Search

Aquest treball explora la percepció d’estudiants de màster en el camp de l’educació en relació amb variables relacionades amb la transició, la satisfacció i les perspectives de futur, posant l’èmfasi en el paper de les motivacions i les expectatives. Mitjançant un procediment metodològic descriptiu, s’ha aplicat un qüestionari a una mostra de 297 estudiants dels màsters en Educació. Els resultats indiquen que les motivacions per accedir-hi es relacionen principalment amb la intenció d’ampliar el seu bagatge formatiu, que els alts nivells de satisfacció acadèmica s’associen amb la relació amb els companys i que la perspectiva professional s’orienta cap a la inserció laboral. D’altra banda, es podem assumir les dificultats dels estudiants per gestionar la carrera de forma prospectiva a partir del màster, així com l’oportunitat que ofereix aquest per especialitzar-se, accedir al programa de doctorat com a finalitat i incloure l’exercici professional dins dels diferents projectes personals. S’hi destaquen perfils heterogenis dels alumnes condicionats per l’experiència professional prèvia; això en determina el posicionament davant dels processos formatius i de les expectatives que tenen en relació amb aquests., This paper explores the perception of master’s students in education related to transition, satisfaction, and perspectives with an emphasis on the role of motivations and expectations. Using a descriptive methodological procedure, a questionnaire was administered to a sample of 297 students enrolled in master’s degree programs in education. The results indicate that students’ motivations for entry are primarily related to expanding their educational background; high levels of satisfaction are associated with the relationship with colleagues; and the professional perspective is oriented towards labor insertion. In contrast, students encounter difficulties in managing their careers upon completion of the program, as well as opportunities for specialization, access to doctoral programs, and professional practice within various personal projects. The study reveals that the students’ profiles are heterogeneous and conditioned by previous professional experience, which determines their attitude towards formative processes and their expectations in relation to them., Este trabajo explora la percepción del alumnado de másteres del ámbito de la educación con relación a variables de transición, satisfacción y perspectivas de futuro, poniendo el énfasis en el papel de las motivaciones y las expectativas. Mediante un procedimiento metodológico descriptivo, se ha aplicado un cuestionario a una muestra de 297 estudiantes de másteres en Educación. Los resultados indican lo siguiente: las motivaciones para acceder a ellos se relacionan prioritariamente con el hecho de ampliar el bagaje formativo, los niveles altos de satisfacción académica se asocian a la relación entre compañeros y la perspectiva profesional se orienta hacia la inserción laboral. Por otra parte, pueden asumirse las dificultades de los estudiantes para gestionar la carrera prospectivamente a partir del máster, así como la oportunidad que ofrece este para la especialización, el acceso al doctorado como finalidad y el ejercicio profesional dentro de los distintos proyectos personales. Se destacan perfiles heterogéneos de los alumnos condicionados por la experiencia profesional previa, lo que determina su posicionamiento ante los procesos formativos y sus expectativas con relación a los mismos.

Aquest article pretén analitzar l’avaluació del desenvolupament competencial de les primeres promocions de graduats formats en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior, focalitzant l’atenció en el que diuen els professors de set universitats espanyoles en els graus d’educació primària, enginyeria informàtica, farmàcia i enginyeria electrònica. Per la metodologia d’aquest treball, en primer lloc, s’ha procedit a realitzar un procés exhaustiu d’anàlisi bibliogràfica i documental i, en segon lloc, s’ha proposat dur a terme un estudi mixt partint d’una metodologia qualitativa basada en els relats, els grups de discussió i les entrevistes que contrasten les dades emergents recollides a partir de qüestionaris oberts i tancats. Els resultats d’aquest article formen part de la investigació titulada L’impacte de l’avaluació educativa en el desenvolupament de competències a la universitat: La perspectiva de les primeres promocions de graduats (projecte amb referència EDU2012-32766) i donen compte del grau de coneixement i implementació de les competències a l’EEES. Amb les conclusions que se n’extreuen, es pretén transferir contribucions cientificotècniques en relació amb la millora de la qualitat de la docència universitària, concretament pel que fa al paper que té l’avaluació en l’adquisició de competències i, en concret, a l’avaluació acreditativa dels aprenentatges en termes de competències transversals i específiques., This article analyses the assessment of competence development among the first graduating classes trained under the framework of the European Higher Education Area (EHEA). The paper focuses on what teachers of seven Spanish universities in the following bachelor’s degrees say: primary education, pharmacy, computer engineering and electrical engineering. Following a thorough bibliographic and documentary analysis, we conduct a mixed study using a qualitative methodology based on different data collection instruments: narratives, focus groups and interviews. The results of this article form part of the research project titled “The impact of educational assessment on the development of competencies in higher education. Perspectives of the first graduates” (project reference EDU2012-32766) and reflect the knowledge and implementation of competencies in the EHEA. The scientific and technical contributions of this study can serve to improve the quality of university teaching, particularly with regard to the assessment of the acquisition of competencies and learning assessment in terms of transversal and specific competencies., Este artículo pretende analizar la evaluación del desarrollo competencial de las primeras promociones de graduados formados en el marco del Espacio Europeo de Educación Superior, focalizando la atención en lo que dicen los profesores de siete universidades españolas en los grados de Educación Primaria, Ingeniería Informática, Farmacia e Ingeniería Electrónica. Para la metodología de este trabajo, en primer lugar, se ha procedido a realizar un proceso exhaustivo de análisis bibliográfico y documental y, en segundo lugar, se ha propuesto un estudio mixto partiendo de una metodología cualitativa basada en los relatos, los grupos de discusión y las entrevistas que contrastan los datos emergentes con aquellos recogidos a partir de cuestionarios abiertos y cerrados. Los resultados de este artículo forman parte de la investigación titulada El impacto de la evaluación educativa en el desarrollo de competencias en la universidad: La perspectiva de las primeras promociones de graduados (proyecto con referencia EDU2012-32766) y dan cuenta del grado de conocimiento e implementación de las competencias en el EEES. Con sus conclusiones, este artículo pretende transferir contribuciones científico-técnicas en relación con la mejora de la calidad de la docencia universitaria, concretamente en lo que concierne al papel que desempeña la evaluación en la adquisición de competencias y, en concreto, en lo que respecta a la evaluación acreditativa de los aprendizajes en términos de competencias transversales y específicas.

Aquest article vol retre comptes d’una investigació sobre rendiment acadèmic en alumnes de l’ESO en un context de vulnerabilitat i de multiculturalitat. A més, s’hi analitzen les expectatives dels alumnes, la relació entre el nivell d’estudis i la situació laboral dels progenitors amb el rendiment acadèmic i com afecta l’idioma parlat a la família en les qualificacions de Llengua. S’ha utilitzat com a instrument de recollida de dades un qüestionari, i aquestes han estat tractades amb el paquet estadístic SPSS, versió 19. Entre els resultats, cal destacar que els alumnes immigrants obtenen pitjors qualificacions que els seus companys autòctons, siguin aquests de pares espanyols o immigrants; que amb un nivell d’estudis més elevat dels progenitors hi ha millors qualificacions de tots els alumnes, i que la situació d’atur afecta negativament, i més quan el pare és l’aturat. A més, si a la família es parla castellà s’obtenen millors resultats en Llengua. En qualsevol cas, atès el gran nombre de variables que influeixen en el rendiment acadèmic, i malgrat els resultats d’aquesta investigació, la prudència exigeix no generalitzar i circumscriure’ls a les circumstàncies particulars de l’entorn estudiat., This paper presents a research study carried out on the academic performance of Spanish compulsory secondary education (ESO) students in a context of vulnerability and multiculturalism. The students’ expectations are analyzed, as well as the relationship between the parents’ level of education and the students’ academic performance in the subject of Spanish Language, and how such performance might be affected by the family language. Data were collected by means of a questionnaire and analyzed using SPSS software, version 19. The results show that immigrant students obtain lower grades than their native peers (regardless of their parents’ origin) although the higher the parents’ level of education, the better the students’ academic performance. Moreover, unemployment affects students more negatively when the father is unemployed. Students perform better when the family language and the school language are the same (Spanish), especially in the subject of Spanish Language. However, given the large number of variables that influence academic performance, and despite the results of this research, caution should be taken when generalizing the results, which should be limited to the particular circumstances of the research context., Este artículo quiere dar cuenta de una investigación sobre rendimiento académico en alumnos de la ESO en un contexto de vulnerabilidad y multiculturalidad. Además, se analizan las expectativas de los alumnos, la relación entre el nivel de estudios y la situación laboral de los progenitores con el rendimiento académico y cómo afecta el idioma hablado en la familia en las calificaciones de Lengua. Se utilizó como instrumento de recogida de datos un cuestionario y fueron tratados con el paquete estadístico SPSS, versión 19. Entre los resultados cabe destacar que los alumnos inmigrantes obtienen peores calificaciones que sus compañeros autóctonos, sean estos de padres españoles o inmigrantes; que a mayor nivel de estudios de los progenitores hay mejores calificaciones de todos los alumnos, y que la situación de desempleo afecta negativamente más cuando es el padre el desempleado. Además, si en la familia se habla español se obtienen mejores resultados en Lengua. En todo caso, dado el gran número de variables que influyen en el rendimiento académico, y a pesar de los resultados de esta investigación, la prudencia exige no generalizarlos y circunscribirlos a las circunstancias particulares del entorno estudiado.

És habitual afirmar que la tecnologia apareix pertot arreu, però ha arribat i s’ha instal·lat en el pràcticum i en les pràctiques externes, en general, i, particularment, en l’avaluació que se’n faci? Aquesta és la qüestió que plantegem aquí, amb la finalitat de constatar la presència i l’ús que la tecnologia emergent està tenint en la pràctica preprofessional. Per això hem realitzat una recerca bibliomètrica sobre les produccions generades en els simposis internacionals sobre el pràcticum i les bases de dades Scielo i Dialnet en els últims vint anys. Responent als criteris establerts, s’hi analitzen 84 aportacions. Els resultats mostren que, encara que la productivitat sobre el pràcticum i les pràctiques externes és abundant, en aquest context de formació pràctica, més que dir que la «tecnologia està emergint» hem de referir-nos a «la tecnologia en emergència», ja que ha estat un tòpic en evolució creixent al llarg dels anys. El text conclou amb una reflexió sobre la necessitat i la pertinència dels esmentats recursos en aquest moment formatiu., We are always hearing how technology is everywhere, but has it arrived and become part of the practicum and external work placements, in general, and, particularly, in the assessments? That is our key question in order to determine the presence and use of emerging technology in pre-professional practice. We therefore present bibliometric research on papers produced in International Symposiums about placements and the Scielo and Dialnet data bases over the last twenty years. Responding to some criteria, 84 studies are analysed. The results show that although studies on work placements are abundant, in this context of practical training rather than talking of “emerging technology”, we should be saying that “technology is emerging”, since that has been an increasingly used cliché over the years. We conclude with a consideration of the need and relevance of emerging resources in a formative context., Es habitual afirmar que la tecnología está por todas partes, pero ¿ha llegado y se ha instalado en el prácticum y en las prácticas externas, en general, y, particularmente, en su evaluación? Esta es la cuestión que planteamos aquí con la finalidad de constatar la presencia y el uso que la tecnología emergente está teniendo en la práctica preprofesional. Para ello hemos realizado una investigación bibliométrica sobre las producciones generadas en los simposios internacionales sobre el prácticum y las bases de datos Scielo y Dialnet de los últimos veinte años. Respondiendo a los criterios establecidos, se analizan 84 aportaciones. Los resultados muestran que, aunque la productividad sobre el prácticum y las prácticas externas es abundante, en este contexto de formación práctica más que hablar de «tecnología emergente» debemos referirnos a que «la tecnología está emergiendo», ya que ha sido un tópico en evolución creciente a lo largo de los años. Se concluye con una reflexión sobre la necesidad y la pertinencia de dichos recursos en este momento formativo.

Aquest article examina l’experiència d’un projecte d’educació intercultural en dos centres d’educació primària amb presència d’alumnat estranger molt poc significativa, numèricament parlant. L’objectiu de l’estudi és doble. En primer lloc, analitzar el procés de posada en marxa de les activitats proposades i en segon lloc contribuir al debat teòric reflexionant sobre la noció d’interculturalitat en l’àmbit educatiu des d’un plantejament d’educació intercultural ampli, relacionat amb la ciutadania global i l’educació per al desenvolupament. Per al treball de camp es va optar per un disseny metodològic qualitatiu de tipus exploratori a partir de grups de discussió (3 grups) i quaderns de registres del professorat (10), que ens va permetre analitzar qüestions teòriques d’actualitat sobre el paper de l’educació i constatar que, tot i que el plantejament intercultural s’adreça tant a l’alumnat autòcton com immigrat, en general, s’aprecia entre els docents consultats una visió reduïda d’aquest concepte, identificant interculturalitat amb població estrangera. S’hi distingeixen tres visions de la interculturalitat: a) tipus generalista; b) centrada en aspectes culturals, i c) enfocament de justícia social, que ofereix l’oportunitat d’aprofundir en altres projectes del centre com els relacionats amb l’educació en valors., This article examines the experience of an intercultural education project in two primary schools with a small number of foreign students. The objective of the study is twofold. Firstly, we analyze the process to implement the proposed activities. Secondly, we attempt to contribute to the theoretical debate by reflecting on the notion of interculturality in the education field from a broad intercultural education approach related to global citizenship and education for development. For the field work, a qualitative methodological design of an exploratory nature was used based on focus groups (3 groups) and the use of teachers’ logbooks (10), which allowed us to analyze current theoretical questions about the role of education. The results reveal that although the intercultural approach addresses both native and immigrant students, in general, the teachers have a narrow view of the concept as they identify interculturality with foreign populations. Three views of interculturality are distinguished: a) a generalist type; b) a model focused on cultural aspects; and c) a model related to social justice, which provides the opportunity to delve deeper into other projects in the school setting such as those related to education in values., Este artículo examina la experiencia de un proyecto de educación intercultural en dos centros de educación primaria con presencia de alumnado extranjero muy poco significativa, numéricamente hablando. El objetivo del estudio es doble. En primer lugar, analizar el proceso de puesta en marcha de las actividades propuestas y en segundo lugar contribuir al debate teórico reflexionando sobre la noción de interculturalidad en el ámbito educativo desde un planteamiento de educación intercultural amplio, relacionado con la ciudadanía global y la educación para el desarrollo. Para el trabajo de campo se optó por un diseño metodológico cualitativo de índole exploratorio a partir de grupos de discusión (3 grupos) y cuadernos de registros del profesorado (10), que nos permitió analizar cuestiones teóricas de actualidad sobre el papel de la educación y constatar que, aunque el planteamiento intercultural se dirige tanto al alumnado autóctono como inmigrado, en general, se aprecia entre los docentes consultados una visión reducida de dicho concepto, identificando interculturalidad con población extranjera. Se distinguen tres visiones de interculturalidad: a) de tipo generalista; b) centrada en aspectos culturales, y c) enfoque de justicia social, que ofrece la oportunidad de profundizar en otros proyectos del centro como los relacionados con la educación en valores.

This paper examines the opinions of physical education teachers regarding the social image of a multicultural school in terms of level of conflict. The teachers, who have more than five years of experience in primary schools with over 50% of foreign students, identify the conflicts that occur in the classroom and justify the main causes for them. The results were obtained using semi-structured interviews and non-participant observation, as well as data content analysis. After categorizing the different conflicts identified in the classroom, the teachers’ discourse demystifies the traditional image of a conflictive, multicultural school, and blames the characteristics of the social environment and the socioeconomic problems of families as the main cause for these conflicts rather than the cultural factors pertaining to the students themselves., Este trabajo revela las opiniones del profesorado de educación física sobre la imagen social de una escuela multicultural, a nivel de conflictividad, a partir de sus más de cinco años de experiencia laboral en escuelas con un índice superior al 50% de alumnado de origen extranjero. El profesorado identifica también cuáles son las principales situaciones conflictivas que tienen lugar en sus sesiones y justifica los motivos que las originan. Las técnicas para la obtención de los resultados han sido la entrevista semiestructurada y la observación no participante. Para el análisis de datos se ha llevado a cabo el análisis de contenido. Tras categorizar los diferentes conflictos identificados en el aula, el discurso del profesorado desmitifica la tradicional imagen conflictiva que se le asocia a la escuela multicultural, de la misma manera que culpa a las características del entorno social y a los problemas socioeconómicos de las familias como los principales causantes de los mismos, más allá del propio factor cultural del alumnado., Aquest treball mostra les opinions del professorat d’educació física sobre la imatge social d’una escola multicultural quant a conflictivitat, a partir dels seus cinc anys d’experiència laboral en escoles amb més del 50% d’alumnat d’origen estranger. El professorat identifica també quines són les principals situacions conflictives que tenen lloc en les seves sessions i justifica els motius que les originen. Les tècniques per obtenir els resultats han estat l’entrevista semiestructurada i l’observació participant. Per analitzar les dades s’han analitzat els continguts. Després de categoritzar els diferents conflictes identificats a l’aula, el discurs del professorat desmitifica la tradicional imatge conflictiva que s’associa a l’escola multicultural, de la mateixa manera que culpa les característiques de l’entorn social i els problemes socioeconòmics de les famílies com els principals causants d’aquests, més enllà del factor cultural de l’alumnat.

L’Espai Europeu d’Educació Superior i la implantació de les noves titulacions han generat una sèrie de canvis en el sistema universitari espanyol, entre els quals trobem l’elaboració del treball de fi de grau com a culminació del procés formatiu.Aquesta investigació s’emmarca en un projecte d’innovació que persegueix l’objectiu de fomentar l’aprenentatge col·laboratiu i la tutoria piramidal en l’elaboració del TFG. Hi han participat un total de 31 alumnes pertanyents als graus d’Educació Infantil i Primària i 5 professores de la Facultat d’Educació de la Universitat de Còrdova.Per conèixer-ne els beneficis i avaluar-ne el desenvolupament, hem realitzat un estudi mitjançant una metodologia descriptiva que combina l’ús d’instruments observacionals i rúbriques per a la recollida de dades. L’anàlisi i la interpretació de les informacions té lloc mitjançant un sistema de triangulació de fonts (observació participant, entrevistes i grups de discussió) i el programa d’anàlisi qualitativa Nudist Nvivo.Els resultats demostren que l’experiència ha estat positiva i enriquidora i que cal continuar amb propostes en aquesta línia, amb el propòsit d’augmentar els beneficis en l’aprenentatge de l’alumnat i en l’avaluació dels TFG elaborats., The European Higher Education Area and the implementation of the new degrees have resulted in a number of changes in the Spanish university system, among which is the Final Degree Project as the culmination of the training process.This paper arises from an innovation project focussed on collaborative learning and pyramidal tutorials to produce the Final Degree Project. A total of 31 students from Bachelor’s degrees in Pre-School and Primary Education, and five teachers from the Faculty of Education at the University of Córdoba participated in this project in the 2014/15 academic year.In order to assess the benefits of the project and evaluate its development, an analysis was carried out by means of a descriptive methodology, combining observational instruments and rubrics for data collection. The data analysis and interpretation was performed using a triangulation of sources (observation, interviews and discussion groups) and the Nudist Nvivo qualitative analysis software.The results revealed that the experience has been very positive and enriching. The need to continue with this kind of project to improve the benefits in the student learning process and the assessment of the Final Degree Projects was also deduced., El Espacio Europeo de Educación Superior y la implantación de las nuevas titulaciones han generado una serie de cambios en el sistema universitario español, entre los cuales encontramos la elaboración del trabajo de fin de grado como culminación del proceso formativo.Esta investigación se enmarca en un proyecto de innovación con el objetivo de fomentar el aprendizaje colaborativo y la tutoría piramidal en la elaboración del TFG, en el que en el curso 2014-2015 participaron 31 alumnos de los grados de Educación Infantil y Primaria y 5 profesoras de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad de Córdoba.Para conocer sus beneficios y evaluar su desarrollo, hemos realizado un estudio mediante una metodología descriptiva que combina la utilización de instrumentos observacionales y rúbricas para la recogida de datos. El análisis y la interpretación de las informaciones tiene lugar mediante un sistema de triangulación de fuentes (observación participante, entrevistas y grupos de discusión) y del programa de análisis cualitativo Nudist Nvivo.Los resultados revelan que la experiencia fue muy positiva y enriquecedora. Se deduce la necesidad de continuar con propuestas en esta línea, con el propósito de aumentar los beneficios en el aprendizaje del alumnado y en la evaluación de los TFG elaborados.

En aquest treball, s’hi han analitzat les orientacions motivacionals en una mostra d’estudiants universitaris. Durant tres cursos acadèmics, hi van participar 675 alumnes del grau de Mestre en Educació Infantil i Primària de la Universitat de Castella-la Manxa, un 92% dels quals eren dones i entre tots tenien una edat mitjana de 22 anys. La motivació va ser avaluada amb el Qüestionari d’Estratègies d’Aprenentatge i Motivació (CEAM II). Es pretenia conèixer les subescales motivacionals dels estudiants i la repercussió que sobre aquests té compaginar els seus estudis de grau amb un treball remunerat o sense. Les dades són exposades mitjançant mesures de tendència central, de dispersió i de posició. Posteriorment, es realitza la comparació de mitjanes independents de tipus no paramètric. Es contrasta la hipòtesi sobre les diferències motivacionals entre el grup d’estudiants que treballa i el que no treballa. Els resultats mostren diferències significatives a les subescales Orientació a metes extrínseques i Autoeficàcia per al rendiment entre els universitaris que tenen una feina remunerada i els que no. Com a conclusió, veiem que, per aconseguir una intervenció docent eficaç, és necessari conèixer els nostres estudiants i les seves metes per ajudar-los a assolir l’èxit acadèmic., In this paper we study the motivational profile of a sample of students enrolled in the Bachelor’s Degree in Early Childhood and the Bachelor’s Degree in Primary Education at the University of Castilla-La Mancha. A total of 675 (92% female) students with a mean age of 22 years participated in the study. The motivations of the participants were assessed using the Learning Strategies and Motivation Questionnaire (CEAM II). The main objective was to determine the motivational subscales of students and the relationship between motivation and working at the same time. The data are described according to measures of central tendency, dispersion and position. Nonparametric comparison of independent means was applied to test the hypothesis on motivational differences between students who work and those who do not. Significant differences were observed in the subscales of extrinsic goals orientation and self-efficacy between students who work and those who only study. In conclusion, for effective educational interventions, it is necessary to know what motives students to learn and how they achieve academic success., En este trabajo, se han analizado las orientaciones motivacionales en una muestra de estudiantes universitarios. Durante tres cursos académicos, participaron en ella 675 alumnos del grado de Maestro en Educación Infantil y Primaria de la Universidad de Castilla-La Mancha, un 92% de los cuales eran mujeres y entre todos tenían una edad media de 22 años. La motivación fue evaluada mediante el Cuestionario de Estrategias de Aprendizaje y Motivación (CEAM II). Se pretenden conocer las subescalas motivacionales de los estudiantes y la repercusión que sobre estos tiene compaginar sus estudios de grado con o sin un trabajo remunerado. Los datos son expuestos mediante medidas de tendencia central, de dispersión y de posición. Posteriormente, se realiza la comparación de medias independientes de tipo no paramétrico. Se contrasta la hipótesis sobre las diferencias motivacionales entre el grupo de estudiantes que trabaja y el que no trabaja. Los resultados muestran diferencias significativas en las subescalas Orientación a metas extrínsecas y Autoeficacia para el rendimiento entre los universitarios que tienen un trabajo remunerado y los que no. Como conclusión, vemos que, para lograr una intervención docente eficaz, es necesario conocer a nuestros alumnos y a sus metas para ayudarles a lograr el éxito académico.

L’objectiu de la recerca presentada és valorar la percepció que tenen els alumnes que són a quart curs del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona sobre les seves competències transversals abans i després d’haver realitzat l’assignatura de pràctiques externes amb l’ús d’un portafolis digital. Mitjançant un disseny de pretest i posttest, s’ha desenvolupat una recerca per enquesta amb la cohort d’alumnes que varen iniciar el grau durant el curs 2011-2012 i que el finalitzaren durant el curs 2014-2015. L’instrument de recollida de dades ha estat el Qüestionari d’apreciació d’acompliment de competències (12 ítems Likert-6 punts segons el nivell d’aplicació de les competències). Després que els estudiants hagin participat en les pràctiques externes i que hagin utilitzat el portafolis digital per avaluar-les, perceben que han assolit un nivell més alt d’autonomia en totes les competències transversals. S’identifiquen dos perfils d’alumnes: un grup que inicialment tenia una percepció sobre el seu desenvolupament competencial força baix i que, en gran mesura, millora la seva percepció en finalitzar l’experiència amb portafolis digital, i un altre grup que, al començament, tenia autopercepcions d’un desenvolupament competencial més elevat i que, en acabar, només les millora lleugerament., This paper aims to assess the perception of 4th-year students enrolled in the Bachelor’s Degree in Pedagogy at the University of Barcelona regarding transversal competencies before and after completing internships involving the use of a digital portfolio. Using a pretest and posttest design, a survey was administered to a cohort of students who entered the program in the 2011-2012 academic year and graduated in the 2014-2015 academic year. Data was collected by means of the Cuestionario de apreciación de desempeño de competencias (Competencies assessment questionnaire) comprising 12-items measured on a 6-point Likert scale according to the level of development of competencies. Following the internships and the use of digital portfolios for assessment purposes, students perceived a greater degree of autonomy in all transversal competencies. Two student profiles were identified: a group that initially perceived a relatively low competency development but whose perceptions significantly improved with the digital portfolios by the end of the internship and another group with higher self-perceptions of competency development at the beginning and which only slightly improved their perceptions upon completion of the internship., El objetivo de la investigación presentada ha sido conocer la percepción que tienen los alumnos que se encuentran en cuarto curso del grado de Pedagogía de la Universidad de Barcelona sobre sus competencias transversales antes y después de haber realizado la asignatura de Prácticas Externas con el uso de un portafolios digital. Mediante un diseño de pretest y postest, se ha desarrollado una investigación por encuesta con la cohorte de alumnos que empezaron el grado durante el curso 2011-2012 y que lo finalizaron durante el curso 2014-2015. El instrumento de recogida de datos ha sido el Cuestionario de apreciación de desempeño de competencias (12 ítems Likert-6 puntos según el nivel de aplicación de las competencias). Después de que los estudiantes hayan participado en las prácticas externas y de que hayan utilizado el portafolios digital en su evaluación, perciben que han conseguido un mayor nivel de autonomía en todas las competencias transversales. Se identifican dos perfiles de alumnado: un grupo que inicialmente tenía una percepción sobre su desarrollo competencial bastante bajo y que, en gran medida, mejora su percepción al finalizar la experiencia con portafolios digital, y otro grupo que tenía autopercepciones de un mayor desarrollo competencial al inicio y que, al finalizar, solo las mejora ligeramente.