Search

En aquest article es presenta l'estat actual de l'educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l'enfocament universitari. Inicialment, s'exposa què s'entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s'incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l'establiment d'un marc europeu d'educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s'informa d'experiències concretes i es fan una sèrie de recomanacions per al disseny de polítiques que afavoreixin l'obertura de l'educació. D'altra banda, s'analitza la relació de l'educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l'educació oberta és una oportunitat per a les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert. This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

En este artículo se presenta el estado actual de la educación abierta dentro del contexto europeo y, especialmente, desde el enfoque universitario. Inicialmente, se expone qué se entiende por educación abierta contemporánea y cómo este concepto ha ido evolucionando a lo largo del tiempo. A continuación, se incide en las acciones que impulsa la Comisión Europea: desde el establecimiento de un marco europeo de educación abierta hasta una panorámica de las políticas educativas actuales. También se informa de experiencias concretas y se hacen una serie de recomendaciones para el diseño de políticas que favorezcan la apertura de la educación. Por otro lado, se analiza la relación de la educación abierta con la ciencia abierta y, más concretamente, su encaje en este nuevo paradigma. Finalmente, se considera si el apoyo a la educación abierta es una oportunidad para las bibliotecas académicas y qué influencia tienen los profesionales de la información en el contexto educativo abierto. This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

Objetivos: conocer las necesidades de formación que dicen tener los docentes de las titulaciones en ciencias de la salud de la Universidad de Valencia para ser competentes en la incorporación del OpenCourseWare. Conocer qué estrategias de marketing e información piensan estos docentes que se deberían diseñar para aumentar el depósito de materiales. -- Metodología: estudio cualitativo con entrevistas semiestructuradas al profesorado de la Universidad de Valencia. -- Resultados: las necesidades de formación de los docentes para implantar el OpenCourseWare de la Universidad de Valencia varían dependiendo de sus características relacionadas con la experiencia docente, el dominio de las TIC y la disposición de los materiales docentes. Estas necesidades se refieren a formación sobre el OpenCourseWare, las TIC en varios niveles, los principios del acceso abierto (open access) y, además, para los docentes más noveles, la metodología didáctica. Las estrategias de marketing consideradas necesarias han sido: promoción desde la institución, y difusión general e individualizada. Además, se debería proporcionar información sobre propiedad intelectual, recompensas, motivación y visibilidad.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l'OpenCourseWare. Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s'haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials. -- Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València. -- Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l'OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l'experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents. Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l'OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l'accés obert (open access) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica. Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada. A més, s'hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Un dels reptes que es plantegen els dipòsits institucionals és demostrar i quantificar amb dades objectives que els treballs disponibles en obert se citen i s'utilitzen més que la resta. Alguns dipòsits ja inclouen anàlisis d'ús dels seus documents. També existeixen projectes en l'àmbit internacional dedicats a l'elaboració d'índexs de citacions. De moment, aquestes iniciatives són aïllades. Per obtenir una avaluació precisa cal integrar els resultats de diferents institucions i disciplines tendents a obtenir indicadors globals que permetin la comparació entre autors, institucions, etc. En aquest treball es presenta una proposta d'arquitectura destinada a permetre la recopilació, la distribució i l'agregació de les dades necessàries per mesurar l'ús i l'impacte dels treballs emmagatzemats en dipòsits institucionals.One of the challenges faced by institutional repositories is to demonstrate and quantify with objective data that open access documents are cited and used more than other papers. Some repositories already include analyses of the use of their documents. In addition, several international projects focus on compiling citation indexes. However, to date these initiatives have been isolated. To accurately assess open access, results from different institutions and disciplines must be combined to obtain overall indicators that enable comparisons to be made between authors, institutions, etc. In this paper, we present a proposal for architecture that facilitates the collection, distribution and aggregation of the data required to measure the impact of papers stored in international repositories.

Se expone la experiencia de la creación de la plataforma digital RIA (Repositorio Institucional de Asturias). Esta plataforma se enmarca en el movimiento por el acceso abierto, y constituye la primera iniciativa desarrollada en Asturias en este ámbito. Se describe el proyecto desde sus comienzos hasta su puesta en marcha, haciendo especial referencia a la metodología aplicada, los objetivos, los organismos participantes, los componentes del sistema y las políticas adoptadas en materia de acceso abierto por parte del Gobierno del Principado de Asturias.This paper describes the experience of creating the Institutional Repository of Asturias (RIA) digital platform. This platform forms part of the open access movement, and constitutes the first initiative carried out in Asturias in this field. The project is described from its formative stages to the beginning of its operation. In particular, this paper highlights the method, the goals, the participating organisations, the components of the system and the open access policies adopted by the Government of the Principality of Asturias.

S'exposa l'experiència de la creació de la plataforma digital Repositorio Institucional de Asturias (RIA). Aquesta plataforma s'emmarca en el moviment d'accés obert, i constitueix la primera iniciativa que s'ha dut a terme a Astúries en aquest àmbit. Es descriu el projecte des que va començar fins que es va posar en marxa, fent una referència especial a la metodologia aplicada, els objectius, els organismes participants, els components del sistema i les polítiques adoptades en matèria d'accés obert per part del Gobierno del Principado de Asturias.This paper describes the experience of creating the Institutional Repository of Asturias (RIA) digital platform. This platform forms part of the open access movement, and constitutes the first initiative carried out in Asturias in this field. The project is described from its formative stages to the beginning of its operation. In particular, this paper highlights the method, the goals, the participating organisations, the components of the system and the open access policies adopted by the Government of the Principality of Asturias.

Entre los retos que tienen planteados los repositorios institucionales está el demostrar y cuantificar con datos objetivos que los trabajos disponibles en abierto se citan y se utilizan más que el resto. Algunos repositorios están incluyendo análisis del uso de sus documentos. También existen proyectos a nivel internacional dedicados a la elaboración de índices de citas. De momento estas iniciativas son aisladas. Para obtener una evaluación precisa será necesario integrar los resultados procedentes de distintas instituciones y disciplinas tendentes a obtener indicadores globales que permitan la comparación entre autores, instituciones, etc. En este trabajo se presenta una propuesta de arquitectura destinada a permitir la recopilación, distribución y agregación de los datos necesarios para llevar a cabo una medición del uso e impacto de los trabajos almacenados en repositorios institucionales.One of the challenges faced by institutional repositories is to demonstrate and quantify with objective data that open access documents are cited and used more than other papers. Some repositories already include analyses of the use of their documents. In addition, several international projects focus on compiling citation indexes. However, to date these initiatives have been isolated. To accurately assess open access, results from different institutions and disciplines must be combined to obtain overall indicators that enable comparisons to be made between authors, institutions, etc. In this paper, we present a proposal for architecture that facilitates the collection, distribution and aggregation of the data required to measure the impact of papers stored in international repositories.

Objectives. In 2017, the Wikimedia Movement embarked on an open strategy process to decide the scope of action towards the horizon of 2030. Contrary to the development of a traditional strategy, an open strategy process allows numerous people to generate, discuss, and evaluate ideas. This study examines how this open strategy process and its output documents support inclusivity and address people's needs. Methodology. Inclusivity practices employed in the different phases of the open strategy process are reviewed — encompassing aspects such as modes of participation, transparency, and decision-making. Through discourse analysis, the aim is to highlight the main characteristics of the strategy product created and how it has been interpreted by the Wikimedia Movement, online communities, and affiliates. Results. The results of the study are two-fold. Firstly, a wide array of participation modes employed to include the Wikimedia Movement actors have been identified. Secondly, it has been found that the resulting strategy documents place people at the centre of the discourse, not only in the proposed new strategic direction but also in the strategic principles and recommendations that were produced. Thus, this paper extends the understanding of open strategy in large and collaborative environments, showing that inclusivity practices help elaborate proposals of changes that need to be implemented later by relevant stakeholders.

Objectives. In 2017, the Wikimedia Movement embarked on an open strategy process to decide the scope of action towards the horizon of 2030. Contrary to the development of a traditional strategy, an open strategy process allows numerous people to generate, discuss, and evaluate ideas. This study examines how this open strategy process and its output documents support inclusivity and address people's needs. Methodology. Inclusivity practices employed in the different phases of the open strategy process are reviewed — encompassing aspects such as modes of participation, transparency, and decision-making. Through discourse analysis, the aim is to highlight the main characteristics of the strategy product created and how it has been interpreted by the Wikimedia Movement, online communities, and affiliates. Results. The results of the study are two-fold. Firstly, a wide array of participation modes employed to include the Wikimedia Movement actors have been identified. Secondly, it has been found that the resulting strategy documents place people at the centre of the discourse, not only in the proposed new strategic direction but also in the strategic principles and recommendations that were produced. Thus, this paper extends the understanding of open strategy in large and collaborative environments, showing that inclusivity practices help elaborate proposals of changes that need to be implemented later by relevant stakeholders.

Objectiu: analitzar les metadades de dades obertes en voga des de la perspectiva de la seva adequació als objectius de recuperació i ús. -- Metodologia: es planteja l'extensió de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nova classe que modeli el nivell de la dada i la seva semàntica. L'extensió s'analitza en un cas de dades obertes específic per a un procés de convenis de camineria rural a l'Uruguai. -- Resultats: el desenvolupament s'implementa en la publicació d'un conjunt de dades obertes en el marc de descripció de recursos (RDF) al portal de dades obertes de l'Uruguai que n'exemplifica la utilitat. Objective: This paper analyses metadata for the growing trend in open data, from the perspective of whether they meet the objectives of data recovery and use. -- Methodology: We propose an extension of the Data Catalog Vocabulary (DCAT) to a new class that would model the level of the data and its semantics. -- Results: The extension is analyzed in the case of specific open data for a process of agreements on rural road networks in Uruguay. The utility of the development is illustrated by its implementation in a set of open data in resource description framework (RDF), published on Uruguay's open data portal.

Objetivo: analizar los metadatos de datos abiertos en boga desde la perspectiva de su adecuación a los objetivos de recuperación y uso. -- Metodología: se plantea la extensión de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nueva clase que modele el nivel del dato y su semántica. La extensión se analiza en un caso de datos abiertos específico para un proceso de convenios de caminería rural en Uruguay. -- Resultados: el desarrollo se implementa en la publicación de un conjunto de datos abiertos en el marco de descripción de recursos (RDF) en el portal de datos abiertos de Uruguay que ejemplifica la utilidad. Objective: This paper analyses metadata for the growing trend in open data, from the perspective of whether they meet the objectives of data recovery and use. -- Methodology: We propose an extension of the Data Catalog Vocabulary (DCAT) to a new class that would model the level of the data and its semantics. -- Results: The extension is analyzed in the case of specific open data for a process of agreements on rural road networks in Uruguay. The utility of the development is illustrated by its implementation in a set of open data in resource description framework (RDF), published on Uruguay’s open data portal.

Introducción: la producción es parte esencial de la actividad científica y su visibilidad es un indicador para evaluar la ciencia. Las revistas científicas se han transformado y el movimiento de acceso abierto ha impulsado cambios en el modelo de comunicación científica. Objetivo: el objetivo de este estudio es analizar las revistas que utilizan los investigadores de ciencias de la información de Brasil para publicar y su visibilidad en las bases de datos Web of Science y Scopus, comparando las publicaciones con acceso abierto y acceso restringido. -- Metodología: investigación cuantitativa, exploratoria y documental que tiene como corpus de análisis la producción científica en revistas de los investigadores becados en investigación productiva del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico del área de ciencias de la información de Brasil. -- Resultados: se concluye que los investigadores publican prioritariamente en revistas nacionales de acceso abierto y que la visibilidad de estas publicaciones en bases de datos internacionales no presenta diferencias significativas comparada con la de las publicaciones de acceso restringido.Introduction: Production is an essential part of scientific activity and its visibility is an indicator for the evaluation of science. Scientific journals have been transformed and the open access movement has driven changes in our scholarly communication model. Objective: This paper analyses the scientific journals used by researchers in information science in Brazil and the visibility of these journals in the Web of Science (WoS) and Scopus databases by comparing the scientific production published in open access and restricted-access journals. -- Methodology: Quantitative, exploratory and documentary analysis was made using the scientific production of researchers in information science in Brazil that receive productivity grants from the Brazilian National Research and Development Council (CNPq). -- Results: It was found that researchers published primarily in open access national journals, and that the visibility of these journals in international databases did not significantly differ to the visibility of restricted-access publications.

Introducció: la producció és part essencial de l'activitat científica i la seva visibilitat és un indicador per avaluar la ciència. Les revistes científiques s'han transformat i el moviment d'accés obert ha impulsat canvis en el model de comunicació científica. Objectiu: l'objectiu d'aquest estudi és analitzar les revistes que utilitzen els investigadors de ciències de la informació del Brasil per publicar i la seva visibilitat a les bases de dades Web of Science i Scopus, comparant les publicacions amb accés obert i accés restringit. -- Metodologia: recerca quantitativa, exploratòria i documental que té com a corpus d'anàlisi la producció científica en revistes dels investigadors becats en recerca productiva del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico de l'àrea de Ciències de la Informació del Brasil. -- Resultats: es conclou que els investigadors publiquen prioritàriament en revistes nacionals d'accés obert i que la visibilitat d'aquestes publicacions en bases de dades internacionals no presenta diferències significatives comparada amb la de les publicacions d'accés restringit.Introduction: Production is an essential part of scientific activity and its visibility is an indicator for the evaluation of science. Scientific journals have been transformed and the open access movement has driven changes in our scholarly communication model. Objective: This paper analyses the scientific journals used by researchers in information science in Brazil and the visibility of these journals in the Web of Science (WoS) and Scopus databases by comparing the scientific production published in open access and restricted-access journals. -- Methodology: Quantitative, exploratory and documentary analysis was made using the scientific production of researchers in information science in Brazil that receive productivity grants from the Brazilian National Research and Development Council (CNPq). -- Results: It was found that researchers published primarily in open access national journals, and that the visibility of these journals in international databases did not significantly differ to the visibility of restricted-access publications.

L'article revisa els temes principals en la preservació i reutilització de les dades de recerca (beneficis, cicle de vida, projectes, normatives, etc.) i identifica la falta d'un registre mundial de bancs, repositoris i biblioteques de dades. Exposa la creació d'una eina web que reculli aquest tipus de dipòsits i els classifiqui per àrees disciplinàries: ODiSEA, International Registry on Research Data, que ofereix resultats sobre nombre i tipologia temàtica d'aquest tipus de dipòsits a escala mundial. Aquesta aportació facilita el descobriment de nous conjunts de dades, la recombinació de les quals, des d'una perspectiva multidisciplinària, ha de fomentar la innovació i la rendibilitat de la inversió en ciència.This paper reviews the main issues in the preservation and reuse of research data (including benefits, life cycle, projects and regulations) and identifies the lack of a world register of data banks, repositories and libraries. It describes the creation of a web tool that lists these kinds of data stores and classifies them by field. This tool is called the International Registry on Research Data (ODiSEA) and it describes the number of data stores worldwide and the topics they cover. The registry makes it easier to discover new data sets, which can be recombined from a multidisciplinary perspective to promote innovation and increase returns on science investments.

A partir de les ponències de la II Jornada sobre la reutilización de la información del sector público, organitzada per les universitats Carlos III i Complutense de Madrid el febrer del 2012, s'analitza el marc legislatiu de la reutilització a Espanya. Alhora s'estudien les implicacions del Reial decret 1495/2011 que estableix una nova regulació per al sector públic estatal, i es defineix la situació actual de la reutilització. Finalment, es destaquen alguns dels reptes als quals s'enfronten les institucions públiques de cara a fer pública la informació que generen en el desenvolupament de les seves activitats, i es presta una atenció especial a la importància d'establir un marc comú que sigui aplicable a les administracions locals i autonòmiques pel que fa a reutilització de la informació.This paper examines the legislative framework for reuse in Spain. We draw on presentations given at the

El artículo revisa los temas principales en la preservación y reuso de los datos de investigación (beneficios, ciclo de vida, proyectos, normativas, etc.) e identifica la falta de un registro mundial de bancos, repositorios y bibliotecas de datos. Expone la creación de una herramienta web que recoja este tipo de depósitos y los clasifique por áreas disciplinares: ODiSEA, International Registry on Research Data. Ofrece resultados sobre número y tipología temática de este tipo de depósitos a escala mundial. Esta aportación facilita el descubrimiento de nuevos conjuntos de datos cuya recombinación, desde una perspectiva multidisciplinar, fomentará la innovación y la rentabilidad de la inversión en ciencia.This paper reviews the main issues in the preservation and reuse of research data (including benefits, life cycle, projects and regulations) and identifies the lack of a world register of data banks, repositories and libraries. It describes the creation of a web tool that lists these kinds of data stores and classifies them by field. This tool is called the International Registry on Research Data (ODiSEA) and it describes the number of data stores worldwide and the topics they cover. The registry makes it easier to discover new data sets, which can be recombined from a multidisciplinary perspective to promote innovation and increase returns on science investments.

Existen ejemplos de revistas electrónica científicas de acceso abierto (open access, OA) desde la aparición de Internet, sin embargo con la Declaración de Budapest en la que se define el significado de OA y las revistas como una vía para alcanzarlo es cuando empiezan a identificarse revistas de acceso abierto que ya lo eran y a surgir otras con modelos inexistentes en la época de las revistas en versión impresa. En este trabajo se analizan, primero cómo el movimiento OA ha repercutido sobre las vías de comunicación y acceso a la producción científica y las consecuencias que ha tenido en la evolución del mercado editorial y los nuevos modelos de revistas basados no exclusivamente en el acceso por pago de suscripción. También se exponen resumidamente algunas de las tendencias en cuanto a la publicación electrónica, que desde el punto de vista de la comunidad científica tienen que ver con la creación de entornos colaborativos, el intercambio y la reutilización de datos, entre otras y desde el punto de vista comercial por pasar de un modelo de proveedor de contenidos al de servicios, en el que la calidad y mejores precios hagan a las editoriales empresas más competitivas.Open access (OA), electronic, scientific journals have existed since the start of the Internet. Nevertheless, since the Budapest Declaration—which defined the importance of open access and described journals as key to OA—existing open access journals have begun to be identified. In addition, other journals have emerged, which use models that did not exist in the time when only printed journals were available. This paper analyses how the open access movement has affected communication methods and access to scientific output. It also looks at the consequences that OA has had on the development of the publishing sector, and on new models of journals that are not exclusively based on subscriptions. In addition, we summarise some of the trends in electronic publication. From the perspective of the scientific community, these trends are linked to the creation of collaborative environments, data exchange and the reuse of data, among other factors. From a commercial perspective, they represent a transition from a model of content provider to that of service provider. In this context, quality and attractive prices make publishing companies more competitive.

Entre 1998 y 1999, el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) creó una nueva línea de trabajo: la Biblioteca Digital de Cataluña (BDC). Ésta nació con la finalidad de contratar información electrónica interdisciplinar para la comunidad universitaria e investigadora de las bibliotecas miembro del Consorcio. Casi al mismo tiempo, esta línea de trabajo se amplió con la vertiente de la información propia generada por esta comunidad y se empezó a trabajar con la definición e implementación de repositorios electrónicos cooperativos. Estos últimos serán el objeto de este estudio. Se analiza su evolución, su estado actual, la estrategia para conseguir la inclusión de documentos (políticas institucionales, comités científicos, etc.), su contenedor (programas, tecnología usada, protocolos, etc.) y su contenido (estándares utilizados, derechos de autor, preservación, etc.). Por último se reflexiona sobre las ventajas, extraídas de la propia experiencia, de estos repositorios electrónicos cooperativos.Between 1998 and 1999, the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC) created a new line of work: the Digital Library of Catalonia. The aim was to acquire interdisciplinary electronic information for the university and research community of Consortium members. Almost simultaneously, this line of work was expanded to include information generated by the CBUC community. Work began on defining and introducing cooperative repositories, which are the topic of this paper. The development, current state, strategy used to encourage the inclusion of documents (institutional policies, scientific committees, etc), structure (the programs, the technology used, the protocols, etc.) and the contents (the standards used, copyright, preservation, etc.) of cooperative repositories are analysed. Finally, the advantages—drawn from the experience itself—of these repositories are considered.

L'objectiu d'aquest treball és estudiar l'accés obert, la generalització i l'impacte de la recerca en documentació a Espanya. S'ha dut a terme un estudi exploratori, a partir de les dades del dipòsit E-LIS i de la font de dades bibliomètriques IN-RECS. S'han identificat els articles publicats durant el període 1991–2002 en revistes que no oferien accés obert i s'ha comprovat si havien estat dipositats en l'E-LIS. Després, s'ha comparat l'impacte d'aquests articles segons el nombre de citacions rebudes. Finalment, s'ha observat quin percentatge dels articles més citats segons aquesta font estaven disponibles en accés obert. Els resultats reflecteixen en el cas espanyol i en la nostra disciplina un estadi encara incipient de l'ús dels dipòsits i de l'autoarxivament, la qual cosa no permet d'establir per al període analitzat una correspondència positiva directa entre l'accés obert i l'impacte de la recerca.This paper analyses open access, dissemination and the impact of information research in Spain. An exploratory study was carried out using data from the E-LIS repository and IN-RECS, which is a source of bibliometric data. Articles published between 1991 and 2002 in subscription journals were identified. It was checked whether these articles had also been deposited in E-LIS. Subsequently, the impact of these articles was compared by analysing the number of citations each one received. Finally, we calculated the percentage of the most frequently cited articles (according to this source) that were available as open access contributions. The results show that in the Spanish field of information science the use of repositories and self-archiving is only just beginning. Therefore, it was not possible to establish a direct relationship between open access and the impact of research for the period in question.

El objetivo de este trabajo es estudiar el acceso abierto, su generalización y su impacto en el caso de la investigación en Documentación en España. Se realizó un estudio exploratorio, tomando datos del repositorio E-LIS y de la fuente de datos bibliométricos IN-RECS. Se identificaron aquellos artículos publicados durante el período 1991-2002 en revistas que no ofrecían acceso abierto y se comprobó si habían sido depositados en E-LIS, cotejando luego el impacto de esos artículos en función del número de citas recibidas. Por último, se observó qué porcentaje de los artículos más citados según esta fuente estaban disponibles en acceso abierto. Los resultados reflejan en el caso español y en nuestra disciplina un estadio aún incipiente del uso de los repositorios y el autoarchivo, lo que no permite establecer en ese periodo una correspondencia positiva directa entre acceso abierto e impacto de la investigación.This paper analyses open access, dissemination and the impact of information research in Spain. An exploratory study was carried out using data from the E-LIS repository and IN-RECS, which is a source of bibliometric data. Articles published between 1991 and 2002 in subscription journals were identified. It was checked whether these articles had also been deposited in E-LIS. Subsequently, the impact of these articles was compared by analysing the number of citations each one received. Finally, we calculated the percentage of the most frequently cited articles (according to this source) that were available as open access contributions. The results show that in the Spanish field of information science the use of repositories and self-archiving is only just beginning. Therefore, it was not possible to establish a direct relationship between open access and the impact of research for the period in question.

Existeixen exemples de revistes electròniques científiques d'accés obert (OA) des de l'aparició d'Internet. Tanmateix, amb la Declaració de Budapest, en la qual es defineix el significat d'accés obert i les revistes com una via per assolir-lo, comencen a identificar-se revistes d'accés obert que ja ho eren i a sorgir-ne d'altres amb models inexistents en l'època de les revistes en versió impresa. En aquest treball s'analitza com el moviment d'accés obert ha repercutit sobre les vies de comunicació i l'accés a la producció científica; les conseqüències que ha tingut en l'evolució del mercat editorial, i els nous models de revistes que no es basen exclusivament en l'accés per pagament de subscripció. També s'exposen resumidament algunes de les tendències pel que fa a la publicació electrònica, que des del punt de vista de la comunitat científica tenen a veure amb la creació d'entorns col·laboratius, i l'intercanvi i la reutilització de dades, entre d'altres, i des del punt de vista comercial permeten de passar d'un model de proveïdor de continguts al de proveïdor de serveis, en el qual la qualitat i els preus més atractius fan de les editorials empreses més competitives.pen access (OA), electronic, scientific journals have existed since the start of the Internet. Nevertheless, since the Budapest Declaration—which defined the importance of open access and described journals as key to OA—existing open access journals have begun to be identified. In addition, other journals have emerged, which use models that did not exist in the time when only printed journals were available. This paper analyses how the open access movement has affected communication methods and access to scientific output. It also looks at the consequences that OA has had on the development of the publishing sector, and on new models of journals that are not exclusively based on subscriptions. In addition, we summarise some of the trends in electronic publication. From the perspective of the scientific community, these trends are linked to the creation of collaborative environments, data exchange and the reuse of data, among other factors. From a commercial perspective, they represent a transition from a model of content provider to that of service provider. In this context, quality and attractive prices make publishing companies more competitive.

Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va crear una nova línia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC), que va néixer amb la finalitat de contractar informació electrònica interdisciplinària per a la comunitat universitària i investigadora dels membres del Consorci. Gairebé al mateix temps, aquesta línia de treball es va ampliar amb la informació pròpia generada per aquesta comunitat, i es va començar a treballar amb la definició i la implementació dels dipòsits electrònics cooperatius, que són l'objecte d'aquest estudi. Se n'analitza l'evolució, l'estat actual, l'estratègia per aconseguir la inclusió de documents (polítiques institucionals, comitès científics, etc.), el continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el contingut (estàndards utilitzats, drets d'autor, preservació, etc.). Per acabar, es reflexiona sobre els avantatges, extrets de la mateixa experiència, d'aquests dipòsits electrònics cooperatius.Between 1998 and 1999, the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC) created a new line of work: the Digital Library of Catalonia. The aim was to acquire interdisciplinary electronic information for the university and research community of Consortium members. Almost simultaneously, this line of work was expanded to include information generated by the CBUC community. Work began on defining and introducing cooperative repositories, which are the topic of this paper. The development, current state, strategy used to encourage the inclusion of documents (institutional policies, scientific committees, etc), structure (the programs, the technology used, the protocols, etc.) and the contents (the standards used, copyright, preservation, etc.) of cooperative repositories are analysed. Finally, the advantages—drawn from the experience itself—of these repositories are considered.

El movimiento open access o de acceso abierto a la producción científica ha experimentado en los últimos años un avance significativo, a pesar de ser todavía un tema emergente en nuestro país. Ejemplo de ello son las 21 instituciones españolas que han firmado la Declaración de Berlín, de las cuales 16 son universidades. Con respecto a la presencia o registro en directorios internacionales, actualmente las cifras en The Registry of Open Access Repositories (ROAR) y en Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) son respectivamente 32 y 23, no obstante existen repositorios de reciente creación o en fase de pruebas no contemplados en los mismos. Esta diferencia en número se debe a los criterios de inclusión y también a ciertos errores detectados en el directorio ROAR. Cronológicamente, el primero en crearse fue Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) creado en el año 2001, sin embargo la mayoría empiezan a emerger alrededor del año 2005. De acuerdo con los datos de estos directorios, el software más utilizado para el desarrollo de los mismos es DSpace y Eprints. La diversidad en tipos de contenidos es una característica común a los repositorios españoles, y entre los documentos más abundantes están tesis, tesinas y trabajos presentados a congresos, seguidos de artículos en revistas. El crecimiento de los repositorios en función del tiempo se ajusta a tres modelos, en unos más que en otros: el crecimiento en forma lineal, en forma escalonada y en forma de plato. El primero responde, como su nombre indica, a un crecimiento lineal constante con el tiempo, esto se ve claramente en el caso del repositorio TDX o de Treballs Acadèmics UPC. Los otros dos modelos responden al depósito porThe open access movement has made significant progress in recent years, despite still being relatively new to Spain. Twenty-one Spanish institutions, including sixteen universities, have signed the Declaration. In terms of Spain’s presence in international directories, the current figures for the Registry of Open Access Repositories (ROAR) and the Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) are 32 and 33 repositories respectively. However, some recently-created repositories or those that are in trial stages are not included in these figures. The difference between the figures is due to different inclusion criteria and to some errors detected in the ROAR directory. The first repository in Spain was Doctoral Theses in the Internet (TDR), which was set up in 2001. Most Spanish repositories began to emerge in 2005. Data about these repositories show that the most popular software is Dspace and Eprints. One common characteristic of Spanish repositories is the diversity of their contents. Most of the documents in the repositories are theses, dissertations and conference papers, followed by journal articles. The growth of repositories over time follows one of three models: linear growth; staged growth; and flat growth. The first model, as its name indicates, represents constant linear growth over time. This kind of growth is clearly seen in the TDX repository or the Treballs Acadèmics UPC (UPC Academic Works) repository. The other two models reflect “uploads” of different sizes over different periods of time. Thus, growth can either be staged (when there are more frequent uploads), e.g. in RACO or of Eprints Complutense, or flat (if the time between deposits is longer) e.g. the Carlos III University Repository or RECERCAT.

El moviment d'accés obert en la producció científica ha experimentat els últims anys un avenç significatiu, malgrat que encara sigui una qüestió emergent en el nostre país. Un exemple en són les 21 institucions espanyoles que han signat la Declaració de Berlín, setze de les quals són universitats. Quant a la presència o el registre en directoris internacionals, actualment les xifres al Registry of Open Access Repositories (ROAR) i al Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) són respectivament 32 i 23; no obstant això, hi ha dipòsits de creació recent o en fase de proves que no s'hi tenen en compte. Aquesta diferència quantitativa es deu als criteris d'inclusió i també a certs errors detectats en el directori ROAR. Cronològicament, el primer que es va crear va ser Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), l'any 2001; tanmateix, la majoria van començar a emergir cap a l'any 2005. D'acord amb les dades d'aquests directoris, el programari més utilitzat és el DSpace i l'EPrints. La diversitat en tipus de continguts és una característica comuna als dipòsits espanyols, i els documents més abundants són tesis, tesines i treballs presentats a congressos, seguits d'articles en revistes. El creixement dels dipòsits segons el temps s'ajusta a tres models, en uns més que en d'altres: el creixement en forma lineal, escalonada i de plat. El primer respon, com el nom indica, a un creixement lineal constant en el temps, cosa que es veu clarament en el cas del dipòsit TDX o del Treballs Acadèmics de la UPC. Els altres dos models corresponen al dipòsit perThe open access movement has made significant progress in recent years, despite still being relatively new to Spain. Twenty-one Spanish institutions, including sixteen universities, have signed the Declaration. In terms of Spain’s presence in international directories, the current figures for the Registry of Open Access Repositories (ROAR) and the Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) are 32 and 33 repositories respectively. However, some recently-created repositories or those that are in trial stages are not included in these figures. The difference between the figures is due to different inclusion criteria and to some errors detected in the ROAR directory. The first repository in Spain was Doctoral Theses in the Internet (TDR), which was set up in 2001. Most Spanish repositories began to emerge in 2005. Data about these repositories show that the most popular software is Dspace and Eprints. One common characteristic of Spanish repositories is the diversity of their contents. Most of the documents in the repositories are theses, dissertations and conference papers, followed by journal articles. The growth of repositories over time follows one of three models: linear growth; staged growth; and flat growth. The first model, as its name indicates, represents constant linear growth over time. This kind of growth is clearly seen in the TDX repository or the Treballs Acadèmics UPC (UPC Academic Works) repository. The other two models reflect “uploads” of different sizes over different periods of time. Thus, growth can either be staged (when there are more frequent uploads), e.g. in RACO or of Eprints Complutense, or flat (if the time between deposits is longer) e.g. the Carlos III University Repository or RECERCAT.