Search

Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.

Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.

Aquesta recerca examina el paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió a la llum de la seva jurisprudència recent enunciant primerament resolucions jurisdiccionals emblemàtiques de l’última dècada (2010-2019) i fent una anàlisi particular de la Sentència Bauer i Broßonn, de 2018, per la seva especial transcendència respecte a l’efecte directe horitzontal dels drets reconeguts per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i, indirectament, la invocabilitat en un litigi entre particulars de preceptes d’una directiva que concreta aquells drets. A continuació s’analitza la posició privilegiada del Tribunal de Justícia en l’organigrama institucional de la Unió després del Tractat de Lisboa, de 13 de desembre de 2007, per comprendre millor per què aquesta institució ha pogut contribuir tan decisivament a la preservació i la consolidació de la integració europea. L’estudi conclou amb l’examen de si existeix un govern de jutges en la Unió Europea.

Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció.

Aquest article analitza l’activitat del Parlament relacionada amb el futur polític de Catalunya. L’anàlisi parteix de la resolució parlamentària de 2013 que declarava la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya i arriba fins a les darreres resolucions sobre el procés d’independència adoptades durant la legislatura actual per la majoria parlamentària sortida de les eleccions del dia 27 de setembre de 2015. Totes aquestes decisions parlamentàries han obert un important debat jurídic sobre principis constitucionals bàsics, en particular el de democràcia i el de legalitat, debat que gira al voltant dels punts següents: com defensar i promoure un projecte polític que no s’ajusta a l’ordre constitucional establert? Pot el Tribunal Constitucional fiscalitzar actes no normatius de naturalesa estrictament parlamentària? Quins són els efectes de desobeir el deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional? L’article estudia totes aquestes qüestions des de la perspectiva jurídica, sense ometre, però, consideracions d’índole sociopolítica indispensables per contextualitzar-les adequadament.

El present estudi analitza les tècniques jurídiques de potenciació de la bona administració en relació amb el dret a l´habitatge i té en compte la modificació de la Llei 18/2007, operada per la Llei 9/2011, així com les polítiques públiques en el nou context de crisi econòmica. Així, s’analitzen les noves mesures adoptades per protegir els deutors hipotecaris incapaços de satisfer el pagament de les seves obligacions i s’estudia fins a quin punt seria constitucionalment acceptable l´establiment futur de la dació en pagament si s’aplica a contractes de préstec o crèdit encara vigents, així com la imposició a propietaris de lloguers forçosos per evitar la pèrdua de l’allotjament per part dels deutors. Finalment, partint de la constatació que la mera protecció amb el dret privat del dret a l’habitatge de qui ja té allotjament és clarament insuficient, analitza l’imprescindible concurs del dret públic per promoure un habitatge assequible, mitjançant el paper rellevant del dret urbanístic i de la col·laboració publicoprivada, i fa una sèrie de propostes concretes en la part final.The present study analyses the legal techniques for the enhancement of good administration in relation with the right to housing and takes into account the amendments made to la Ley 18/2007 operada por la Ley 9/2011 [Act 18/2007 implemented by Act 9/2011], as well as public policies in the new context of economic crisis. Thus, the study analyses the new measures adopted to protect mortgage borrowers unable to meet their obligations and considers to what extent the future establishment of assignment of payment would be constitutionally acceptable if applied to loan or credit contracts still in force, as well as the imposition on owners of forced rentals to avoid the loss of accommodation on the part of debtors. Finally, based on the assumption that the mere protection through private law of the right to housing of those who already have accommodation is clearly insufficient, the study analyses the essential need for public law to promote affordable housing through planning law and public-private collaboration, and makes a number of specific proposals in the final part.El presente estudio analiza las técnicas jurídicas de potenciación de la buena administración en relación con el derecho a la vivienda y tiene en cuenta la modificación de la Ley 18/2007 operada por la Ley 9/2011, así como las políticas públicas en el nuevo contexto de crisis económica. Así, se analizan las nuevas medidas adoptadas para proteger a los deudores hipotecarios incapaces de hacer frente al pago de sus obligaciones y se estudia hasta qué punto sería constitucionalmente aceptable el establecimiento futuro de la dación en pago si se aplica a contratas de préstamo o crédito todavía vigentes, así como la imposición a propietarios de alquileres forzosos para evitar la pérdida del alojamiento por parte de los deudores. Finalmente, partiendo de la constatación que la mera protección con el derecho privado del derecho a la vivienda de quien ya tiene alojamiento es claramente insuficiente, analiza el imprescindible concurso del derecho público para promover una vivienda asequible, mediante el relevante papel del derecho urbanístico y de la colaboración público-privada, y hace una serie de propuestas concretas en la parte final.

Cal remarcar, en el si de les federacions contemporànies, una certa tendència a la concentració dels poders resultant de l'aplicació judicial de les normes relatives a la divisió de poders entre els nivells de govern. Canadà no és una excepció en aquest sentit. Com a àrbitre últim dels conflictes federatius, el Tribunal Suprem ha infós un camí d'evolució cap a la centralització de la federació canadenca. Pel que fa als conflictes sobre el repartiment de competències legislatives, aquesta tendència es basa en una dilució del valor normatiu del principi del federalisme, l'adopció d'un concepte anomenat cooperatiu del repartiment de competències i l'hegemonia de l'enfocament interpretatiu evolutiu. Igualment cridat a jugar un paper fonamental en certs moments clau de la història constitucional del país, el Tribunal va haver d'intentar conciliar les qüestions de legitimitat i de legalitat. Si l'adopció d'un enfocament positivista de la interpretació constitucional li va donar aquesta difícil tasca en les referències sobre la repatriació del poder constituent a principis dels anys 1980, una visió més àmplia de l'ordre normatiu canadenc li va permetre, en gran mesura, de tornar-hi en la referència de 1998 sobre la secessió del Quebec. Per una col·lectivitat nacional minoritària com és la del Quebec dins de la federació canadenca, el manteniment d'un equilibri de poders és de vital importància, ja que li permet conservar la seva esfera autonòmica fonamental per a la seva expansió col·lectiva.

Aquest treball analitza el procés de creació i consolidació dels òrgans consultius com una manifestació important del desplegament de l'Estat autonòmic i de la descentralització del poder a Espanya, que té el seu fonament en les potestats d'autoorganització de les comunitats autònomes, com ha tingut ocasió d'afirmar la jurisprudència constitucional que es descriu en la primera part.Després de destacar la necessitat que aquests òrgans estiguin dotats d'unes característiques peculiars que en garanteixin la qualificació tècnica, la independència i l'objectivitat com a condicions de legitimitat, aquest estudi analitza la tasca exercida pels òrgans consultius autonòmics i la seva participació en les funcions legislativa, executiva i administrativa, aturant-se especialment en el paper dels consells consultius coma «guardians de l'autonomia». En aquest aspecte, el treball es refereix a la defensa d'un enteniment ampli de la legitimació dels executius autonòmics en els recursos d'inconstitucionalitat, així com en la interpretació estricta del concepte de «normes bàsiques» i en la doctrina dels òrgans consultius sobre l'abast dels títols denominats horitzontals.

Inevitablement, els sistemes federalistes necessiten processos a través dels quals es puguin resoldre les discussions sobre l'assignació de poder entre els governs nacionals i regionals. L'elecció que un país fa pel que fa a l'autoritat institucional que ha de resoldre tals discussions és crítica. En el context del federalisme americà, la història demostra que tals discussions s'han resolt principalment per mitjà de la via judicial.De manera significativa, el text constitucional mateix sovint disposa només d'una mínima orientació per resoldre si les afirmacions concretes de poder, normalment per part del Govern central, són conseqüents amb l'estructura constitucional. Atès que, de conformitat amb el poder de revisió judicial, els tribunals federals tenen l'última paraula amb relació al significat de la Constitució, aquesta indeterminació ha atorgat al Tribunal un gran poder i discreció a l'hora de donar forma als contorns del federalisme americà. Com a conseqüència, el poder federal ha fluctuat substancialment a través de la història americana i ha depès en gran part de les actituds judicials, les preferències personals i l'orientació política dels jutges.

El dret públic de la immigració s'ha anat desenvolupant en els darrers anys per donar resposta a les necessitats que planteja el fenomen migratori. Tot i que el protagonisme l'han tingut el legislador i l'Administració sobretot centrals, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha estat decisiva per posar en relleu la dimensió constitucional d'aquest nou sector de l'ordenament. A partir de pocs preceptes, aquest Tribunal ha anat concretant les exigències constitucionals que se'n deriven pel legislador, les administracions i els jutges ordinaris en aquest àmbit. El present estudi analitza quina ha estat la contribució del Tribunal Constitucional en el desenvolupament del dret públic de la immigració. No s'analitzen una per una les quaranta sentències constitucionals dictades en aquest àmbit, sinó les grans línies jurisprudencials que s'han anat perfilant durant els gairebé trenta anys de jurisprudència constitucional sobretot en la determinació de l'estatut constitucional de l'estranger.

The post-COVID-19 panorama presents serious economic and social challenges, prompting the European Union (EU) to allocate extensive funds to its Member States. The central financing instrument created for this purpose, NextGenerationEU (NGEU), requires the Member States to implement ambitious reforms to bring about green and digital transitions within their National Recovery and Resilience Plans (NRRPs). Despite innovative elements in NGEU’s decision-making process, legal basis and fiscal integration policy, the role of sub-state authorities in the context of multilevel governance (MLG) demonstrates a centralised tendency. In order to understand this issue, the management of NRRPs in the Spanish system of autonomous communities and Italian regionalism will be taken as emblematic case studies. Specifically, the constitutional significance of the MLG model in the context of the NGEU recovery package will be evaluated in light of the principles of solidarity, subsidiarity, proportionality and partnership. This paper ultimately aims to offer broader insights into NGEU’s role in the ongoing EU federalisation process and its shortcomings with respect to national decentralised systems.

Els drets fonamentals a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació es troben reconeguts, protegits i delimitats en la pràctica totalitat de les constitucions dels sistemes polítics de les democràcies liberals, entre elles la Constitució espanyola. Aquests drets formen igualment part del quadre fonamental de drets humans establert per les normes de dret internacional. Els intermediaris s’han convertit en els principals actors del procés de difusió i distribució de tot tipus de contingut. També tenen un paper molt destacat a l’hora d’assegurar la “visibilitat” del contingut produït pels mitjans tradicionals. Els interessos que modulen les decisions preses pels intermediaris no són únicament i necessàriament la protecció del dret a la llibertat d’expressió. Els intermediaris són entitats orientades comercialment i segueixen models de negoci basats en la venda de publicitat, entre altres aspectes. Els sistemes legals amb més influència en el món (particularment els de la Unió Europea i els Estats Units) incentiven la moderació del contingut per part de les plataformes, garantint que no són penalitzades com a conseqüència del contingut subministrat per tercers o a causa de l’adopció de determinades mesures orientades a eliminar contingut il·legal o contingut inadequat. Per aquests motius, els intermediaris tenen un paper molt important en la creació de les condicions per a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió en línia.

This paper analyses the Italian experience of aggregation in public authority procurement, taking regulatory developments and their precise effects into account. It highlights the advantages of aggregating public procurement, but also the specific difficulties arising from a conflict of interest with the need for aggregation. Starting from the beginning of the Italian experience at the end the 1990s, the paper analyses the more recent attempts at reorganisation. In particular, it analyses the situation before various laws were passed in connection with the start of the economic crisis (known in Italy as the “spending review laws”), which strongly favoured procurement aggregation because of its related spending savings but without a clear plan for organising public procurement demand. The paper then analyses the most recent changes, mainly the result of the new Public Procurement Code approved in early 2016, and which were aimed at reorganising the aggregation of public procurement through a structural management mechanism.

El debat sobre l’avortament sol desfermar una forta controvèrsia moral, política i jurídica. Aquest article ofereix un conjunt de reflexions filosòfiques, polítiques i sobretot jurídiques entorn de la flamant i polèmica sentència Dobbs del Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica, la qual revoca la famosa sentència Roe v. Wade. Veurem les diferents opinions dels membres del tribunal i la possible rellevància de la religió per a explicar aquest brusc canvi jurisprudencial, tot evocant la importància de la separació església-estat. Com que Dobbs retorna als parlaments estatals el poder de regulació que havien perdut amb Roe, explorarem la relació entre el federalisme i el paper dels tribunals. Tot seguit, ens preguntarem qui està legitimat per a adoptar una teoria sobre la vida. Hom respondria els parlaments i votants en conjunt, mentre que altri contestaria els tribunals i les embarassades de manera individual. Atès que Dobbs s’aparta radicalment d’una de les sentències més cèlebres de la jurisprudència nord-americana, tractarem la vinculació del precedent judicial. Com a reflexió final, s’adverteix que una regulació que desmereixi el valor de la vida pot conduir a normalitzar i banalitzar l’avortament i, progressivament, també l’infanticidi.

Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones, i construir, al mateix temps, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat, i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.

Els articles d’aquest número giren entorn del dret a l’habitatge, un fenomen situat dins del marc internacional gràcies al pronunciament de diversos organismes europeus. El dret a l’habitatge està interconnectat amb nombrosos aspectes i podem abordar el seu estudi des de diverses perspectives. Sota el prisma social es pot analitzar el paper dels serveis socials locals i les seves eines en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, així com l’exclusió residencial i el sensellarisme. Parlar d’habitatge també implica plantejar qüestions com la intervenció administrativa en el mercat del lloguer, la qual permet analitzar els efectes de la Llei 11/2020 a Catalunya, i és que el dret a l’habitatge també pot ser tractat amb una perspectiva econòmica, a través de l’estudi dels mecanismes de col·laboració publicoprivada, el dret de superfície i la contractació pública, per exemple. En un moment d’emergència climàtica com el que estem vivint, l’habitatge sostenible es presenta com un fenomen primordial; per això, aquest número té un espai en què tracta els solars i els habitatges buits, i la integració de la circularitat en termes d’activitat constructiva i ús del sòl.

Spain is one of the European countries with the lowest social rented stock, merely 2% compared to the EU-15 average of 11.7%. Current Spanish housing policies aim to increase this percentage but it is essential that this is accompanied by an efficient social housing management system. The main aim of this paper is to introduce the Spanish models of social housing management and to point out two main features: the variety of providers (public and private) and the fact that social rented housing is mostly provided by public entities (either regional or local). Apart from the structural description this paper also highlights, as well as existing good practice, the weak points of this management system, which could be improved through public-private partnership schemes for managing social housing.

La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública.

This paper analyzes the content of French Constitutional Council (Conseil Constitutionnel) doctrine on the successive regulations on the solidarity tax on wealth (ISF). After describing the basic elements of this tax and the institution of the Conseil Constitutionnel, the paper analyzes the constitutional principles of tax law regarding economic capacity and equality before the tax system, which are selected to monitor constitutionality. Through the use of these principles as a screening tool, an individual’s assets have been demonstrated to be a legitimate indication of a person’s economic capacity, and the limitation of the amount of the ISF has been established as a legitimate way of applying the principle of the prohibition of confiscatory taxation. Based on the development of the principle of tax equality, the introduction of tax benefits in the regulation of the ISF has been accepted, along with the specific elements of this tax, which is levied on personal elements.

L’article analitza les novetats jurisprudencials i doctrinals aparegudes amb posterioritat a l’aprovació de Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP). En aquest sentit, s’inicia un recorregut amb les darreres sentències del Tribunal Constitucional respecte del dret fonamental a l’accés a la funció pública, passant pels requisits d’accés a la funció pública, les garanties del procediment de selecció envers les mesures de discriminació positiva, polítiques d’igualtat i d’inserció de les persones discapacitades, finalitzant amb l’adquisició i pèrdua de la condició de funcionari. Cal destacar que el context de crisi econòmica actual està present en el treball. L’aprovació de mesures d’un control més gran del dèficit públic ha comportat la impugnació davant dels tribunals de justícia de l’adopció de mesures que afecten els drets retributius dels empleats públics, especialment, del personal laboral. D’altra banda, es fa esment a la publicació de treballs que reflexionen respecte de les mesures de reorganització administrativa, reducció de treballadors públics, la incidència de la reforma laboral en la negociació col·lectiva i la modificació de les condicions de treball dels treballadors públics en el si de les administracions públiques.This article analyzes the novelties in case law and doctrine that have appeared subsequent to the passage of the Basic Statute for Public Employees. In this regard, the article reviews the most recent sentences of the Constitutional Court regarding the fundamental right of access to the civil service, including the requirements for joining the civil service, the guarantees of the selection procedure with respect to affirmative action and the policies for the equality and inclusion of persons with disabilities, and lastly, the acquisition and loss of one´s status as a civil servant. It should be emphasized that the context of the current economic crisis is present in this paper. The passage of measures to better control the public deficit has meant that the adoption of measures affecting the rights of compensation of public employees, especially, those civil servants employed on a group contract basis, has been challenged in the courts. On the other hand, mention is made of the publication of papers that reflect on the measures of administrative reorganization, the reduction in the number of public sector workers, the effect of labor reform on collective bargaining and the modification of working conditions for public workers working for public authorities.El artículo analiza las novedades jurisprudenciales y doctrinales aparecidas tras la aprobación del Estatuto básico del empleado público. En este sentido se inicia un recorrido por las últimas sentencias del Tribunal Constitucional respecto al derecho fundamental de acceso a la función pública, pasando por los requisitos de acceso a la función pública, las garantías del procedimiento de selección en cuanto a las medidas de discriminación positiva, políticas de igualdad e inserción de personas discapacitadas y finalizando con la adquisición y pérdida de la condición de funcionario. Hay que destacar que el contexto de crisis económica actual está presente en el trabajo. La aprobación de medidas de mayor control del déficit público ha comportado la impugnación ante los tribunales de justicia de la adopción de medidas que afectan a los derechos retributivos de los empleados públicos, especialmente del personal laboral. Por otra parte, se hace mención a la publicación de trabajos que reflexionan sobre las medidas de reorganización administrativa, reducción de trabajadores públicos, incidencia de la reforma laboral en la negociación colectiva y modificación de las condiciones de trabajo de los empleados públicos en el seno de las administraciones públicas.

Actualment, ens trobem immersos en un procés de globalització i tecnificació a què les administracions públiques, com a part integrant de la societat, no poden romandre alienes. Totes les administracions, en els seus diferents nivells i àmbits d’actuació, han introduït les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la seva activitat, i això ha posat en marxa un procés de transformació de caràcter cultural, organitzatiu i jurídic que ha fructificat en un nou model de gestió de l’activitat pública conegut amb el nom d’administració electrònica.L’ús de les noves tecnologies i la transició d’una administració en paper a una administració electrònica han comportat una sèrie de reformes del nostre ordenament jurídic: noves normes i la reforma d’altres de ja existents que regulen els aspectes tècnics derivats de la utilització de les noves tecnologies per part de l’Administració, així com els drets i les garanties dels quals estan revestits els ciutadans quan es relacionen amb l’Administració per mitjans telemàtics. Amb aquest teló de fons, podem definir una llista de principis que han de regir l’actuació de l’administració electrònica i en la qual s’erigeixen com a protagonistes els qui persegueixen garantir la igualtat i la no-discriminació dels ciutadans, i combatre la denominada bretxa digital.We are currently immersed in a process of globalization, with an increasing use of technology. Public authorities, as an integral part of society, cannot remain indifferent to this process. All public authorities, at their varying levels and spheres of action, have incorporated the new information and communication technologies, launching a process of cultural, organizational and legal transformation that has come to fruition in a new model for managing public sector activities known as “electronic administration.” The use of new technologies and the transition from a “paper” government to an electronic government has entailed a series of reforms of our legal system: new regulations, the reform of existing regulations governing the technical aspects derived from the use of new technologies by government authorities, and the rights and guarantees that inure to citizens when they contact government authorities telematically. With this background, we can define a cast of principles governing the behavior of an electronic administration. The leading roles will fall to those principles that aim to guarantee equality while prohibiting discrimination against the citizenry, thereby combating what has come to be known as the “digital divide.”Actualmente, nos encontramos inmersos en un proceso de globalización y tecnificación al que las Administraciones públicas, como parte integrante de la sociedad, no pueden permanecer ajenas. Todas las Administraciones, en sus distintos niveles y ámbitos de actuación, han introducido en su actividad las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, y han puesto en marcha un proceso transformación de carácter cultural, organizativo y jurídico que ha fructificado en un nuevo modelo de gestión de la actividad pública conocido bajo el nombre de Administración electrónica.El uso de las nuevas tecnologías y la transición de una Administración «en papel» a una Administración electrónica han conllevado una serie de reformas de nuestro ordenamiento jurídico: nuevas normas y reforma de otras ya existentes que regulan los aspectos técnicos derivados de la utilización de las nuevas tecnologías por parte de la Administración, así como los derechos y garantías de los que están revestidos los ciudadanos cuando se relacionan con la Administración por medios telemáticos. Con este telón de fondo, podemos definir un elenco de principios que regirán la actuación de la Administración electrónica y en los que se erigen como protagonistas aquellos que persiguen garantizar la igualdad y la no discriminación de los ciudadanos, combatiendo la denominada brecha digital.

El treball analitza el model institucional dissenyat específicament per executar el Pla de recuperació, transformació i resiliència, a partir del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla esmentat, amb especial atenció a les diverses formes i instruments de col·laboració publicoprivada, tant de nova creació (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica), com preexistents (consorcis, societats mixtes), així com al paper especialment rellevant reservat a les subvencions. L’examen del dret positiu i dels diferents programes instrumentats mostra com les eines típiques de l’activitat de foment es configuren com el component principal d’aquesta col·laboració publicoprivada, amb una gran versatilitat per encarrilar els fons públics i privats i organitzar la cooperació entre empreses i entre centres de recerca, en contrast amb les limitacions que presenta l’actual configuració de la contractació pública com a motor de la recuperació econòmica.

El "dret a decidir", que es concediria a part de la població d'un estat, no està recollit expressament en les constitucions. Quan s’hi acosten certs conceptes, com ara el dret a l’autodeterminació, la demanda del dret a decidir requereix cada vegada més un fonament separat per evitar els obstacles, tant internacionals com constitucionals, a la secessió unilateral. Tot i que els contorns d’aquest dret continuen sent ambigus, el seu estatus constitucional comença a concretar-se a través de la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol en particular que, per rebutjar aquest dret en la seva versió extrema (secessió unilateral), en consagra tanmateix la seva existència en una sentència del 2014. Tot i que és lògic que els estats contestin aquest dret des d’un punt de vista estrictament constitucional, no és menys cert que aquesta demanda expressa un desig polític. La dimensió política del conflicte entre l’Estat i l’entitat que reivindica el dret a decidir marca, sens dubte, els límits de la comprensió estrictament constitucional d’aquest dret. No obstant això, el dret constitucional manté un paper d’importància primordial a l’hora de definir les garanties democràtiques que podrien envoltar l’exercici d’aquest dret.

There is a unique upcoming policy momentum in European audiovisual media policy. This is the implementation of the new rules on Video Sharing Platform Providers (VSPs) with regard to the protection of minors against harmful content and of all users against incitement to violence and hatred. However, the application of the Country-of-Origin principle, the basic tenet of the Audiovisual Media Services Directive and audiovisual media regulation across the European Union, will inherently interfere with the stated policy aim of levelling the playing field vis-à-vis VSPs. This paper assesses the potential consequences of such regulatory dysfunctions in the context of hate speech regulation effective throughout Europe. It argues that Responsive Governance Model-type co-regulation could address and mitigate the loss of normative diversity, and outlines a blueprint for this. At stake is the (further) fragmentation of the internet. Hence, it is important and urgent to find adequate regulatory responses to ensure pluralistic and diverse media markets in Europe.

La constitució i el constitucionalisme de la Unió Europea (UE) són concebuts preferentment com un conjunt d’imaginaris en confrontació, és a dir, relats que competeixen sobre la construcció juridicopolítica d’Europa. Aquests imaginaris han estat històricament fomentats per tecnòcrates i elits polítiques de la UE, però també per diversos actors socials i econòmics, ja siguin demòcrates progressistes o bé grups empresarials influents. Quan els tecnòcrates i les elits es van dedicar al projecte de constitucionalització de la UE cap als anys 90, el que pretenien era legitimar la Unió; perquè aleshores la constitucionalització era necessària en esdevenir la Unió una organització internacional no gaire típica. A pesar que les lleis, la normativa i les polítiques que es van adoptar en l’àmbit de la UE van tenir un impacte en els ciutadans, no van afectar els processos legislatius o de presa de decisions polítiques. La primera part d’aquest treball explica com la identitat constitucional de la Unió Europea s’ha forjat mitjançant la fixació legal de valors, imaginaris i constel·lacions. Tot seguit, s’analitza la creació progressiva de l’imaginari constitucional europeu i els efectes que ha tingut sobre aquest imaginari la manca de respostes adequades a les crisis humanitàries. L’article clou plantejant una sèrie d’interrogants que relacionen el projecte ideològic d’identitat col·lectiva europea, el procés d’integració política i el paper que els valors fundacionals de solidaritat i dignitat humana poden desenvolupar en aquests processos.

La declaració de l’estat d’alarma per afrontar la crisi de la COVID-19 ha afectat l’autogovern territorial. Aquesta afectació no només s’ha produït per l’exercici de les competències exorbitants que han correspost a les institucions estatals durant la vigència de l’esmentat estat excepcional, sinó que també l’exercici de les competències ordinàries estatals ha tingut uns efectes rellevants sobre l’autogovern autonòmic. El present article estudia l’abast de les mesures aprovades per l’Estat i la seva incidència sobre la capacitat de govern de les comunitats autònomes. A més, també pondera el paper desenvolupat per la Conferència de Presidents i reflexiona sobre la regulació de l’ingrés mínim vital aprovat pel Govern espanyol.

La reforma dels estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes, en especial de l’Estatut de Catalunya, ens serveix per plantejar un dels temes més controvertits de la nostra Constitució de 1978 (CE): el paper de l’Estat i les comunitats autònomes en la hisenda local. No és objecte d’aquest treball formular un judici de constitucionalitat sobre la proposta de reforma de l’Estatut que es debat actualment a les Corts. Únicament volem deixar plantejats determinats elements que cal tenir en compte en aquest debat. Amb aquest objectiu i en primer lloc, s’estudien els principis d’autonomia tributària i de suficiència financera de les entitats locals. Un apartat especial es dedica a l’anomenada corresponsabilitat fiscal, plasmació del primer d’aquests principis. A continuació es porta a terme una anàlisi constitucional del paper de l’Estat i de les comunitats autònomes per fer efectiu el principi d’autonomia tributària local. Això ens porta a analitzar, seguidament, els preceptes de la proposta de reforma de l’Estatut de Catalunya referits a les hisendes locals. En tercer lloc, ens ocupem del principi de reserva de llei i de la seva incardinació amb l’autonomia local, amb especial atenció al paper de les ordenances fiscals. El treball acaba amb una referència a la col·laboració entre les diferents administracions territorials en l’aplicació dels tributs locals.

L’article planteja, a partir de recerques originals, algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupció política a la Catalunya contemporània. En primer lloc, analitza la participació dels homes de negocis catalans en la construcció de l’estat liberal espanyol. Seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauració borbònica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme polític. Finalment, l’accent es focalitza en les pràctiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupà Francesc Cambó amb la corrupció sistèmica a l’Argentina mitjançant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupció política espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipòtesi interpretativa en molts sentits vàlida per comprendre tant la corrupció política espanyola com la catalana.

La irrupció de tecnologies disruptives en la societat com el big data i la intel·ligència artificial tindrà en els propers anys un impacte radical en l'ocupació pública. L'Administració està canviant la seva manera de prestar serveis públics i d'intervenir en la societat, la qual cosa obligarà a canviar també el perfil dels seus recursos humans, i, per tant, a revisar els seus mecanismes de selecció i gestió dels seus empleats. No existeix un consens sobre l'abast del canvi tecnològic en l'ocupació pública, però sí sobre el fet que el big data i la intel·ligència artificial tindran un paper fonamental en tasques fins avui realitzades per empleats públics, que hauran de desenvolupar altres habilitats i competències. El moment de canvi generacional que l'Administració viurà en els propers quinze anys es presenta com una oportunitat per transformar l'ocupació pública i la forma de gestionar-la, aprofitant els elements positius del canvi tecnològic i ajudant a que els poders públics compleixin la seva funció de cerca de l'interès general.

The aim of this paper is to understand the role played by political parties in the electoral reforms that have characterised the Italian experience since 1993. In order to do so, the authors: 1) describe the scholarly debate on how parties relate to electoral rules and form of government; 2) shed light on the most significant aspects of the Italian electoral reforms at local, regional and State level; and 3) analyse these reforms from the perspective of the party context. The conclusion is that parties have played only a partial role: while strong pressure to implement change has derived from external factors (referendum and judicial interventions), a widespread tendency towards concentrating power and personalising the political forces has ignored the importance of party dynamics in the way that parliamentary forms of government function.

En aquest treball es descriu i s’analitza la situació actual de la hisenda local a Catalunya, especialment la dels municipis, per tal d’identificar quins són, a dia d’avui, els principals reptes que caldria afrontar. La realitat a la qual han de fer front actualment els ajuntaments és ben diferent, en molts aspectes, de la que hi havia quan es van aprovar les principals lleis que determinen tant el seu marc competencial com el seu model de finançament. L’escrit aporta reflexions sobre el paper que hauria de tenir el nivell de govern local dins del conjunt del sector públic català, sobre el tipus de competències que podrien assumir els municipis, sobre el seu grau d’autonomia financera i sobre la necessitat de donar compliment a un cert principi d’equitat intermunicipal. Tot això, tenint en compte aspectes com el marc competencial dels municipis, la seva mida i l’existència d’un elevat nombre d’entitats supramunicipals.

Although it is founded on the universal rights of its citizens, the concept of the liberal state still resembles the monist nation state when focusing on its application in a political community. Consequently, pluri-nationalism questions the feasibility of liberal theory for the reasoned justification of a political community with free and equal citizens. Further, it addresses a central normative dilemma in liberal theory. On the one hand, liberalism emphasizes citizens’ active role in shaping their conditions for freedom. At the same time, it defends their protection from the public sphere as passive subjects of human rights. As a consequence, liberal theory divides up into a more contextualized view on social actions and an atomistic consideration of society based on positive recognition of abstract rights. In the face of this apparent dichotomy, this paper employs a “third way” between traditional liberal-democratic theory and more “communitarianist” approaches by stressing the significance of the state as the guarantor of a common legal community, which has to address its subjects of law in their individual and collective nature. The insights gained from the discussion on pluri-nationalism will contribute to reconcile these apparently oppositional approaches. It is demonstrated that both – instead of being competing conceptions – are rather two sides of the same coin.

Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de l’impacte de la darrera crisi econòmica en les administracions públiques. A partir d’una perspectiva eminentment juridicoadministrativa, la selecció s’ha realitzat sense pretensió d’exhaustivitat, amb la voluntat d’incloure el màxim nombre d’enfocaments possible, atenent fonamentalment a fonts estatals i catalanes del 2008 en endavant, amb la condició que posin de manifest un vincle més o menys directe entre la crisi econòmica i el sector públic. Tot això, partint del fet que aquest vincle pot situar l’Administració tant com a actor protagonista encarregat de dissenyar i implantar mesures contra la crisi com, a la inversa, en el paper de subjecte passiu sobre el qual s’apliquen dites mesures, en el marc de processos de reforma administrativa. D’acord amb aquest plantejament, el dossier s’estructura en set apartats, més la introducció inicial, segons el tipus de font utilitzat: normativa, bibliografies, jurisprudència, recursos a la xarxa i altres. Cada apartat disposa de la seva pròpia ordenació interna, explicada en un paràgraf inicial. Amb caràcter general, s’ha perseguit una exposició que mantingui un relat temporal i evolutiu de la crisi, amb el predomini, d’una banda, de la perspectiva estatal (i catalana), prenent com a referència el context europeu i internacional, i, d’altra banda, d’un enfocament general, sense considerar les fonts de caràcter sectorial.

La intervenció pública en l´anomenada “economia col·laborativa” és un desafiament present a les actuals agendes de governs i administracions. I és un desafiament perquè aquest nou model de mercat -caracteritzat a grans trets per potenciar l’intercanvi entre particulars de béns i/o serveis infrautilitzats mitjançant plataformes basades en l’ús de la tecnologia-, té un indiscutible caràcter disruptiu des dels punts de vista social, econòmic i també jurídic, dels quals els poders públics no es poden, per motius obvis, desentendre. L´objectiu d´aquest treball és donar a conèixer com, a Catalunya, el tractament d´aquest fenomen per part de l´Administració pública, està potenciant de manera indiscutible la tasca de supervisió de l´Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). Aquest organisme està jugant un paper essencial davant el repte col·laboratiu, ja que de les seves consideracions depèn, en part, la consolidació d´aquest nou tipus de model de mercat.

S'aborden algunes deficiències de la vella i superada regulació nacional i europea de protecció de dades aplicable als serveis del núvol, així com acció d'institucions de protecció de dades per corregir-les. També s'analitza l'esperat reglament europeu de protecció de dades, entre altres aspectes, la seva tendència a reforçar les obligacions del prestador de serveis de núvol, com a «encarregat» de protecció de dades. Igualment s'estudien les exigències respecte del conjunt contractual i la subcontractació de serveis de núvol. L'ús del núvol freqüentment suposa una transferència internacional de dades; sobre això s'aborden vies de flexibilització de la necessitat d'autorització prèvia (a través de les clàusules contractuals tipus i binding corporate rules). Finalment, es valora el paper de la normativa tècnica privada sobre serveis de núvol (com les normes ISO o l’autoregulació del sector) i la futura normativa tècnica que haurà d'aprovar o la Comissió Europea o cada Estat, segons com es reguli finalment en el futur reglament europeu. Aquesta coregulació per normativa tècnica pública o privada acaba conformant-se com una regulació més o menys nebulosa.

This article defends the thesis that under the Second Republic, the Legal Advisory Commission (Commissió Jurídica Assessora) had a key role in the creation and shaping of the political and institutional system of self-government in Catalunya. To demonstrate this thesis, the paper analyzes draft bills prepared during this period by the Legal Advisory Commission: the Constitution or Internal Statute, the Municipal Act, the Court of Cassation of Catalonia and the administrative remedies and appeals to administrative courts. The analysis of these draft bills highlights how the institutions of self-government were forged during this period, how the foundations of democracy and local autonomy were laid, how an autochthonous administrative court system was created. The draft bill on administrative remedies and appeals to administrative courts would be a significant albeit forgotten precedent for the state laws on administrative procedure and the administrative court system. In a word, the current Catalan political and institutional system could not be understood without taking into account the background of the Catalan Government (Generalitat) under the Republic which, capitalizing on the historical legitimacy of medieval institutions, was able to lay the foundation for a system that was adapted to the needs of contemporary society.

Aquest treball fa una sèrie de reflexions sobre algunes qüestions actuals del sistema educatiu i universitari. S'estima que la universitat es troba en una crisi, però no solament derivada de la crisi econòmica. Es fa, també, una reflexió sobre el professorat, els plans d'estudi, l'organització i la investigació a la universitat, cridant l'atenció sobre com d’inadequades són algunes propostes en relació amb el professorat i la modificació dels plans d'estudi realitzada sense la suficient reflexió. Es crida l'atenció sobre els perills del control en el desenvolupament de la investigació, amb la conseqüència de la monopolització per part d'alguns subjectes privats de la valoració de la investigació universitària. Es reflexiona, finalment, sobre la reducció de la política de beques en l'educació no universitària, sense considerar les conseqüències acadèmiques i socials d'aquesta política, així com el paper creixent que s'atorga a matèries relacionades amb l'educació catòlica en el sistema educatiu.

A Itàlia, en el context de mesures de lluita contra la crisi econòmica i de reducció dels costos de les institucions públiques, les províncies han estat objecte de diverses intervencions del Govern i del Parlament. Aquestes han estat d’índole diversa: en ocasions, tendint a privar les províncies de les funcions administratives, que són substituïdes per un paper de mera coordinació de l’activitat dels municipis; en d’altres, buscant l'ampliació de les dimensions territorials, eliminant les províncies més petites o, en d’altres, reformant l’organització del govern amb la creació d’òrgans, ara ja no escollits de forma directa pels ciutadans sinó integrats per alcaldes i regidors escollits per ells mateixos per via indirecta. Ara, l’aplicació problemàtica d’aquestes mesures s’ha suspès fins a finals de 2013, a l’espera de rebre les directrius de la Cort Constitucional.In Italy, within the framework of measures adopted to combat the financial crisis and to reduce the costs of public institutions, the provinces have been the subject of several interventions by the Government and the Parliament. These have been of different types: some tend to deprive the provinces of their administrative functions, which are replaced by mere coordination of the activities of municipalities; some increase their size, with the elimination of smaller provinces; others reform their government structures, with the creation of organs that are no longer elected directly by citizens, but comprise mayors and councillors elected indirectly by themselves. The problematic implementation of these measures has now been suspended until the end of 2013, while awaiting guidelines from the Constitutional Court.En Italia, en el contexto de medidas de lucha contra la crisis económica y de reducción de los costes de las instituciones públicas, las provincias han sido objeto de varias intervenciones por parte del Gobierno y del Parlamento. Éstas han sido de diversa índole: en ocasiones, tendiendo a privar a las provincias de sus funciones administrativas, sustituyéndolas por un papel de mera coordinación de los municipios; en otras ocasiones, persiguiendo una ampliación de su extensión territorial, con la eliminación de las provincias menores o, en otras, reformando su organización de gobierno con la creación de órganos, ya no elegidos directamente por los ciudadanos, sino integrados por alcaldes y concejales municipales elegidos por ellos mismos por vía indirecta. Ahora, la problemática aplicación de estas medidas se suspende hasta finales del 2013, mientras se esperan las directrices de la Corte Constitucional.

El treball considera l’evolució de la funció pública a Espanya des de l’hegemonia dels cossos especials. S’ha produït un intent d’hegemonia dels cossos generals i una progressiva laboralització que ha culminat amb l’Estatut del 2007. Aquesta última norma no ha tingut el desplegament esperat per causa de la crisi econòmica. La laboralització ha tingut diversos sentits i ha portat, en l’àmbit de la funció directiva, a una mena de cossos especials laborals. Actualment, ens trobem en una cruïlla on l’apropament a les formes privades coexisteix amb un renaixement d’alguns cossos especials tradicionals.El trabajo considera la evolución de la función pública en España desde la hegemonía de los cuerpos especiales. Se ha producido un intento de hegemonía de los cuerpos generales y una progresiva laboralización que ha culminado con el Estatuto de 2007. Esta última norma no ha alcanzado el esperado desarrollo debido a la crisis económica. La laboralización ha tenido diversos sentidos y ha conducido en el ámbito de la función directiva a una especie de cuerpos especiales laborales. Actualmente nos encontramos en una encrucijada en la que el acercamiento a las formas privadas coexiste con un renacimiento de algunos cuerpos especiales tradicionales.This paper considers the development of the civil service in Spain from the perspective of the hegemony of the special entities. There has been an attempt to achieve hegemony for the general entities and a progressive move to group contracts, culminating in the 2007 Statute. This most recent regulation has not been implemented to the degree expected because of the economic crisis. The move to put staff on a group contract basis has had various aspects, and in the area of managerial positions, it has led to the formation of a sort of special entity. We are currently at a crossroads, where the increasing adaptation of private-sector modalities coexists with a renaissance of some traditional special entities.

Dins del programa de reformes que aborda l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) hi ocupa un lloc central el tractament de la carrera professional dels funcionaris públics i l’avaluació de l’acompliment de la seva activitat, i es constitueixen en eixos de canvi i renovació de tot el règim de la funció pública en l’Estat espanyol.La carrera professional (CP) a diferència del que va succeir en la legislació bàsica anterior, assumeix ara el protagonisme que mai no hauria hagut de deixar de tenir, i encara que aquest treball d’investigació es dedica a analitzar-ne només l’esfera dinàmica, si li unim la seva problemàtica estructural, és la verdadera medul·la espinal del sistema de funció pública, sense la qual no es pot comprendre el mateix, en la seva essència, les seves consecucions i els seus límits.L’AC (avaluació de l’acompliment, per la seva banda, un instrument nou i completament desconegut i ple d’incògnites, queda configurat com a possibilitador de l’avaluació i valoració de la conducta professional i el rendiment o els assoliments de resultats dels empleats, i té un enorme potencial d’influència sobre aspectes molt rellevants de la vida funcionarial (CP, retribucions, formació, etc.).The treatment of the professional career path and performance evaluation of civil servants occupy a central position in the program of reforms addressed by the Basic Statute for Public Employees. These elements constitute axes for change and renovation for the entire Spanish civil service.The professional career path, in contradistinction to the previous basic legislation, now takes on the key role it should never have relinquished. This research paper focuses exclusively on its dynamic aspects. Nevertheless, if in addition to the dynamic aspects of the professional career path, we consider its structural issues, it becomes evident that it is truly the backbone of the civil service system, without which it is impossible to understand the system’s essence, achievements, and limitations.The performance evaluation is a new, completely unknown instrument, riddled with unknowns. It figures to be a vehicle that will enable the evaluation and assessment of professional conduct and employees´ performance or results, and it has enormous potential for influencing very important aspects of the life of civil servants (career path, compensation, training, etc.).Dentro del programa de reformas que aborda el EBEP, ocupa un lugar central el tratamiento de la carrera profesional de los funcionarios públicos y la evaluación del desempeño de su actividad, constituyéndose en ejes de cambio y renovación del régimen todo de la función pública en el Estado español.La carrera profesional (CP), a diferencia de lo que sucedió en la legislación básica anterior, asume ahora el protagonismo que nunca debió dejar de tener y aunque este trabajo de investigación se dedica a analizar solo su esfera dinámica, si le unimos su problemática estructural, es la verdadera médula espinal del sistema de función pública, sin el que no cabe comprender el mismo en su esencia, sus consecuciones y sus límites.La evaluación del desempeño, por su parte, un instrumento nuevo y completamente desconocido y plagado de incógnitas, queda configurado como posibilitador de la evaluación y valoración de la conducta profesional y el rendimiento o logro de resultados de los empleados, y tiene un enorme potencial de influencia sobre aspectos muy relevantes de la vida funcionarial (CP, retribuciones, formación, etc.).

El treball que es presenta és un estudi de les competències autonòmiques en matèria d'ocupació pública i, molt especialment, d'allò que es refereix a les competències assumides per Catalunya en virtut de les reformes estatutàries esdevingudes en els últims anys i la incidència de la jurisprudència constitucional sobre aquestes reformes esdevinguda com a conseqüència de l'examen de la constitucionalitat del nou Estatut d'autonomia.El trabajo que se presenta es un estudio de las competencias autonómicas en materia de empleo público y, muy especialmente, en aquello que se refiere a las competencias asumidas por Cataluña en virtud de las reformas estatutarias acontecidas en los últimos años y la incidencia en las mismas de la jurisprudencia constitucional emitida como consecuencia del examen de la constitucionalidad del nuevo Estatuto de autonomía.This paper studies the powers of the governments of the autonomous regions with respect to public employment, in particular, 1) the powers taken on by Catalonia as a result of the statutory reforms of recent years, and 2) the impact on these powers of the constitutional case law that has developed as a result of the challenges to the constitutionality of the new Statute of Autonomy.

Davant la configuració tradicional del règim disciplinari com una manifestació del principi de jerarquia i d’una relació de subjecció especial, s’està obrint pas un nou sistema basat en l’existència de codis de conducta i d’uns deures, articulat entorn de l’ètica i la responsabilitat dels empleats públics. Aquest sistema pretén garantir el dret dels ciutadans a la bona administració i al correcte exercici de les funcions públiques, i respectar alhora les garanties dels empleats públics. La codificació dels deures pot ser un instrument que orienti l’aplicació de les sancions disciplinàries en aquells casos en què siguin procedents. El dret administratiu sancionador esdevé un punt de referència en l’aplicació del règim disciplinari garantint la posició de l’empleat públic, però el sistema també requereix instruments àgils i efectius per assegurar el bon funcionament de l’organització i dels serveis que presta, així com per transmetre confiança als ciutadans envers les seves institucions i els seus servidors públics. Per aquest motiu caldria una reformulació del règim disciplinari dels empleats públics per aconseguir un equilibri adequat entre aquests objectius. En la configuració d’aquest sistema, es defensa que les comunitats autònomes i els governs locals han de tenir un paper rellevant desplegant i aplicant el sistema dissenyat per la legislació bàsica estatal.In contrast to the traditional configuration of disciplinary regulations as a manifestation of the principle of hierarchy and specific subordination, a new system based on the existence of codes of behavior and some duties, articulated around ethics and the responsibility of public employees, is taking shape. This system aims at guaranteeing the right of the citizenry to good public administration and a proper operation of the civil service, while at the same time respecting the guarantees afforded public employees. The codification of duties may be an instrument that serves to orient the imposition of disciplinary sanctions where appropriate. Sanctions under administrative law become a point of reference for the enforcement of disciplinary regulations, guaranteeing the position of public employees. The system, however, also requires dynamic, effective instruments to ensure the proper functioning of the organization and the services it provides, as well as to instill trust in the citizenry regarding their institutions and their public servants. A reformulation of disciplinary regulations governing public employees would thus be necessary to achieve a proper balance between these objectives. In laying out this system, arguments are put forward to defend the right of local and autonomous community governments to play a significant role in the deployment and implementation of the system designed in accordance with basic legislation passed at the central government level.Ante la configuración tradicional del régimen disciplinario como una manifestación del principio de jerarquía y de una relación de sujeción especial, se está abriendo paso un nuevo sistema basado en la existencia de códigos de conducta y de unos deberes, articulado en torno a la ética y la responsabilidad de los empleados públicos. Este sistema pretende garantizar el derecho de los ciudadanos a la buena administración y al correcto ejercicio de las funciones públicas, respetando al mismo tiempo las garantías de los empleados públicos. La codificación de los deberes puede ser un instrumento que oriente la aplicación de las sanciones disciplinarias en aquellos casos en que resulte procedente. El derecho administrativo sancionador se convierte en un punto de referencia en la aplicación del régimen disciplinario, garantizando la posición del empleado público, pero el sistema también requiere de instrumentos ágiles y efectivos para asegurar el buen funcionamiento de la organización y los servicios que presta, así como transmitir confianza a los ciudadanos hacia sus instituciones y sus servidores públicos. Por este motivo sería necesaria una reformulación del régimen disciplinario de los empleados públicos para conseguir un adecuado equilibrio entre estos objetivos. En la configuración de este sistema, se defiende que las comunidades autónomas y los gobiernos locales deben tener un papel relevante desarrollando y aplicando el sistema diseñado por la legislación básica estatal.

Les universitats espanyoles afronten darrerament un recurrent debat sobre la governança universitària que, en part, gira al voltant de la presència i la participació d'agents externs dins del govern de les universitats. Aquest estudi presenta una anàlisi i una valoració, a manera de balanç, del desenvolupament a Espanya de la participació de la societat a les universitats, particularment en relació amb els seus aspectes jurídics. El punt de partida és la convicció sobre la necessària participació de la societat a les universitats i la conveniència de mecanismes institucionals que afavoreixin aquesta relació i, amb això, aportin un valor afegit tant a la societat com a la universitat. En aquesta dialèctica, el paper intersticial d'un òrgan que articuli la presència i la participació de la societat en la universitat resulta absolutament fonamental, tot i que després de gairebé trenta anys l'experiència dels consells socials no hagi resultat suficientment satisfactòria ni s'hagi enfortit aquesta interacció necessària entre la societat i les seves necessitats i la universitat i les seves capacitats. El problema segueix residint en determinar com articular adequadament aquesta participació, atès que l'equilibri participatiu adequat entre els poders públics i els altres interessos socials, més o menys organitzats, i entre aquests en el seu conjunt i l'autonomia universitària, segueix essent un repte constant per al sistema universitari espanyol.

Amb la finalitat d'adaptar la Llei de col·legis professionals a les determinacions de la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis en el mercat interior, i a la Llei 17/2009, la Llei estatal 25/2009 ha introduït modificacions d'un cert abast en la Llei estatal 2/1974, de col·legis professionals, encara que són només això, modificacions parcials ja que s'ha deixat passar de llarg l'oportunitat de repensar el paper que han de fer els col·legis professionals en la regulació i la disciplina de les professions i la justificació que pot tenir l'existència d'entitats públiques, de caràcter monopolista, però privades de funcions públiques quan la col·legiació és voluntària. En aquest treball s'estudien les bases de què parteix la normativa comunitària que pretén fer efectiva en la mesura més gran possible l'eliminació de barreres a la prestació de serveis professionals i la subjecció d'aquests a les regles de la lliure competència, encara que deixa sense tocar les reserves d'activitat que imposen els diferents estats membres per als qui estan en possessió d'una determinada titulació, que pot ser universitària o no. També s'analitzen els canvis concrets en què s'ha traduït la reforma amb la consagració definitiva dels col·legis professionals voluntaris i la reducció a l'excepcionalitat dels col·legis obligatoris, com també el fet que la determinació de les professions per a l'exercici de les quals es requereix la col·legiació s'ha reservat al legislador estatal amb el corresponent problema competencial que ha plantejat la Comunitat Autònoma catalana en presentar l'oportú recurs d'inconstitucionalitat.

Al llarg del segle XX s'ha anat enfortint el conreu del dret públic (constitucional i administratiu) a Catalunya. Si durant les primeres dècades es pot dir que estava en mans d'advocats i funcionaris locals que exercien un paper secundari a la universitat, a la segona meitat de segle la intervenció universitària va ser molt més intensa, ja que es va veure reforçada i incentivada en instaurar-se la democràcia i l'autonomia al final dels anys setanta.

El dret públic alemany s'ha desenvolupat sota les influències estrangeres, particularment de França, en els últims dos segles. Tanmateix, les seves particularitats han estat modelades per les condicions específiques de la història alemanya. Això és vàlid tant per a la configuració de l'estructura federal, com per al paper central dels drets fonamentals en el sistema judicial, així com, finalment, per a la plena protecció jurídica contra qualsevol forma d'acte de sobirania de l'Estat, tant per part dels òrgans d'administració, com pels tribunals constitucionals. Saber si es pot mantenir aquesta identitat constitucional de la República Federal d'Alemanya en el curs d'una major integració a nivell europeu, i és més, si es pot parlar encara d'estatalitat, quan cada vegada funcions més importants de l'Estat es transfereixen a la Unió Europea, és una de les grans preguntes davant de les quals es troba el dret públic tant en la teoria com a la pràctica i a la qual tard o d'hora s'ha de trobar una resposta.