Search

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.

Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

L’objectiu d’aquest article és estudiar la importància que té l’arxiu com a eina de construcció d’una identitat nacional i si a través de la seva organització es pot veure si la dita construcció nacional ha estat reeixida o no. En aquest sentit, s’agafa l’exemple de l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya i s’analitza des de l’organització dels primers arxius en territori espanyol fins a la construcció de l’Arxiu Històric Nacional a finals del segle xix. Mitjançant aquesta anàlisi també es posa en relleu el paper que va tenir la Història en la formació de la identitat nacional i la seva interrelació amb l’arxiu. Una ciència no podria ser sense l’altre.

El present article analitza la relació epistolar entre el doctor Joan Solé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrid es van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyols i catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar les projeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovar una qüestió escassament treballada: la important cobertura i organització de la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà, qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcada per la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles.

La regió més oriental d’Ucraïna, el Donbass, viu des de fa vuit anys una sagnant guerra en què Rússia s’ha vist directament involucrada. A més, la regió ha estat objecte de la propaganda russa, que l’ha utilitzat com un dels principals motius per justificar la seva intervenció militar sobre Ucraïna, el febrer de 2022. Tots els bàndols implicats en aquest conflicte argumenten que estan protegint els interessos i els desitjos dels seus habitants. Però aquests interessos i desitjos, a més de ser sovint manipulats, han sofert moltes modificacions i pressions després d’una guerra tan llarga, que entre altres coses ha fet que prop de la meitat dels habitants hagin abandonat la regió, i la resta es vegi sota una pressió militar, política i mediàtica constant. Aquest article intenta ser una anàlisi i una reflexió sobre l’autèntica voluntat dels habitants del Donbass, com també de la manipulació que estan sofrint.

L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.

Aquesta recerca examina el paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió a la llum de la seva jurisprudència recent enunciant primerament resolucions jurisdiccionals emblemàtiques de l’última dècada (2010-2019) i fent una anàlisi particular de la Sentència Bauer i Broßonn, de 2018, per la seva especial transcendència respecte a l’efecte directe horitzontal dels drets reconeguts per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i, indirectament, la invocabilitat en un litigi entre particulars de preceptes d’una directiva que concreta aquells drets. A continuació s’analitza la posició privilegiada del Tribunal de Justícia en l’organigrama institucional de la Unió després del Tractat de Lisboa, de 13 de desembre de 2007, per comprendre millor per què aquesta institució ha pogut contribuir tan decisivament a la preservació i la consolidació de la integració europea. L’estudi conclou amb l’examen de si existeix un govern de jutges en la Unió Europea.

Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció.

Objectiu: analitzar les enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii recollides en la Base de dades d'enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca per localitzar-hi les guardes dutes a terme amb papers decorats, amb la finalitat de classificar-los i descriure'ls segons les propostes de la literatura especialitzada. -- Metodologia: es recuperen els registres de la base de dades pel camp 'Fecha', s'extreu la informació dels camps 'Guardas' i 'Notas', s'analitzen les reproduccions de les guardes, s'identifiquen i es descriuen seguint el model de classificació de papers decorats, prèviament elaborat, inspirat en els treballs del professor Carpallo Bautista, format per cinc tècniques i les seves variants, i finalment s'efectua una anàlisi comparativa. -- Resultats: entre els 382 exemplars amb enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii s'han localitzat i analitzat 10 exemplars que inclouen guardes decorades amb planxes xilogràfiques, 135 papers marbrats o jaspiats amb bany (amb dissenys corresponents a 7 variants), 4 exemplars de papers encolats amb engrut, 3 exemplars de papers esquitxats, 18 exemplars amb papers daurats i gofrats, i 4 exemplars d'altres tipus (paper argentat, paper de percalina). Objective: to analyse the artistic bindings of the eighteenth-century prints stored in the Historical-artistic Binding Database of the Royal Library, in order to locate the endpapers made with decorated papers, and to classify and describe them according to the proposals of the specialist literature. -- Methodology: The records from the database were retrieved using the 'date' field, and the information is extracted from the 'endpapers' and 'notes' fields. The reproductions of the endpapers were analysed, identified and described following the classification model of decorated papers inspired by the works of Professor Carpallo Bautista, consisting of five techniques and their variants. Finally, a comparative analysis was carried out. -- Results: Among the 382 eighteenth-century prints with artistic bindings, ten were located and analysed that include endpapers decorated with xylographic plates, 135 with marbled or mottled papers (with designs corresponding to seven variants), four with paste-glued papers, three with dotted papers, 18 with gold and embossed papers, and four of other kinds such as silver or percaline paper.

En aquest article es presenten les activitats i experiències impulsades des de la Cartoteca de Catalunya amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de les dones en un camp tradicionalment amb una gran presència d'homes, com són les ciències de la terra. Les dues activitats principals se centren en la celebració d'exposicions per donar difusió al fons propi de la Cartoteca, i a intentar desenvolupar col·leccions més equilibrades des del punt de vista de gènere. This article describes the activities designed by the Map Library of Catalonia to draw attention to the contributions of women to Earth sciences, a field traditionally dominated by men. The Library’s two main lines of action are the organization of exhibitions to bring its holdings to a wider public, and its project to develop more gender-balanced collections.

Aquest article analitza l’activitat del Parlament relacionada amb el futur polític de Catalunya. L’anàlisi parteix de la resolució parlamentària de 2013 que declarava la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya i arriba fins a les darreres resolucions sobre el procés d’independència adoptades durant la legislatura actual per la majoria parlamentària sortida de les eleccions del dia 27 de setembre de 2015. Totes aquestes decisions parlamentàries han obert un important debat jurídic sobre principis constitucionals bàsics, en particular el de democràcia i el de legalitat, debat que gira al voltant dels punts següents: com defensar i promoure un projecte polític que no s’ajusta a l’ordre constitucional establert? Pot el Tribunal Constitucional fiscalitzar actes no normatius de naturalesa estrictament parlamentària? Quins són els efectes de desobeir el deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional? L’article estudia totes aquestes qüestions des de la perspectiva jurídica, sense ometre, però, consideracions d’índole sociopolítica indispensables per contextualitzar-les adequadament.

Objectiu: reflexionar sobre els rols del professor com a recomanador i prescriptor de lectures i sobre el lloc que ocupa cadascuna d'aquestes funcions en l'educació literària de l'alumnat. -- Metodologia: revisió bibliogràfica en el camp de la didàctica de la llengua i de la literatura i presentació de certes situacions escolars de lectura que exemplifiquen els supòsits des dels quals es pensa el rol docent. -- Resultats: un dels avenços més grans que s'han produït en els darrers anys en la didàctica de la llengua i de la literatura es vincula amb la definició progressiva de les funcions docents i dels objectius educatius relacionats amb els processos de formació del lector literari en el context escolar. En aquest marc cal renovar els processos de formació del professorat per tal d'assegurar la construcció del cànon formatiu que requereix la pràctica professional del mediador escolar de lectures. Objective: This article reflects on what teachers do when they recommend and prescribe works of literature to their students. It also examines how recommendation and prescription are important in children’s literary education. -- Methodology: The article reviews the research on language and literature education and examines particular classroom scenarios that explain why teachers choose certain roles over other when they recommend and prescribe works of literature. -- Results: In recent years, the most important progress in language and literature education has been tied to redefining teachers’ roles and the objectives of education as these relate to children’s acquisition of literary reading skills. In this context, teacher education programmes need to be revised in order to equip teachers with a literary canon that helps them address their task effectively.

In the context of Judiciary or Forensic Linguistics, this paper shows the results of a study on rhotic consonants in prepausal position (in the spontaneous speech of central peninsular Spanish) in order to assess their forensic value for identifying speakers. The variables that have been analysed are the number of components and the acoustic features of the first and second components of the consonant, which correspond to the closure and opening phases, respectively. The results have shown some significant differences amongst speakers, which is why the rhotics are considered a useful segmental element in comparing speech samples on judiciary purposes

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d' Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

Reseña de: Sanmartín Bastida, Rebeca y Luengo Balbás, María, Las Revelaciones de María de Santo Domingo (1480/86–1524), (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar 74), London, Queen Mary, University of London, 2014, 136 pp.

El present estudi analitza les tècniques jurídiques de potenciació de la bona administració en relació amb el dret a l´habitatge i té en compte la modificació de la Llei 18/2007, operada per la Llei 9/2011, així com les polítiques públiques en el nou context de crisi econòmica. Així, s’analitzen les noves mesures adoptades per protegir els deutors hipotecaris incapaços de satisfer el pagament de les seves obligacions i s’estudia fins a quin punt seria constitucionalment acceptable l´establiment futur de la dació en pagament si s’aplica a contractes de préstec o crèdit encara vigents, així com la imposició a propietaris de lloguers forçosos per evitar la pèrdua de l’allotjament per part dels deutors. Finalment, partint de la constatació que la mera protecció amb el dret privat del dret a l’habitatge de qui ja té allotjament és clarament insuficient, analitza l’imprescindible concurs del dret públic per promoure un habitatge assequible, mitjançant el paper rellevant del dret urbanístic i de la col·laboració publicoprivada, i fa una sèrie de propostes concretes en la part final.The present study analyses the legal techniques for the enhancement of good administration in relation with the right to housing and takes into account the amendments made to la Ley 18/2007 operada por la Ley 9/2011 [Act 18/2007 implemented by Act 9/2011], as well as public policies in the new context of economic crisis. Thus, the study analyses the new measures adopted to protect mortgage borrowers unable to meet their obligations and considers to what extent the future establishment of assignment of payment would be constitutionally acceptable if applied to loan or credit contracts still in force, as well as the imposition on owners of forced rentals to avoid the loss of accommodation on the part of debtors. Finally, based on the assumption that the mere protection through private law of the right to housing of those who already have accommodation is clearly insufficient, the study analyses the essential need for public law to promote affordable housing through planning law and public-private collaboration, and makes a number of specific proposals in the final part.El presente estudio analiza las técnicas jurídicas de potenciación de la buena administración en relación con el derecho a la vivienda y tiene en cuenta la modificación de la Ley 18/2007 operada por la Ley 9/2011, así como las políticas públicas en el nuevo contexto de crisis económica. Así, se analizan las nuevas medidas adoptadas para proteger a los deudores hipotecarios incapaces de hacer frente al pago de sus obligaciones y se estudia hasta qué punto sería constitucionalmente aceptable el establecimiento futuro de la dación en pago si se aplica a contratas de préstamo o crédito todavía vigentes, así como la imposición a propietarios de alquileres forzosos para evitar la pérdida del alojamiento por parte de los deudores. Finalmente, partiendo de la constatación que la mera protección con el derecho privado del derecho a la vivienda de quien ya tiene alojamiento es claramente insuficiente, analiza el imprescindible concurso del derecho público para promover una vivienda asequible, mediante el relevante papel del derecho urbanístico y de la colaboración público-privada, y hace una serie de propuestas concretas en la parte final.

L’article planteja una breu aproximació al paper que va tenir el periodista Mateo Santos, director del setmanari cinematogràfic Popular Film (Barcelona, 1926-1937), entorn del qual es constituiria a Barcelona durant els anys de la II República un «grup d’afinitat» caracteritzat per l’afició al cinematògraf i per la militància llibertària dels seus joves integrants.

Aquest estudi analitza el paper molt important, però fins ara generalment sense reconèixer, de la comunitat catalana de Montevideo en el desenvolupament econòmic, social i institucional de l’Uruguai durant el període colonial (1724-1808) i també la primera fase (1808-1814) de les lluites entre criolls i peninsulars per al control dels territoris confrontats al Riu de la Plata.

L'objectiu d'aquest treball és abordar la didàctica de la prosòdia des de dos punts de vista: en primer lloc, una perspectiva històrica i teòrica que examina el paper i tractament de la competència prosòdica; i, en segon lloc, les implicacions didàctiques i el desenvolupament d'aquesta competència a través del joc, tenint en compte a l'alumnat de l'aula d'Educació Infantil i d'Educació Primària.

En aquest article intentarem determinar els motius que hi ha darrere de la baixa qualitat de la feina dels intèrprets judicials en el context dels processos penals als tribunals de Barcelona. A partir d’un corpus de judicis reals enregistrats, explorem quatre possibles factors que poden afectar l’actuació dels intèrprets: durada del judici, problemes de gestió de les converses, experiència dels intèrprets i tipus de delicte que es jutja. A més, també analitzem faltes de rendiment injustificades, que es consideren un indicador important de la ineficàcia. Les conclusions es comenten en el context de la competència lingüística de l’intèrpret, el seu paper en la interacció amb tots els participants i les normes establertes dels codis de conducta professionals. En aquest article se subratlla la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets, però també de conscienciar els membres del poder judicial espanyol sobre el paper dels intèrprets, amb l’objectiu de protegir els drets processals de les persones que no parlen ni entenen la llengua en què es du a terme el procediment.

Aquest article analitza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa des d'una doble perspectiva. En primer terme, històrica. Maria és successora i representant dels xuetes mallorquins ajusticiats al segle xvii que, amb el canvi de continent i de posició social, mostra els contrastos entre les dues illes (Mallorca i Cuba) i el progrés del segle xix basat en l'assimilació del discurs colonial. En segon lloc, a través de Maria, Carme Riera descriu la figura de la "literata"; mostra les contradiccions i restriccions de la primera generació d'escriptores modernes de la qual se sent deutora. D'altra banda, tot i la distància autoral que proporcionen les tècniques narratives de la ironia, la paròdia i l'ús del pastitx, no s'amaga l'escriptura com una passió irrefrenable —a través de l'escriptura epistolar— tot i que es manté allunyada dels models literaris reconeguts a l'època.

Aquest text recull uns papers de treball al voltant de la in/visibilitat, amb el propòsit de revisar una categoria que ha creuat la trajectòria d’existència lèsbica, gai, queer, així com la teorització i el pensament a propòsit d’aquestes subjectivitats (i de la seva pròpia subjecció). L’associació de la visibilitat amb l’existència ha constituit un axioma. No obstant, la visibilitat no és sempre necessàriament la millor manera de fer-se visible o, immediatament, la millor estratègia política per a l’afirmació de la nostra existència. En aquests papers de treball parteixo de la formulació d’unes hipòtesis/propostes de reflexió, per continuar dialogant amb el volum Manifiestos gays, lesbianos, queer. Testimonios de una lucha (1969-1994), editat per Rafael M. Mérida, i acabo amb un breu testimoni de l’escriptora catalana Maria Mercè Marçal.

Cal remarcar, en el si de les federacions contemporànies, una certa tendència a la concentració dels poders resultant de l'aplicació judicial de les normes relatives a la divisió de poders entre els nivells de govern. Canadà no és una excepció en aquest sentit. Com a àrbitre últim dels conflictes federatius, el Tribunal Suprem ha infós un camí d'evolució cap a la centralització de la federació canadenca. Pel que fa als conflictes sobre el repartiment de competències legislatives, aquesta tendència es basa en una dilució del valor normatiu del principi del federalisme, l'adopció d'un concepte anomenat cooperatiu del repartiment de competències i l'hegemonia de l'enfocament interpretatiu evolutiu. Igualment cridat a jugar un paper fonamental en certs moments clau de la història constitucional del país, el Tribunal va haver d'intentar conciliar les qüestions de legitimitat i de legalitat. Si l'adopció d'un enfocament positivista de la interpretació constitucional li va donar aquesta difícil tasca en les referències sobre la repatriació del poder constituent a principis dels anys 1980, una visió més àmplia de l'ordre normatiu canadenc li va permetre, en gran mesura, de tornar-hi en la referència de 1998 sobre la secessió del Quebec. Per una col·lectivitat nacional minoritària com és la del Quebec dins de la federació canadenca, el manteniment d'un equilibri de poders és de vital importància, ja que li permet conservar la seva esfera autonòmica fonamental per a la seva expansió col·lectiva.

Aquest treball analitza el procés de creació i consolidació dels òrgans consultius com una manifestació important del desplegament de l'Estat autonòmic i de la descentralització del poder a Espanya, que té el seu fonament en les potestats d'autoorganització de les comunitats autònomes, com ha tingut ocasió d'afirmar la jurisprudència constitucional que es descriu en la primera part.Després de destacar la necessitat que aquests òrgans estiguin dotats d'unes característiques peculiars que en garanteixin la qualificació tècnica, la independència i l'objectivitat com a condicions de legitimitat, aquest estudi analitza la tasca exercida pels òrgans consultius autonòmics i la seva participació en les funcions legislativa, executiva i administrativa, aturant-se especialment en el paper dels consells consultius coma «guardians de l'autonomia». En aquest aspecte, el treball es refereix a la defensa d'un enteniment ampli de la legitimació dels executius autonòmics en els recursos d'inconstitucionalitat, així com en la interpretació estricta del concepte de «normes bàsiques» i en la doctrina dels òrgans consultius sobre l'abast dels títols denominats horitzontals.

Inevitablement, els sistemes federalistes necessiten processos a través dels quals es puguin resoldre les discussions sobre l'assignació de poder entre els governs nacionals i regionals. L'elecció que un país fa pel que fa a l'autoritat institucional que ha de resoldre tals discussions és crítica. En el context del federalisme americà, la història demostra que tals discussions s'han resolt principalment per mitjà de la via judicial.De manera significativa, el text constitucional mateix sovint disposa només d'una mínima orientació per resoldre si les afirmacions concretes de poder, normalment per part del Govern central, són conseqüents amb l'estructura constitucional. Atès que, de conformitat amb el poder de revisió judicial, els tribunals federals tenen l'última paraula amb relació al significat de la Constitució, aquesta indeterminació ha atorgat al Tribunal un gran poder i discreció a l'hora de donar forma als contorns del federalisme americà. Com a conseqüència, el poder federal ha fluctuat substancialment a través de la història americana i ha depès en gran part de les actituds judicials, les preferències personals i l'orientació política dels jutges.

El dret públic de la immigració s'ha anat desenvolupant en els darrers anys per donar resposta a les necessitats que planteja el fenomen migratori. Tot i que el protagonisme l'han tingut el legislador i l'Administració sobretot centrals, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha estat decisiva per posar en relleu la dimensió constitucional d'aquest nou sector de l'ordenament. A partir de pocs preceptes, aquest Tribunal ha anat concretant les exigències constitucionals que se'n deriven pel legislador, les administracions i els jutges ordinaris en aquest àmbit. El present estudi analitza quina ha estat la contribució del Tribunal Constitucional en el desenvolupament del dret públic de la immigració. No s'analitzen una per una les quaranta sentències constitucionals dictades en aquest àmbit, sinó les grans línies jurisprudencials que s'han anat perfilant durant els gairebé trenta anys de jurisprudència constitucional sobretot en la determinació de l'estatut constitucional de l'estranger.

Reflexions, des d’una perspectiva arxivística, sobre la part de la documentació que va ser confiscada als anomenats “enemigos y desafectos al Movimiento Nacional” a partir de l’ocupació militar de Catalunya (1938–1939) i que està dipositada a l’Archivo General de la Guerra Civil, amb seu a Salamanca. Des de l’època coneguda com a transició política del franquisme a la democràcia, n’han reclamat el retorn persones i institucions diferents —principalment la Generalitat de Catalunya— i pràcticament tots els grups polítics han fet intervencions parlamentàries en aquest sentit. S’avalua l’opinió pública formada a partir d’uns dos-cents documents (articles, entrevistes i altres tipus de col•laboracions) publicats a la premsa escrita editada a Espanya entre el juny i l’octubre de 2002, complementant-les amb les opinions expressades en fòrums de discussió tècnica com Arxiforum o Bibcat.

Estudi tipològic sobre les fórmules de publicació i les vies d’accés a la bibliografia científica en l’entorn actual de comunicació digital i en xarxa. Es parteix del concepte d’article de revista com a unitat ben definida i estable en l’entorn imprès, i com a nucli sobre el qual s’ha fonamentat la comunicació acadèmica i professional des del naixement de la revista científica en el segle XVII. S’analitzen les transformacions que permet l’entorn digital en la comunicació científica i es descriuen algunes de les pràctiques observades entre autors, institucions de recerca, empreses editorials i institucions bibliotecàries com a resposta a les noves possibilitats de l’article tant com a producte com pel que respecta al procés de crear-lo i distribuir-lo. Aquestes transformacions afecten la naturalesa mateixa de l’article com a unitat mínima, única i estable de comunicació científica. Es conclou que sota formes documentals d’agregació editorial i de control bibliogràfic ben diferenciades, a voltes simultànies o àdhuc aparentment contradictòries, aflora una comunicació científica més plural. Aquesta pluralitat es concreta en més possibilitats de comunicació per als autors, menys nivells d’intermediació quant als agents que intervenen i afegeixen valor al producte, més disponibilitat per als usuaris des del punt de vista econòmic i d’accés, i més interacció i riquesa de continguts gràcies a les noves possibilitats multimèdia i hipertextuals.Study of the publication models and the means of accessing scientific literature in the current environment of digital communication and the web. The text introduces the concept of journal article as a well-defined and stable unit within the publishing world, and as a nucleus on which professional and scholarly communication has been based since its beginnings in the 17th century. The transformation of scientific communication that the digital world has enabled is analysed. Descriptions are provided of some of the practices undertaken by authors, research organisations, publishers and library-related institutions as a response to the new possibilities being unveiled for articles, both as products as well as for their creation and distribution processes. These transformations affect the very nature of articles as a minimal unit -both unique and stable- of scientific communication. The article concludes by noting that under varying documentary forms of publisher aggregation and bibliographic control -sometimes simultaneously and, even, apparently contradictory- there flourishes a more pluralistic type of scientific communication. This pluralism offers: more possibilities for communication among authors; fewer levels of intermediaries such as agents that intervene and provide added value to the products; greater availability for users both economically speaking and from the point of view of access; and greater interaction and wealth of contents, thanks to the new hypertext and multimedia possibilities.Estudio tipológico sobre las fórmulas de publicación y las vías de acceso a la bibliografía científica en el actual entorno de comunicación digital y en red. Se parte del concepto de artículo de revista como unidad bien definida y estable en el entorno impreso, y como núcleo sobre el cual se ha fundamentado la comunicación académica y profesional desde el nacimiento de la revista científica en el siglo XVII. Se analizan las transformaciones que permiten el entorno digital en la comunicación científica y se describen algunas de las prácticas observadas entre autores, instituciones de investigación, empresas editoriales e instituciones bibliotecarias como respuesta a las nuevas posibilidades del artículo tanto como producto como en lo que respecta al proceso de crearlo y distribuirlo. Estas transformaciones afectan a la misma naturalesa del artículo como unidad mínima, única y estable de comunicación científica. Se concluye señalando que, bajo formas documentales de agregación editorial y de control bibliográfico bien diferenciadas, a veces simultáneas o incluso aparentemente contradictorias, aflora una comunicación científica más plural. Esta pluralidd se concreta en más posibilidades de comunicación para los autores, menos niveles de intermediación en cuanto a los agentes que intervienen y añaden valor al producto, más disponibilidad para los usuarios desde el punto de vista económico y de acceso, y más interacción y riqueza de contenidos gracias a las nuevas posibilidades multimedia e hipertextuales.

The present paper focuses on the travel notes by Michel Vieuchange (1904-1930), a young Frenchman who decided to reach Smara, a holy Muslim city located in the middle of the desert, to describe it, and to draw a map. His notes are to be analysed through the prism of autobiogeography. The term used by Michel Collot means telling your life through the places that has affected you. In the case of Vieuchange’s notes the geographical descriptions intervene with the description of the personality of the traveler and form a whole. The paper shows that three cities, Tiznit, Tigilit and Smara, mark three stages of the travel and correspond to different aspects of Vieuchange’s personality.

This paper is made in continuation of the article of Fabrice Marsac, Witold Ucherek and Magdalena Dańko “De l’infinitive de perception dans la pratique traductologique” (Studia Romanica Posnaniensia 46/1, 2019); both papers fall within the framework of the bilateral Polonium program “On the translation of French perception structures into Polish” (n° PPN/BIL/2018/1/00181), implemented and financed by the Polish National Agency for Academic Exchange (NAWA), the French Ministry for Europe and Foreign Affairs (MEAE) and the Ministry of Higher Education, Research and Innovation (MESRI). In the present case, we intend to report on the content and progress of the part “multi-dimensional labelling” of this long-term French-Polish project. Therefore, we describe the formal encoding of structures, categories and functions of the items in the large multi-label corpus (French-Polish) we have been collecting since 2019.

In the Italian academic discourse research, Master’s degree theses used to be studied mainly from the perspective of linguistic competencies of their authors. However, strictly linguistic skills are not the only challenge for undergraduate, who must also convey intellectual content in appropriate discursive and rhetorical forms. The paper explores the patterns of a peculiar form of “collaborative writing”, i.e. the cooperation between the thesis supervisor and the student. Using the example of Master’s theses in linguistics, written in Italian as a foreign language, three basic didactic approaches are discussed in the paper. In the didactics of content the supervisors emphasize knowledge, i.e. linguistic concepts expected to be applied in a Master’s thesis. In the didactics of forms, the supervisors focus on the linguistic code, that is, on grammatical and lexical correctness of the Master’s thesis. In the didactics of forms of content the supervisors use regularities observed in academic discourse, such as genre and rhetorical structures, as valuable teaching resources likely to help students develop metacommunicative awareness.

This paper discusses two topics which are very popular nowadays among the academics dealing with foreign language teaching, namely: intercultural competence and pragmatic error. The author notes the fact that those two notions appear separately, because the starting points for discussing them are usually different fields of science. The aim of the paper is to demonstrate that on one hand the two notions need to be treated uniformly, and on the other, that the pragmatic error should be included in error classifications which are references for both the authors of handbooks as well as people educating future teachers. For that purpose, the author defines intercultural competence, presents various approaches to error and its classification in teaching, and then explains what pragmatic error is and describes its linguistic characteristics.

The post-COVID-19 panorama presents serious economic and social challenges, prompting the European Union (EU) to allocate extensive funds to its Member States. The central financing instrument created for this purpose, NextGenerationEU (NGEU), requires the Member States to implement ambitious reforms to bring about green and digital transitions within their National Recovery and Resilience Plans (NRRPs). Despite innovative elements in NGEU’s decision-making process, legal basis and fiscal integration policy, the role of sub-state authorities in the context of multilevel governance (MLG) demonstrates a centralised tendency. In order to understand this issue, the management of NRRPs in the Spanish system of autonomous communities and Italian regionalism will be taken as emblematic case studies. Specifically, the constitutional significance of the MLG model in the context of the NGEU recovery package will be evaluated in light of the principles of solidarity, subsidiarity, proportionality and partnership. This paper ultimately aims to offer broader insights into NGEU’s role in the ongoing EU federalisation process and its shortcomings with respect to national decentralised systems.

Aquest article té per objecte presentar quina ha estat l’evolució de la normativa en matèria lingüística en el Parlament de les Illes Balears, i fer una breu descripció dels usos lingüístics institucionals, en un context de canvi en el paper i el tractament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a causa de la recent aprovació, el mes de febrer de 2024, de l’anomenat Acord per al bilingüisme. En els usos lingüístics institucionals, hi podem diferenciar tres etapes, que es corresponen, pràcticament, amb les legislatures següents: l’etapa inicial, que comprèn la primera i la segona legislatures (des de la promulgació de l’Estatut d’autonomia de l’any 1983 fins a l’any 1991), l’etapa de consolidació de l’ús institucional de la llengua catalana (legislatures segona a desena, de l’any 1991 a l’any 2023) i l’etapa actual de l’onzena legislatura (a partir de febrer de 2024).

Els drets fonamentals a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació es troben reconeguts, protegits i delimitats en la pràctica totalitat de les constitucions dels sistemes polítics de les democràcies liberals, entre elles la Constitució espanyola. Aquests drets formen igualment part del quadre fonamental de drets humans establert per les normes de dret internacional. Els intermediaris s’han convertit en els principals actors del procés de difusió i distribució de tot tipus de contingut. També tenen un paper molt destacat a l’hora d’assegurar la “visibilitat” del contingut produït pels mitjans tradicionals. Els interessos que modulen les decisions preses pels intermediaris no són únicament i necessàriament la protecció del dret a la llibertat d’expressió. Els intermediaris són entitats orientades comercialment i segueixen models de negoci basats en la venda de publicitat, entre altres aspectes. Els sistemes legals amb més influència en el món (particularment els de la Unió Europea i els Estats Units) incentiven la moderació del contingut per part de les plataformes, garantint que no són penalitzades com a conseqüència del contingut subministrat per tercers o a causa de l’adopció de determinades mesures orientades a eliminar contingut il·legal o contingut inadequat. Per aquests motius, els intermediaris tenen un paper molt important en la creació de les condicions per a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió en línia.

La intel·ligència artificial mou milions d’euros i ocupa una part important de les agendes polítiques i estratègiques dels governs. En aquest article reflexionem sobre aquest concepte difús i ho fem a través de tres entrevistes a tres persones que ocupen llocs rellevants en aquest àmbit, i que a més tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya. Amb elles hem parlat distesament dels orígens d’aquesta revolució tecnològica, del seu impacte sobre l’organització social i el mercat laboral, de les seves implicacions ètiques, de les tendències futures que es dibuixen i també sobre quin paper juguem els catalans en aquesta revolució. En la qüestió catalana hem volgut saber si les nostres universitats són capaces de generar el talent necessari, com impulsar estratègicament el teixit empresarial en aquesta àrea, quin paper ha de tenir l’administració i què hauria de passar perquè la intel·ligència artificial també parli en català. En aquestes converses, els nostres interlocutors ens han transmès la urgència i la necessitat de treballar en la definició d’estratègies concretes de país per tal de no quedar socialment i estructuralment enrere en el que sembla una revolució sense límits.

Writing is a complex activity. Consequently, the process of teaching and learning written composition, especially in second languages, is also complex. This research provides evidence, on the one hand, of the difficulties that learners face when writing, and, on the other, of the difficulties that teachers have when guiding their students. The challenge is thus to recognize the obstacles that arise during the writing process and to know how to bring out the strategies that are needed to overcome these obstacles. In this context, the paper presents some key ideas about teaching how to write from both a theoretical and a practical points of view, based on the experiences gained when training language teachers. The didactic device that is shown in this paper focuses on creating tasks in order to teach how to write and provides reflections for future teachers in the environment of the didactics of writing. In conclusion, the article argues that teachers and learners share the same goal when it comes to teaching and learning to write, and this assumption is an invitation to rethink the role of both agents in the face of this challenge.

This study analyzes the integration of the Arabic dialectal loan wesh into the French language and the language habits of the French. Through the suburban language commonly defined as "slang" and hip hop culture, particularly rap, this borrowing has undergone several important semantic shifts and numerous graphic variants. The various definitions of this term in the Petit Robert 2023 (paper version) and the Wiktionnaire (online), as well as statistical research in Internet corpora, reveal evolutions, linguistic variations and trends generated essentially by sociolinguistic functions.

The paper deals with Italian helping verbs (modal, aspectual, causative verbs) and light verbs which form complex predicates and with the rules that guide its use in Italian descriptive grammars published in Italy between 1953 and 2005. The author shows that those forms in both – traditional and contemporary Italian descriptive grammars are treated at the level of word classes whereas it could be more appropriate to discuss them as clause elements as they form complex predicates. In our opinion this way of describing such verbs is due to the tradition in Italy to focus on a form and not on function of an element. What is more, Italian grammarians tend to omit in Italian descriptive grammars noun predication and the role of semantic predicate (n pred.). The goal of the paper is to present the advantages of an integrated approach to helping verbs (modal, aspectual, causative verbs) and light verbs in modern Italian. The author emphasizes its importance for contemporary Italian FL syntax teaching

The aim of this paper is to address the issue of teaching politeness in textbooks dedicated to learners of Italian as a foreign language. It is assumed that in today’s ever-changing world, full of conflicts and challenges of various kinds, polite communication has become of increasing importance as it helps overcome differences between the participants of the act of communication and promote a peaceful coexistence. Politeness is a phenomenon particularly sensitive to the situational context: the forms considered appropriate vary according to the parameters such as place, channel, age or status of the interactants. Since the complexity of politeness and the variability of its exponents make it difficult to teach, the purpose of this research is to analyze if and how the current textbooks of Italian deal with this aspect of communicative competence. The paper examines which aspects of politeness are taught and with what methods. The analysis is based on the selected textbooks of Italian published in Italy and Poland, in order to compare their approaches.