Search

En aquest article proposem resultats d'una recerca més àmplia, duta a terme amb un enfocament etnogràfic, sobre el paper d'internet com a context relacional sociocultural) en el qual es pot compartir i superar l'experiència del dol. Amb una mirada narrativa, descriurem la realitat peculiar de la comunitat en línia sobre la pèrdua i el dol i, sobretot, ens centrarem en les dinàmiques socials, les motivacions que porten les persones a entrar en aquests espais virtuals específics i les funcions d'internet en la situació del dol. In this paper we present some results from wider research, undertaken using an ethnographic approach, about the role of the web as a (socio-cultural) relational context in which to share and overcome the experience of mourning. From a narrative perspective, we describe the peculiar reality in on-line communities regarding loss and mourning and, above all, we focus on the social dynamics, the motivations - that push people to enter these specific e-places - and the functions of the web in terms mourning. En este artículo proponemos resultados de una investigación más amplia, llevada a cabo mediante un enfoque etnográfico, sobre el papel de internet como contexto relacional (sociocultural) donde puede compartirse y superarse la experiencia del luto. Con una mirada narrativa, describiremos la peculiar realidad de la comunidad en línea acerca de la pérdida y el luto y, sobre todo, nos centraremos en la dinámica social, las motivaciones -que llevan a las personas a entrar en estos sitios virtuales específicos- y las funciones de internet en la situación del luto.

La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat., The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality., La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.

La docència per mitjà de les plataformes en línia ha comportat que les universitats puguin oferir cursos que superen totes les barreres físiques; són els anomenats cursos massius oberts, coneguts per MOOC. El pas de la presencialitat a la virtualitat s'ha produït amb un gran augment els darrers anys gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la globalitat que ofereix la xarxa. Els materials audiovisuals elaborats augmenten els dubtes sobre la protecció dels drets i plantegen una sèrie de qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual que no es preveuen en la legislació actual. En aquest estudi ens proposem analitzar la propietat intel·lectual sobre el material audiovisual utilitzat en els MOOC, centrant-nos en el cas d'estudi de la Universitat Politècnica de València, i volem explicar les diferents modalitats de cessió de drets, a més de la identificació de possibles problemes (com ara el plagi i el dret de citació, entre altres) i conflictes i les propostes de solució. Observem que la manca de delimitació del que és permès i el que és prohibit en l'àmbit dels materials audiovisuals i la seva utilització a internet fa que sigui necessària una reforma de la legislació de propietat intel·lectual per a donar cobertura legal a les obres protegides, l'ús que se'n fa i els seus límits en l'àmbit esmentat., Teaching via online platforms has provided the opportunity for universities to offer courses that overcome all physical obstacles, the so-called massive open online courses or MOOCs. This change from bricks-and-mortar to virtual courses has occurred at a great rate in recent years thanks to the information and communications technologies (ICTs) and the global nature by the Internet. The audiovisual materials created have led to growing doubts over the protection of rights and pose a series of questions related to intellectual property not foreseen in the current legislation. This paper analyses intellectual property on the audiovisual material used in the MOOCs. We use the Technical University of Valencia (Universidad Politécnica de Valencia) as a case study and aim to describe the different ways of assigning rights, to identify potential problems (e.g., plagiarism and the right to quote) and conflicts, and to propose solutions. We find there is a lack of rules setting down what may and may not be done with regard to audiovisual materials and their use on the Internet that requires reforming the intellectual property legislation to provide legal coverage to the works protected, their use and the restrictions on them in this area., La docencia a través de las plataformas en línea ha supuesto la posibilidad de que las universidades puedan ofrecer cursos superando todas las barreras físicas, son los denominados cursos masivos en abierto, conocidos como MOOC. El paso de la presencialidad a la virtualidad se ha producido con un gran incremento en los últimos años gracias a las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y la globalidad que ofrece la red. Los materiales audiovisuales elaborados incrementan las dudas sobre la protección de los derechos y plantean una serie de cuestiones relacionadas con la propiedad intelectual que no están previstas en la legislación actual. En este estudio nos proponemos analizar la propiedad intelectual sobre el material audiovisual utilizado en los MOOC, centrándonos en el caso de estudio de la Universitat Politècnica de València, queremos explicar las distintas modalidades de cesión de derechos, así como la identificación de posibles problemas (como es el plagio y el derecho de cita, entre otros) y conflictos y las propuestas de solución. Observamos que la falta de delimitación de lo permitido y lo prohibido en el ámbito de los materiales audiovisuales y su utilización en internet hace que sea necesaria una reforma de la legislación de propiedad intelectual para dar cobertura legal a las obras protegidas, su uso y límites en dicho ámbito.

L'article estudia l'estat actual del dret fonamental a la protecció de dades en l'Ordenament jurídic espanyol, i en el de la Unió Europea. Partint de l'anàlisi de la configuració constitucional d'aquest dret i del seu desenvolupament en l'àmbit comunitari i en la legislació espanyola, s'analitzen un conjunt de qüestions relacionades amb aquest. En primer lloc, es té en compte la relació del dret fonamental a la protecció de dades amb la resta de l'ordenament, i particularment, els conflictes interpretatius i les col·lisions amb altres drets. En tot això es té molt en compte la realitat pràctica del dret. Per altra banda, s'examina l'abast del dret fonamental a la protecció de dades i la influència que té sobre els drets connexos, com el dret a la pròpia imatge o el secret de les comunicacions. En últim lloc, es té en compte el paper que ha de jugar aquest dret en societats en les quals el tractament d'informació personal i les necessitats vinculades a les polítiques de seguretat ciutadana poden afectar les llibertats dels ciutadans.

Ens proposem, en aquest breu treball, analitzar les principals metàfores que utilitzem els usuaris per referir-nos a Internet i a les activitats i persones relacionades amb la xarxa. La nostra anàlisi es mourà en els termes de la teoria defensada principalment per George Lakoff i Mark Johnson en el conjunt de les seves obres, tot i que mereixerà especial atenció (i serà el centre de la primera part del treball) l'obra de 1980 Metaphors we live by. Nos proponemos, en este breve trabajo, analizar las principales metáforas que utilizamos los usuarios para referirnos a Internet y a las actividades y personas relacionadas con la red. Nuestro análisis se moverá en los términos de la teoría defendida principalmente por George Lakoff y Mark Johnson en el conjunto de sus obras, a pesar de que merecerá especial atención (y será el centro de la primera parte del trabajo) la obra de 1980 Metaphors we live by. This paper aims to analyse the main metaphors used by the users to refer to the Internet and the activities and people related to the network. Our analysis will move under the terms of the theory defended mainly by George Lakoff and Mark Johnson in all his works, although it will require special attention the 1980 work "Metaphors we live by".

Este artículo analiza el papel de las metáforas en un espacio de comunicación electrónica a partir de los datos recogidos en una investigación más extensa llevada a cabo por el grupo de investigación GIRCOM sobre la sociabilidad en un foro virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En un primer momento del análisis observamos que las metáforas sobre el «nuevo» medio servían a los participantes en el foro como recurso para estructurar un campo de significado y de experiencia emergente. De hecho, el uso que hacían de estas metáforas en algunos mensajes del foro 'y el uso que hacían los participantes entrevistados' nos permitió confirmar una vieja hipótesis: las metáforas servían (a los estudiantes) para entender una cosa en términos de otra. En un segundo momento del análisis, y teniendo en cuenta que de la misma manera que una metáfora facilita la comprensión de un nuevo concepto en términos de otros, también oculta o ignora otras posibles concepciones, nos permitimos sospechar que las diferentes metáforas escogidas por los participantes respondían a los diferentes intereses en el espacio social que se generaba en el foro virtual. La hipótesis propuesta requeriría de mayor investigación para poder ser comprobada, pero creemos significativa la «afinidad electiva» entre posiciones sociales y el campo semántico configurado por las metáforas que los actores sociales que ocupan determinadas posiciones utilizan para hablar del espacio social emergente. This article analyses the role of metaphors in an electronic communication arena based on the data collected in wide-ranging research, carried out by the GIRCOM research group, into sociability in a Universitat Oberta de Catalunya virtual forum. Initially, the analysis observed how metaphors for the "new" media were used as a resource by participants in the forum to structure an emergent experience and field of meaning. Indeed, the use of these metaphors in certain messages on the forum, and their use by participants interviewed, allowed for the confirmation of an old hypothesis: metaphors served (the students) to be able to understand one thing in terms of another. Subsequently, the analysis, (taking into account that in the same way that a metaphor was able to aid understanding of a new concept in terms of another, it was also able to hide or ignore other possible conceptions), led us to suspect that the different metaphors chosen by the participants responded to the various interests in the social space generated in the virtual forum. The hypothesis proposed would require further research for its verification, but we believe the "elective affinity" between social position and the field of semantics configured by the metaphors that the social agents that occupy these positions use to talk about the emergent social space to be significant. Aquest article analitza el paper de les metàfores en un espai de comunicació electrònica a partir de les dades recollides en una recerca més àmplia, duta a terme pel grup de recerca GIRCOM, sobre la sociabilitat en un fòrum virtual de la UOC. En un primer moment de l'anàlisi vam observar que les metàfores sobre el «nou» mitjà eren un recurs dels participants en el fòrum per a estructurar un camp de significació i d'experiència emergent. De fet, l'ús que es feia d'aquestes metàfores en alguns missatges del fòrum 'i l'ús que en feien els participants entrevistats' ens va permetre confirmar una vella hipòtesi: les metàfores servien (als estudiants) per a entendre una cosa en termes d'una altra. En un segon moment de l'anàlisi, i tenint en compte que de la mateixa manera que una metàfora facilita la comprensió d'un nou concepte en termes d'un altre, també oculta o ignora altres possibles concepcions, ens vam permetre sospitar que les diferents metàfores triades pels participants responien als diferents interessos en l'espai social que es generava en el fòrum virtual. La hipòtesi proposada requeriria més recerca per a poder ser comprovada, però considerem que és significativa l'«afinitat electiva» entre posicions socials i el camp semàntic configurat per les metàfores que els actors socials que ocupen aquestes posicions fan servir per a parlar de l'espai social emergent.