Search

François Fénelon, teòleg, bisbe i tutor de prínceps, va ser també un transgressor de la doctrina oficial. A final del segle XVII, quan la submissió obligada de les dones les allunyava de l'educació, les idees d'aquest bisbe trencaven l'obscurantisme pedagògic i obrien un panorama que es pot qualificar de pragmàtic: ell no pretén canviar el rol social de les dones, però busca que aquest rol es dugui a terme amb la màxima instrucció possible. A partir dels seus textos, en traducció de Carles Miró, el pedagog Enric Prats destaca el paper fonamental de Fénelon en la transició cap a una pedagogia moderna.

«Quan era petita, m'embadalia amb les històries d'en Pinotxo que em llegia el padrí. Molt temps després, jo mateixa explicava contes als meus fills. Ara treballo amb mestres que creuen en l'escola com a casa de lectura.» Així comença Mar Esteve Ràfols una reflexió sobre l'experiència lectora, que parteix dels autors que l'han ajudat a entendre què és llegir: C. S. Lewis, Hans-Georg Gadamer, Harold Bloom, George Steiner i Martha Nussbaum. D'ells va aprendre que llegir és rebre, entrar en un diàleg, inventar, sentir, pensar… Però no es comença a llegir quan s'aprèn a desxifrar les lletres; sinó quan algú ens explica una història i ens emociona. I és aquí que l'escola hi té un paper fonamental.

La literatura infantil i juvenil viu un dels millors moments de la seva història i cada vegada és més difícil la tasca dels mediadors —mestres, bibliotecaris, pares i mares, etc.— a l'hora de conèixer i recomanar els títols més adequats a cada lector. Amb la idea d'ajudar a encomanar el gust per la lectura, Cristina Correro i Joan Portell proposen un recorregut per l'univers literari d'infants i joves: des dels contes, la poesia i la cançó popular en el si de la família, fins als referents de les lectures adolescents. Expliquen també quines són les millors estratègies per fomentar l'hàbit de llegir, per cada franja d'edat, i els criteris que cal tenir en compte en el disseny d'un bon pla de lectura, l'eina que marcarà el rumb de l'itinerari lector.

En sé prou? M'explico bé? I si no agrado als alumnes? Com puc vèncer el desànim? Són pensaments que en un moment o altre ha tingut tothom qui es dedica a ensenyar. Darrere la voluntat de fer de mestre hi ha un compromís, una idea sobre el sentit transformador d'aquesta feina i molt de coratge. Per fer aprendre cal haver après abans. Per ser referents cal haver vençut pors i febleses. Per fomentar la creativitat cal entusiasme. Teresa Terrades i Maria Batet s'aturen i pensen en la professió, en el que els agrada i el que no, en el que els preocupa i el que els il·lusiona. El resultat són algunes reflexions i eines que poden ajudar a tots aquells que, com elles, tenen la gosadia d'ensenyar.

Aquest és un llibre que dona arguments als mestres perquè defensa des de la investigació allò que es fa evident en la pràctica escolar. A partir de reflexions sobre situacions quotidianes en aules d'educació infantil, una mestra i una experta en neurociència dialoguen sobre com ens comuniquem, què ens desperta curiositat i com explorem el món, de quina manera captem informació i l'organitzem, com construïm teories; en definitiva, com habitem el món. La neurociència ens ajuda a entendre com aprenen els infants, com afronten la vida, com reaccionen, com creixen. Ens ajuda a ser millors mestres.

Cada dia hi ha més infants estressats per excés d'activitats, perquè els exigim massa des de ben petits. Aquest llibre vol transformar la nostra mirada cap als nens i la manera de viure i créixer junts. Les criatures necessiten temps per relaxar-se, per jugar, per escoltar-se, per avorrir-se. I som els adults els que hem de procurar-los aquest temps. Som nosaltres els que hem de compassar-nos al seu ritme. Hem d'estar atents als seus interessos i necessitats i donar-los el que ens demanen: temps per fer, temps per créixer, temps per ser.