Search

Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació. Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem. Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus. ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca

La intrèpida i aventurera Aurora Bertrana, que de jove havia marxat a Suïssa i després a Tahití, amb la guerra i l'exili va viure un daltabaix personal i moral. El 1945 va participar com a voluntària en la reconstrucció d'un poblet francès al peu dels Vosges, Étobon. Només hi quedaven dones i nens, tots els homes havien mort, la gran majoria com a maquis afusellats pels nazis. És aquesta experiència que va inspirar a Bertrana, entre altres textos, Tres presoners, tres nazis forçats a fer la feina dels homes absents. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència intenses, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració, o per la simple solidaritat entre supervivents d'una guerra. Amb aquesta novel·la intensa i breu, Bertrana dóna una visió inèdita dels fets: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció. El postfaci de Marta Pasqual n'explica la història i l'analitza com a peça imprescindible de la literatura de la Segona Guerra Mundial.

Ernest Lluch (1937-2000) és encara avui, gairebé vint anys després del seu assassinat pel terrorisme d'ETA, una de les figures més estimades i recordades de la nostra història contemporània. PREMI GAZIEL DE BIOGRAFIES I MEMÒRIES 2018 Economista, historiador, diputat en els anys de la Transició, ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, melòman, atleta, apassionat del futbol, del Barça i de la Reial Societat, columnista, tertulià, professor d'universitat i, sobretot, pare de tres filles, va tenir múltiples facetes i interessos inabastables. Persona oberta al coneixement, la curiositat, la tolerància i la vida, mai no va renunciar a cap debat, ja que entenia la controvèrsia com l'oportunitat d'entendre les raons de l'altre. Les successives i variades vides d'aquest intel·lectual a qui agradava agitar, conversar, i debatre per convèncer i deixar-se convèncer, el van dur per quatre grans geografies peninsulars, Catalunya, el País Valencià, Madrid i el Nord (Santander i Sant Sebastià). Totes elles es recorren en aquesta biografia, minuciosa en els detalls i alhora de visió panoràmica, resultat d'un llarg i rigorós treball de documentació i de més de seixanta entrevistes a personatges que van compartir molts moments de la vida d'Ernest Lluch. La seva lectura ens permet també aprofundir en la història d'unes Espanyes que Lluch va imaginar en les quals tothom, des de la diversitat i respecte mutu, s'hi podria sentir còmode.

Una visió polièdrica de l'actual president d'Estats Units, un personatge inclassificable, carregat d'idees però amb una única ideologia: el «trumpisme», una barreja d'improvisació, vacuïtat, populisme i post veritat. Ramon Rovira construeix a Jo, Trump una crònica implacable del president dels Estats Units des de diferents angles de la seva figura: Primerament aborda les causes que van culminar en la victòria del magnat de Nova York i la derrota de la gran favorita Hillary Clinton. El maneig de les xarxes socials i sobretot la seva manca de pudor en la difusió de rumors i noticies falses, que van cristal·litzar en el fenomen de la post veritat. Explica també la biografia dels Trump des de que van arribar als Estats Units fins a l'actualitat. El seu vertiginós ascens des dels bordells de la febre de l'or fins als rutilants gratacels de la bombolla immobiliària. I finalment apunta als criteris fonamentals de la nova administració nord-americana, una política comercial proteccionista, nous aliats, control de la immigració, menys serveis públics i un llarg etcètera.

Un testimoni únic sobre l'exili, la deportació i l'Holocaust L'autora d'aquest llibre va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica en l'apostòlica i romana Espanya de Franco. Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi. Aquesta revelació ha suposat un abans i un després en la vida de la Dory que, encara avui, segueix viatjant arreu del món per completar la investigació sobre un passat que havia quedat sepultat. Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, Dory Sontheimer ha escrit un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos amb una emoció intensíssima que el lector comparteix fins a l'última paraula.'Imagineu-vos què ha representat per a Dory descobrir a pedaços l'espant que va envoltar la seva família. Imagineu-vos-ho, i si no us emocioneu és que no sou d'aquest món.'(Eduardo Martín de Pozuelo, al Pròleg)

Em vaig imposar escriure una sentència cada vuit hores, a les vuit del matí, a les quatre de la tarda i a les dotze de la nit. Això durant tot un any. D'aquesta manera Antibiòtic és un experiment literari on la futilitat es creua amb els pensament més profunds, on aforismes morals conviuen amb sentències informals, fins i tot mancades de seny, per tal de mostrar el batec dels dies que sumats conformen un moment de vida que reflecteix el moment polític, els esdeveniments esportius, els comentaris de la premsa, les lectures fetes...??