta que plana, constant i retòrica, en la ment del narrador. A través d'ell —la seva mirada, les seves reflexions— transitarem amb subtilesa per la seva història personal i de parella. Lectures, família, feina… tot el que ha conformat el seu món. Ara, ha arribat l'hora de decidir si aquesta realitat ha de canviar Obra guanyadora del XXXII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. El jurat va voler destacar-ne la qualitat literària i el repte formal, i també l'originalitat de la veu narrativa i l'atreviment per crear un engranatge de jocs lingüístics, literaris i artístics a partir d'una trama aparentment senzilla.

Un dels millors llibres de l'any per a Kirkus Reviews i Publishers Weekly A la costa de l'Antàrtida tres membres d'una expedició de recerca queden separats per una tempesta imprevista, amb tràgiques conseqüències. Un d'ells, el veterà de l'exploració antàrtica Robert Doc Wright creu saber què va passar i per què tot va acabar malament, però una afàsia li ha fet perdre la capacitat de comunicar-se. De tornada a casa, en Robert haurà d'aprendre una nova manera d'estar al món, mentre que la seva dona, Anna, que tenia una vida independent i sense traves, haurà de tenir-ne cura. Una novel·la impressionant sobre la fina línia entre el sacrifici i l'egoisme, sobre la fragilitat de l'home en la natura salvatge i sobre la necessitat de crear i explicar històries a partir de les nostres vivències, fins i tot quan les paraules ens fallen. Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Un relat contemporani sobre la preservació de la innocència davant de les hostilitats impunes d'una societat. Un historiador indaga la desaparició d'un amic. I la recerca revela una vida amorosa inquietant i un tèrbol passat familiar —un judici empresarial als anys vuitanta— que havia quedat ocult a les pàgines d'un diari íntim. El meu Amic és una novel·la que sorprèn per l'aparent contradicció entre cruesa i candor, i que dissecciona de manera apassionada les maquinacions contemporànies, ara que l'abús i la mentida s'han fet tan presents com difícils de constatar. Per la novel·la, entre d'altres, hi desfilen personatges —estranyament reconeixibles— com un Home de goma, una Dona neutra o un Advocadot de clan. Entre la ficció i l'especulació biogràfica, el narrador mira de comprendre què ha passat i acompanya els lectors pels laberints quotidians d'una novel·la de gent corrent: gent que intenta fer-se una vida pròpia, digna, enmig de processos d'intimidació emocional.

«Ha mort la mare. La tinta és blava. Feia tant temps que no escrivia a mà que havia oblidat la meva lletra.» Així arrenca aquesta singular novel·la que pren cos i s'escriu durant el trajecte que la Meri fa entre la ciutat de Syracuse (Nova York), on és professora universitària, i Sabadell. Fa quaranta anys que ha viscut lluny de casa i de la família: la mare, ara morta, i les seves dues germanes. Durant dècades s'ha mantingut al marge de records i lligams, però la mort sembla haver atiat dins seu la veu de la mare i, alhora, múltiples ressons: els jocs infantils amb les germanes, els seus anys d'estudiant a Londres, les cicatrius inesborrables que li ha deixat la vida… Narrar és l'única opció que té la Meri per conviure amb les veus i per controlar el temps. En el seu debut, Maria Canelles ha trenat una novel·la que dibuixa una vida marcada per les traïcions i les absències: «Mai he sentit nostàlgia. No sabria on tornar.»

L'Anaïs va morir quan tenia setze anys i té una història per explicar. La dels seus pares, Tristany i Minerva, de com es coneixen, s'enamoren i comencen una vida plegats. Una història de passió, compromís, ascensos professionals, rutines, traïcions i malentesos que podria ser com qualsevol altra. Si no fos perquè els pares s'hauran d'enfrontar a la pitjor de les pèrdues. I hauran de continuar vivint i decidir si encara es podran reconstruir com a parella. Xavier Aliaga ha escrit una novel·la íntima i colpidora, narrada per la veu emotiva, incisiva i minuciosa d'Anaïs, que ens condueix magistralment fi ns a un fi nal sorprenent en què els lectors també hauran de plantejar-se què som capaços de fer per no trencar-nos.

'És una gran novel·la sobre la descolonització, sobre la incomprensió i la intolerància.'— France Inter El 1944 la Mathilde, una jove alsaciana, s'enamora de l'Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l'exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès a l'interior del Marroc. Mentre l'Amine s'escarrassa perquè una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, la Mathilde se sent més i més ofegada pels costums i el clima inclement del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, per ser dona, per ser catòlica. Al llarg dels deu anys que abraça la novel·la, la tensió social i política anirà creixent subtilment, fins que al 1955 el Marroc està al caire de la independència. Amb l'anterior novel·la, Una dolça cançó (Premi Goncourt 2016), Slimani va triomfar en més de cinquanta països. Ara, l'enorme ambició d'El país dels altres (primer volum d'una trilogia), la consolida entre els millors escriptors del planeta, amb una energia emotiva, una comprensió de l'ànima humana i una habilitat narrativa de primer ordre.

L'Ari i l'Aran lluiten constantment contra una sensació de mancança, com si els faltés alguna part d'ells mateixos. Ella, l'Ari, compon cançons sobre els seus sentiments i inquietuds: soledat, incomprensió, absència, boira. Tot i que només té dinou anys, està triomfant arreu amb els seus raps estripats i punyents. Ell, l'Aran, és ballarí i dalt de l'escenari és la mescla perfecta de força i delicadesa: el seu cos busca connectar-se amb el món, amb algú. Tot i que només té dinou anys, les millors companyies de dansa el volen contractar. Amb un estil alhora líric i directe, Muriel Villanueva ha trenat la història de dos joves que es busquen, que es qüestionen la seva identitat, la seva realitat sexual i els seus orígens, i que senten el mateix buit. Però cap dels dos no sap que l'altre existeix. Villanueva ha guanyat els premis Just M. Casero, Carlemany, Antoni Vidal Ferrando i Llibreter, entre altres.

'La novel·la s'assembla a mirar a través de l'aigua clara i veure, de cop, el fons.'— Ali Smith, The Guardian'—Estimada Sophia, a la meva edat, jo, encara que vulgui, ja no puc començar a creure en el diable. Tu pots creure en el que vulguis, però has d'aprendre a ser més tolerant. —¿I què vol dir, això? —va preguntar la nena, tota emmurriada. […] —Vol dir deixar que els altres creguin en el que vulguin! —va cridar la seva àvia—. Vol dir que jo deixo que tu creguis en el maleït diable, i tu també has de deixar que jo no hi cregui! […] Ara ja no es miraven. Per la carretera venien tres vaques remenant la cua i movent el cap d'una banda a l'altra. […] Quan van haver passat, només va quedar el silenci.'Hi ha pocs llibres tan especials i màgics com aquest que teniu entre les mans.'El llibre de l'estiu'és l'obra mestra d'una escriptora excepcional, Tove Jansson. Amb una prosa evocadora ens transporta a una remota illa del golf de Finlàndia per explicarnos l'especial relació entre una àvia i la seva neta, Sophia, la mare de la qual s'ha mort fa poc. Envoltades d'una naturalesa recreada magistralment i enmig d'una existència aparentment reposada, les dues protagonistes viuen un excepcional estiu d'aprenentatges mutus, de jocs i de revelacions. La Sophia haurà d'enfrontar-se a les seves pors irracionals per les aigües profundes, les altures, la foscor, els animalons… Tove Jansson captiva el lector amb una cartografia plena de reflexions sobre l'amor, l'esperit vitalista i la mort. Un relat d'exploració personal que ha esdevingut un clàssic modern de la literatura escandinava.'Tove Jansson era un geni. Aquesta és una novel·la meravellosa, preciosa i intel·ligent, i a més molt divertida.'— Philip Pullman'És tan tendra i tan evocativa com una pel·lícula de Miyazaki.'— Time Out New York

Un best séller internacional que es tradueix al català per primera vegada La narradora d'aquesta novel·la decideix tancar-se al seu pis de Manhattan durant un any. Els seus pares han mort, l'han acomiadat de la galeria d'art on treballava, les seves relacions són efímeres. Com una insòlita i ombrívola Bella Dorment, vol evitar el contacte humà, passar la major part del temps dormint o veient pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison Ford, i tornar-se'immune als records dolorosos'. Haurà de superar uns pocs obstacles: satisfer les necessitats bàsiques, les visites reiterades de la seva amiga Reva i les consultes amb la doctora Tuttle, una estranya, histriònica i poc fiable psiquiatra que la proveirà de tota mena de fàrmacs per desconnectar. El meu any de repòs i relaxació és una novel·la meravellosa sobre la fragilitat de la condició humana, la vanitat i la mediocritat, l'autoodi, l'amor i el desamor, les ferides que queden dins i no es curen, la necessitat d'aïllar-se i de renovar-se. Amb l'horitzó ple d'esperança d'un nou mil·lenni. L'any 2001. A Nova York.'Enginyosa, fosca, còmica […]. La novel·la s'accelera fins arribar a la que és probablement la millor última pàgina que he llegit mai.'— Vice

El carrer del Perdó, en un barri pobre de Marràqueix, és on creix la Hayat ('la vida', en àrab). La seva cabellera rinxolada i rossa la converteix en la diana de les burles de tothom, de les sospites del seu pare i de la vergonya profunda de la seva mare. De fet, per a la Hayat, la seva família és un infern. Per això s'escapa de casa. I qui l'acull és la Serghinia, la més gran ballarina del ventre del país, una dona coratjosa en una societat edificada sobre les prohibicions. Actua en totes les festes i balla també en cabarets populars freqüentats per tota mena de clients. Al seu costat, com a deixebla privilegiada, la Hayat aprendrà que la dansa és un ofici fascinant i descobrirà com fer girar el cap dels homes, com derrotar l'hostilitat amb gràcia i, tot i pagar-ne un preu molt alt, com forjar el seu destí de dona lliure.

XXXI Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler'És un text que destaca per la cruesa de la llengua i l'ús d'un vocabulari sovint brusc, però que amaga una certa tendresa. Pel que fa als fets que relato, encara que semblin brutals i estranys, la majoria són certs: són històries viscudes o relatades per la meva família i jo només hi he parat l'orella per fer-ne literatura.'— Marc Quintana Pep Palacín, àlies Tallaferro, és a punt de morir dessagnat i esbudellat. En aquest lent trànsit de la vida a la mort, és a temps de repassar algunes vivències i records dels pintorescos personatges que habiten el seu poble, Saurri, al Pirineu, prop d'Andorra. I mentre va rememorant aquest tapís grotesc de persones i fets insòlits, Tallaferro intentarà descobrir qui, d'entre tots ells, és qui l'ha assassinat. Amb només tretze famílies, a Saurri s'hi congreguen totes les passions i les malvestats imaginables: uns volen fer diners fàcils amb el contraban o les terres comunes; uns altres es barallen per aconseguir un home, una dona o un fill; uns tercers són víctimes de la seva innocència, o la mala sort… Sovint una ira atàvica i incontenible tenyeix les relacions personals, fins al punt que costa triar els possibles culpables de la mort de Tallaferro.

Una relació poc convencional que qüestiona els tòpics de l'amor Una parella jove se separa. S'havien conegut a Roma i allà havien viscut la seva història d'amor, que ara acaba. O potser no. Potser pot haver-hi amor després de l'amor. Ell, Yngve, trobarà la seva vocació en el món artístic. Ella, Carme, viurà vinculada al món de l'òpera. L'un i l'altre es necessitaran al llarg dels anys i trobaran maneres de ser-hi presents, de comunicar-se i de veure's. Es retrobaran a la ciutat d'ell, Estocolm; a la ciutat d'ella, Barcelona, o en qualsevol altre racó del món. I tindran altres amors, formaran famílies, tindran fills, reviuran el vertigen de la passió i el desencís, exploraran nous sentiments com noves terres per descobrir… Però sempre mantindran el caliu de l'altre, com un foc latent. Amb l'estil plàstic i cinematogràfic que la caracteritza, Alba Dalmau desplega amb mestria l'evolució d'una relació poc convencional que qüestiona els tòpics de l'amor.

Hi ha dies en què la vida és bella, bellíssima; n'hi ha d'altres, en canvi, que sembla un infern. Això ho descobreixen tres cosins, fills dels tres germans fundadors d'un grup turístic amb hotels arreu del món. Als divuit anys, gaudeixen com mai i com ningú durant la inauguració del nou hotel a Sri Lanka: festes, alcohol, submarinisme, paisatges exòtics, luxe asiàtic... Ebris de tota la inconsciència de la joventut i de les facilitats econòmiques al seu abast. Però les coses canviaran dràsticament quan una alerta de tsunami s'escampa per tots els racons de l'oceà Índic. En qüestió de minuts, hauran de deixar enrere l'illa i les bretolades que hi han perpetrat. Som al 2004 i aprendran que totes les accions tenen conseqüències —per a bé i per a mal— i que aquest, segurament, no serà el darrer tsunami de les seves vides. Sobre El franctirador:'Té ressons de la magistral cruesa narrativa de Boris Vian i de la pregona caracterització dels personatges de Dostoievski.'— Francesc Ginabreda Sobre Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà :'Tothom, absolutament tothom, s'haurà de treure el barret davant d'aquest escriptor, de la seva prosa encertada i de la seva gegantina creativitat.'— Jordi Sellarès Obra guanyadora del XXX Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.

La Silvie, encara adolescent, passa unes setmanes d'estiu amb els seus pares en una acampada al nord d'Anglaterra. Participen en una recreació historica amb un professor d'arqueologia i un petit grup d'alumnes que estudien els britans, antics pobladors de la Gran Bretanya durant l'edat del ferro. El pare-conductor d'autobús i historiador aficionat- és un home obsessionat amb reviure la dura existencia d'aquests homes de l'antiguitat, i persegueix una mena de puresa i autenticitat perdudes: la convivencia amb la natura, explorar a la recerca de menjar, vestir-se amb parracs, practicar rituals i sacrificis... Afllats en un territori aspre, amb objectius dispars sobre la recreació historica, la convivencia entre uns i altres no sera senzilla. Viure a la intemperie exacerba les relacions; els instints autoritaris i violents semblen trobar-hi vía lliure, i la recreació s'acosta a un clímax inesperat. Escollit un deis llibres de l'any per The Times, The Guardian, The Times Literary Supplement, The Spectator, Financial Times i New Statesman.

És estiu a La Platja d'Aro i Mònica Mir té una idea: si el seu padrastre s'emboliqués amb la tal Midoissa, la seva mare tindria una preocupació real, deixaria d'estar a sobre d'ella i guanyaria llibertat. La Mònica és una jove segura d'ella mateixa, que es mou amb confiança entre amics, amants i família. Però coneixerà en Lucas, component de Solidaris Transversals, un grup que denuncia el capitalisme, i la novel·la, que el lector podia entendre com una comèdia lleugera, derivarà cap a una intriga al voltant de la corrupció i les identitats diferents que som capaços d'adoptar per estimar, trair o simplement sobreviure. Mònica Mir és la novel·la més personal de Miquel de Palol, la que apunta, amb la pluralitat de gèneres d'El Jardí dels Set Crepuscles, a temes com la traïció, la corrupció, els abusos de poder i la indispensable reflexió de què vol dir fer la revolució avui dia.

'El malentès'. És com Carlo i Margherita titllen el dubte que ha esquerdat la superfície del seu matrimoni. A Carlo el van veure als lavabos de la universitat amb una estudiant:'ella es va sentir malament, jo la vaig socórrer', explica al rector, als altres professors i a la seva dona. Però aquesta suposada traïció es converteix per a ell en una obsessió, i per a Margherita esdevé un poderós estímul que allibera les seves fantasies. Estem segurs que resistir-se a la temptació significa ser fidel? I si aquesta renúncia representés una traïció a la nostra naturalesa més profunda? La història esdevé tan íntima i personal que el lector no pot abandonar-la. Amb una escriptura franca, porosa i embolcalladora, a Fidelitat Missiroli aireja les habitacions privades i exposa els pensaments i els desitjos inconfessables, fent ressonar els diàlegs i els silencis amb la naturalitat dels grans narradors. Novel·la guanyadora del Premi Strega Giovani. Finalista del Premi Strega.

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult… A Memòria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella'noia del 58'. Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi —es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats—, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectòria literària.'Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia.'— Le Figaro Littéraire'L'autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d'incertesa.'— Lire'Ernaux ha construït un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva.'— Júlia Costa, Llegir en cas d'incendi Autora guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2022.

Una nit, recordant els vells temps amb dos amics, Vladímir Petróvich rememora el seu primer amor. Amb setze anys, passa l'estiu a la finca dels pares, quan s'enamora apassionadament de la jove Zinaïda, de vint-i-un. No és l'únic, ja que els encants de la noia atreuen un eixam de pretendents, i la seva passió no corresposta aviat es transformarà en turment, tot i que desconeix qui és el seu rival principal. El primer amor és una mostra magistral del talent de Turguénev per plasmar les sinuositats de l'ànima humana, amb un retrat commovedor i poètic de l'amor adolescent, tan tendre, tan mal·leable, tan dolorós. Per a Turguénev l'amor era'una sensació que no hauria sabut anomenar, però que ho contenia tot: tristesa, alegria, pressentiment del futur, desig i por de la vida'.

Sandville. Un poble qualsevol a l'interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla, aparentment tranquil·la. Només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. Hi ha guspires que il·luminen tota una vida. Hi ha buits que la xuclen. Hi ha freds que la congelen. El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l'escola és, després, l'enamorat d'una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat. De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant. I els sentim tan propers, malgrat la distància geogràfica, perquè justament aquesta distància ens revela nítidament que els seus sentiments són els nostres, que la seva vida quotidiana s'assembla tant a la nostra que ens hi reconeixem en cada petit gest, en cada emoció.

En una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor, un jove aspirant a escriptor de trenta anys, encara verge, emprèn un viatge. El seu propòsit és visitar un artista mític, en Iannis de Corfú, i arribar a conèixer-se plenament a si mateix. Les aventures d'aquest escriptor es van trenant amb dues històries més: la d'una jove embarassada, que vol escapar als estrictes controls de natalitat, i la de la serventa major de la mansió dels Fulkna, una de les famílies principals de la Ciutat. Al final, en un extraordinari gir narratiu, les tres històries acabaran convergint en una sorprenent línia argumental. La veu torrencial i vibrant de Pons Alorda imposa un ritme trepidant a les tres històries d'una novel·la que aborda conflictes d'identitat i de gènere, que estripa els destins preestablerts i la salvació dels personatges, que dinamita qualsevol signe de convencionalitat, que hibrida gèneres literaris i que s'enlaira sobre una llengua original, exuberant i festiva. Per al lector, una experiència intensa, totalment inoblidable.'Ciutat de Mal és un dels deliris més perfectes i fascinants que he llegit mai. El cim de Jaume C. Pons Alorda.'— Lluís Calvo'És un d'aquells llibres que encenen el lector.'— Ramon Mas, sobre Faula

El senyor Linh ha fugit del seu país devastat per la guerra. Després d'una travessia llarga i esgotadora, desembarca en un port occidental amb una maleta, un grapat de terra i una fotografia vella. Als braços hi du la seva neta, Sang Diû, nom que en la seva llengua significa'matí suau'. Però el clima, els habitants, la ciutat, el nou país són freds i indiferents. Fins que un dia el senyor Linh coincideix amb el senyor Bark i traven amistat. L'un parla, l'altre escolta. No s'entenen amb paraules, sinó amb el cor. Una història inoblidable d'exili, amistat i bondat. Prix Solidarité, per la promoció dels valors humans, el respecte i la tolerància.

A Els anys, Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el fluir del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió. Considerat un clàssic contemporani des de la seva publicació, Els anys ha constituït un enorme èxit literari i de vendes a França. Els anys ha guanyat els premis Marguerite Duras, Acadèmia Francesa, Lectors de Télégramme i Strega Europeu. Ha estat finalista del Man Booker Internacional. Ernaux ha merescut els premis Marguerite Yourcenar, Llengua Francesa i Formentor 2019 per la seva trajectòria literària.'Sense discussió, un dels pocs grans llibres de la literatura contemporània.'—Emmanuel Carrère'La lectura d'Els anys és com obrir la caixa d'un tresor.'—Los Angeles Review of Books'Els anys és una revolució, no sols en l'art de l'autobiografia sinó en el propi art.'—John Banville'Un dels millors llibres que llegiràs mai.'—Deborah Levy Autora guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2022.

Yejide i Akin són un jove matrimoni a la Nigèria dels anys vuitanta. En una societat poligàmica, ells, sabent-se enamorats, decideixen ser una parella monògama. Però els problemes comencen quan no arriben els fills, fet que socialment i familiarment es considera una catàstrofe. Akin accedirà a casar-se gairebé d'amagat amb una segona esposa. Indignada i gelosa, Yejide sap que l'única manera de salvar el seu matrimoni serà aconseguir quedar-se embarassada. En la tradició de Chinua Achebe i Chimamanda Ngozi Adichie, la primera novel·la d'Ayòbámi Adébáyò tracta temes universals —amor, família, traïció, culpa— en una història apassionant sobre les relacions humanes, les expectatives vitals que ens fem a la joventut i sobre el desig, de vegades incontrolable, de tenir fills. Rebuda com un autèntic fenomen literari, Queda't amb mi és la història de dos personatges que s'enfronten desesperadament a les frustracions i les pèrdues que la vida els imposa. Millor llibre de l'any per a The Guardian, The Economist i The Wall Street Journal, entre altres. Finalista del Premi de ficció Baileys Women.