Search

Educational innovations supported by digital games are proliferating in primary and secondary classrooms, generating research on their effects upon learning outcomes. This review analyzes 27 experiences in the field of life sciences education, identifying the experimental design, traits of the control group, results achieved and the role of the teacher as relevant factors to assess their effectiveness. Most research highlights the increase in student motivation; however, only a few of them show significant achievements in scientific learning. The didactic integration of digital games could promote the students’ involvement in socio-scientific topics and the inclusion of learners with different abilities, although more research with mixed designs is needed, so as to identify the role of the teacher and the most effective didactic intervention model for each context.

Aquest treball aborda la reintroducció d'estratègies didàctiques en ciències experimentals al món rural de la província de València que va tenir lloc a partir dels anys 60 del segle passat. Per a això s'han analitzat documents relatius al Patronat d'Educació Rural (1958-1985), organisme depenent de la Diputació de València constituït amb l'objectiu de millorar l'educació en zones rurals de la província. La metodologia utilitzada en la recerca es fonamenta en el mètode analític descriptiu mitjançant la cerca, revisió i anàlisi de fonts històriques i iconogràfiques dipositades en l'Arxiu de la Diputació Provincial de València. La recerca pretén posar de manifest l'abast i el paper essencial que van tenir els mestres i mestres del Patronat d'Educació Rural en la modernització i europeïtzació educativa del món rural valencià., This paper addresses the reintroduction of experimental science teaching strategies in rural areas of the province of Valencia, which took place from the 60s of last century. We have analyzed documents relating to the Rural Education Foundation (1958-1985), an agency of the Province of Valencia chartered to improve education in rural areas of the province of Valencia. The methodology is based on the descriptive analytical method by finding, review and analysis of historical and iconographic sources deposited in the Archive of the Provincial Council of Valencia. The research aims to highlight the scope and significance that the teachers of the Rural Education Foundation had during the educative modernization and Europeanization of the Valencian rural world., Este trabajo aborda la reintroducción de estrategias didácticas en ciencias experimentales en el mundo rural de la provincia de Valencia que tuvo lugar a partir de los años 60 del siglo pasado. Para ello se han analizado documentos relativos al Patronato de Educación Rural (1958-1985), organismo dependiente de la Diputación de Valencia constituido con el objetivo de mejorar la educación en zonas rurales de la provincia. La metodología utilizada en la investigación se fundamenta en el método analítico descriptivo mediante la búsqueda, revisión y análisis de fuentes históricas e iconográficas depositadas en el Archivo de la Diputación Provincial de Valencia. La investigación pretende poner de manifiesto el alcance y el papel esencial que tuvieron los maestros y maestras del Patronato de Educación Rural en la modernización y europeización educativa del mundo rural valenciano.

El present treball reflexiona sobre la visió biològica del concepte energia que s'aplica actualment a les aules a partir de l'anàlisi de diversos llibres de text, en paper i digitals. Es pretén analitzar quin és el concepte d'energia que apareix en els textos i en els exercicis del final de la unitat didàctica, així com identificar una possible relació entre la demanda cognitiva dels exercicis de final d'unitat i la manera de presentar el concepte d'energia. Els resultats mostren una multiplicitat d'idees respecte al concepte d'energia tant en els textos com en els exercicis analitzats, sent les més comunes les relacionades amb la idea de flux i magatzematge, arribant a detectar diferents idees del concepte d'energia dins d'una mateixa unitat didàctica. Respecte a l'anàlisi de la demanda cognitiva dels exercicis de final d'unitat, els resultats mostren un clar domini de les activitats de menor demanda cognitiva, destacant el fet que majoritàriament en ells no es treballa el concepte d'energia sinó que, per exemple, es limiten a sol·licitar a l'alumnat definicions o l'elaboració de llistes d'òrgans i orgànuls., This paper considers the biological approach of the concept of energy that is currently used in the classroom from the study of different textbooks and digital books. The purpose is to find out the energy concept set out in textbooks and in the end of unit exercises, and also identify a possible relationship between the cognitive demand of the end of unit exercises and the approach to the concept of energy. Results show a multiplicity of ideas about the concept of energy, not only in texts but also in exercises, being the ideas of flow and storage the most common ones and having also detected different ideas about the concept of energy within a teaching unit. Regarding the cognitive demand of the exercises, results show the prevalence of lower cognitive demand activities, highlighting the fact that most of them do not work the concept of energy at all but instead pupils are just asked, for example, to give definitions or to create a list of organs and organelles., El presente trabajo reflexiona sobre la visión biológica del concepto energía que se aplica actualmente en las aulas a partir del análisis de diversos libros de texto, en papel y digitales. Se pretende analizar cuál es el concepto de energía que aparece en los textos y en los ejercicios del final de la unidad didáctica, así como identificar una posible relación entre la demanda cognitiva de los ejercicios de final de unidad y la manera de presentar el concepto de energía. Los resultados muestran una multiplicidad de ideas respecto al concepto de energía tanto en los textos como en los ejercicios analizados, siendo las más comunes las relacionadas con la idea de flujo y almacenaje, llegando a detectar diferentes ideas del concepto de energía dentro de una misma unidad didáctica. Respecto al análisis de la demanda cognitiva de los ejercicios de final de unidad, los resultados muestran un claro dominio de las actividades de menor demanda cognitiva, destacando el hecho de que mayoritariamente en ellos no se trabaja el concepto de energía sino que, por ejemplo, se limitan a solicitar al alumnado definiciones o la elaboración de listas de órganos y orgánulos.

La recerca en la didàctica de les ciències ha examinat detalladament processos d'adquisició de coneixement i comprensió del contingut científic. No obstant això, s'ha prestat menys atenció als papers positius de la incomprensió o el desconeixement conscient. Aquest article és el segon de dos treballs de revisió i síntesi en els quals s'analitza el desconeixement i la incomprensió conscients de continguts científics. El primer se centra en els components i estructura de la incomprensió i en aquest segon s'examinen les variables que afecten al desconeixement i a la incomprensió conscients. En particular es revisen i sintetitzen estudis sobre l'efecte que tenen el coneixement, les tasques i els criteris de coherència en la consciència de la incomprensió, o el desconeixement de la ciència, que es manifesta generalment a través de preguntes. Finalment se sintetitzen algunes de les implicacions que tenen els estudis revisats per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències., Much research in science education has focused on the processes of knowledge building and comprehension of scientific content. However, the positive roles of what is unknown or not understood have received much less attention. This article is the second one of two reviews that analyze the nature of what is consciously unknown or not understood about science content. The first paper focused on the components and structure of incomprehension. This second paper examines the variables influencing what is consciously not known or not understood. In particular we review and synthesize studies about the influence of knowledge, tasks, and standards of coherence on the awareness of lack of knowledge or the incomprehension of science, that is made explicit through questioning. Finally, we synthesize some implications of the revised studies for science teaching and learning., La investigación en la didáctica de las ciencias ha examinado en detalle procesos de adquisición de conocimiento y comprensión del contenido científico. Sin embargo, se ha prestado menos atención a los papeles positivos de la incomprensión o el desconocimiento consciente. Este artículo es el segundo de dos trabajos de revisión y síntesis en los que se analiza el desconocimiento y la incomprensión conscientes de contenidos científicos. El primero se centra en los componentes y estructura de la incomprensión y en este segundo se examinan las variables que afectan al desconocimiento y a la incomprensión conscientes. En particular se revisan y sintetizan estudios sobre el efecto que tienen el conocimiento, las tareas y los criterios de coherencia en la consciencia de la incomprensión, o el desconocimiento de la ciencia, que se manifiesta generalmente a través de preguntas. Finalmente se sintetizan algunas de las implicaciones que tienen los estudios revisados para la enseñanza y el aprendizaje de las ciencias.

La investigación en la didáctica de las ciencias ha examinado en detalle los procesos de adquisición de conocimiento y comprensión del contenido científico. Sin embargo, los papeles positivos del desconocimiento y la incomprensión han recibido considerablemente menos atención. Este artículo tiene como propósito contribuir al análisis de la incomprensión consciente. Se pretende identificar la incomprensión de la que es consciente un alumno que intenta construir el modelo de la situación correspondiente a un texto científico, analizando las preguntas que efectúa sobre este texto.El artículo se organiza en tres partes. En primer lugar se presenta un marco general para caracterizar la incomprensión consciente de un texto. A continuación se presentan resultados de algunos estudios que analizan la estructura de la incomprensión consciente de textos de ciencias. Finalmente se sintetizan algunas conclusiones a partir de los análisis anteriores., La recerca en la didàctica de les ciències ha examinat detalladament els processos d'adquisició de coneixement i comprensió del contingut científic. No obstant això, els papers positius del desconeixement i la incomprensió han rebut considerablement menys atenció. Aquest article té com a propòsit contribuir a l'anàlisi de la incomprensió conscient. Es pretén identificar la incomprensió de la qual és conscient un alumne que intenta construir el model de la situació corresponent a un text científic, analitzant les preguntes que efectua sobre aquest text.L'article s'organitza en tres parts. En primer lloc es presenta un marc general per caracteritzar la incomprensió conscient d'un text. A continuació es presenten resultats d'alguns estudis que analitzen l'estructura de la incomprensió conscient de textos de ciències. Finalment se sintetitzen algunes conclusions a partir de les anàlisis anteriors., Much research in science education has focused on the processes involved in building knowledge and comprehension of scientific content. However, the positive roles of what is unknown or not understood have received much less attention. This article aims to contribute to the analysis of conscious incomprehension. We aim at identifying the structure of conscious incomprehension of a student who attempts to build a situation model of a scientific text, by analyzing the questions asked on this text.The paper is organized into three sections. First, a general framework for characterizing conscious incomprehension is provided. Then, the results of some studies that analyze the structure of conscious incomprehension when reading science texts are presented. Finally, we synthesize some conclusions based upon the previous analyses.

Mathematical modelling allows students to associate their learning with real situations. This paper analyzes an experience with engineering students when they were developing a mathematical modelling project using virtual forums, which considers the levels of interaction and depth of their messages and the influence of those forums on the modifications made to improve their work. The results mainly reflect that medium levels of interaction and low levels of depth were achieved, that the level of interaction depended on how the experience was performed, and that the highest levels of interaction and depth corresponded to the greatest improvements in the work. This opens up for future possibilities in the use of virtual forums by integrating modelling into university-level mathematics learning.

This paper analyses the argumentative operations performed by pre-service teachers during a role play about setting down a nuclear waste deposit. The types of knowledge used for constructing their arguments when they try to reach a final agreement are also studied. The participants are undergraduate students from the degree of Pre-school and Primary Teacher Training at three different Spanish universities. Data collection includes video recordings of the role play. The findings point to the students’ ability to make statements and justify their arguments, although they find it difficult to use other argumentative elements in their speech. Moreover, social and scientific-technological knowledge are proved to be the most used types of knowledge in the participants’ search of a consensual decision about setting down the nuclear deposit.

The aim of this paper is to identify the learning difficulties that children from 1st to 3rd grade of primary education have in the construction of natural numbers. Such difficulties do not come from teaching, but from mathematics themselves; in order to observe these difficulties, it is necessary to reduce the problem to the basics. Through Local Theoretical Models, as a theoretical and methodological framework, a Teaching Model has been designed by translating the formal component (J. Von Neumann Model) into a sequence of activities, with the use of manipulative material. We analyze the teaching experience and results highlight and explain the children’s difficulties in these activities.

Aquest treball presenta una proposta didàctica per ensenyar la gravitació universal de Newton (GU), orientada per la història i la filosofia de la ciència, per promoure millores en l'habilitat d'argumentació dels alumnes. Aquesta proposta és la culminació d'un treball més ampli que ja va produir alguns resultats (Teixeira et al., 2010a; Teixeira et al., 2010b). La proposta inclou alguns textos de referència per a la seva implementació, sent un d'ells presentat en la segona secció d'aquest treball que discuteix el layout d'argumentació de Toulmin (1958/2006), la referència sobre argumentació que subsidia el nostre treball. Presentem finalment una síntesi de la seqüència didàctica proposta i els instruments d'orientació i avaluació suggerits per a la seva implementació a la classe., This paper presents a didactical proposal to teach Newton’s universal gravitation (GU)guided by the history and philosophy of science (HPS) to promote improvements in students’ argumentation skills. This proposal is the culmination of a larger work that has already produced some results (Teixeira et al., 2010a; Teixeira et al., 2010b). The proposal includes some reference texts for implementation, one of which is presented in the second section of the paper that discusses the Toulmin’s layout of argument (Toulmin, 2006), which is the argumentation framework we have adopted in our work. Finally, this paper presents a synthesis of the didactical sequence and the tools for guidance and evaluation suggested for implementation in the classroom., Este trabajo presenta una propuesta didáctica para enseñar la gravitación universal de Newton (GU), orientada por la historia y la filosofía de la ciencia, para promover mejoras en la habilidad de argumentación de los alumnos. Esta propuesta es la culminación de un trabajo más amplio que ya produjo algunos resultados (Teixeira et al., 2010a; Teixeira et al., 2010b). La propuesta incluye algunos textos de referencia para su implementación, siendo uno de ellos presentado en la segunda sección de este trabajo que discute el layout de argumentación de Toulmin (1958/2006), la referencia sobre argumentación que subsidia nuestro trabajo. Presentamos finalmente una síntesis de la secuencia didáctica propuesta y los instrumentos de orientación y evaluación sugeridos para su implementación en la clase.

The aim of this paper is to identify profiles of future teachers in secondary education based on their perception towards the acquisition of competences, relating them with the previous background. By means of an online questionnaire, data were collected from student teachers or recently graduated teachers in mathematics from the Master’s degree in Secondary Education Teacher-Training in different Spanish universities. The analysis has allowed to identify three profiles, which are correlated with a higher or lower perception of attaining the competences, either related to mathematical knowledge or to pedagogical content. Thus, results are in line with the theoretical model used to describe mathematics teachers’ knowledge. This study supports the need to design and implement interventions that improve the weaknesses of each profile during initial teacher training.

In this paper we present some findings from a 3-year research project that sought to characterize epistemological representations on scientific thought competencies (STC) among elementary trainee teachers (ETTs) in three Chilean universities. In a first phase, the project delves in the representations of the ETTs as related to the notion of STC, which we analyze characterizing them as densely as possible from «antagonistic» epistemological spheres: moderate rationalism and positivist rationalism, by means of a questionnaire applied in 3 science teaching courses. The results suggest the coexistence of both epistemological representations, which has important implications in relation to the initial training process of future science pre-school teachers.

The theory of didactic situations in mathematics postulates that learning is produced by adaptation to an antagonistic milieu, given the central role that this theory assigns to the adidactical situations (moments where the students’ autonomous production of knowledge takes place). However, the relevance of constructivist approaches is questioned by sociocultural theories, when referring to learning scientific contents. In this paper, we justify the importance of a dialogical-cooperative didactic model –in which teacher and students work together in the resolution of problems-situations– during the students’ first encounter with mathematical objects. This justification is based on the epistemological, ontological, semiotic and instructional assumptions of the onto-semiotic approach to mathematical knowledge and instruction.

Future teachers must know, in addition to the basics of the subjects, the basis of the different methodologies that they will be able to use in the classroom. Project-based learning is a methodology which is currently used at schools so as to make a dramatic change possible in relation with the roles of teachers and students, as well as the development of skills. This paper presents a didactic research developed in the subject of Natural Sciences at the degree in Primary Education with the aim of analyzing what it means for students the use of this methodology in the development of an interdisciplinary project in the field of sustainable development. The results that come out of the analysis of the projects show a remarkable level of quality in their elaboration and students express a positive attitude towards their use.

In this paper, we present a research work whose main objective is to reveal the opinions of active teachers about the implementation of a didactic proposal for Natural Sciences in Context, with an interdisciplinary approach, linked to a project-based methodology. The research shows the advantages and limitations indicated by teachers who did not apply the proposal with their respective students, and the opinions of those who did implement it in their classrooms. The latter showed social representations that are rooted in the educational community and would act as implicit obstacles when implementing innovative proposals.

En este trabajo se analizan qué tendencias de investigación se han planteado en los últimos diez años sobre la formación en ciencia y sobre la ciencia que tiene la ciudadanía. De entre los 734 trabajos publicados en las dos revistas de didáctica de las ciencias más relevantes de nuestro país fueron seleccionados 96 artículos. Se observaron ciertas tendencias preponderantes en: palabras clave, modelos de investigación, objetivos planteados, tipo de muestras, fuentes y técnicas de recogida de datos y análisis empleados. También se identificaron aspectos pendientes como el modo en que los individuos actualizan sus conocimientos sobre ciencia a lo largo de la vida o si existen diferencias entre los ciudadanos a la hora de interpretar los temas sociocientíficos en función de su formación inicial, edad, tipo de fuentes que manejan, etc. Tampoco parece que estemos en disposición de proponer medidas para intervenir en la formación científica de las personas más allá de haberles dado una base en la formación reglada. In this paper, we analyze which trends of research have been used in the last ten years concerning science literacy among citizens. We analyzed 96 articles out of the 734 works published in the two most relevant science teaching journals in Spain. Some remarkable tendencies have been observed while paying attention to keywords, research models, objectives, types of samples, sources and techniques for data collection and used analysis. It seems to us that there are still many pending subjects concerning science literacy: no studies on the way individuals update their scientific background throughout their life have been found, nor any piece of research that considers differences between citizens when interpreting socioscientific issues due to factors such as their initial training, their age, or the type of sources they work with. However, we do not seem to be the right people to suggest measures to intervene in scientific literacy of lay individuals, other than basic their scientific training, throughout their lives.

La recerca que es presenta en aquest article es basa en un estudi exploratori sobre la visió d'un grup de futurs mestres d'educació primària en relació a l'Educació per a la Sostenibilitat des d'un punt de vista competencial. En primer lloc es redefineix un marc conceptual de competències professionals dels mestres en Educació per a la Sostenibilitat, basat en l'especificació del concepte de competència, el paper com a formadors, les competències generals i el desenvolupament professional en Educació per a la Sostenibilitat. Aquest marc competencial al seu torn orienta l'exploració de la visió sobre competències professionals dels futurs mestres, que constitueix el segon objectiu d'aquesta investigació. L'instrument utilitzat és un qüestionari al qual han respost un grup de 32 alumnes de 3r de Magisteri de la diplomatura d'Educació Primària, l'anàlisi del qual ha estat bàsicament qualitativa. Alguns dels resultats indiquen que els futurs/es docents, participants en l'estudi, emfatitzen la clarificació de valors, la capacitat de prendre decisions, participar i actuar per al canvi, però per contra no consideren visionar escenaris de futur, el pensament crític, el diàleg entre disciplines i la gestió de les emocions i preocupacions, competències professionals essencials en l'Educació per a la Sostenibilitat. Es considera que els resultats obtinguts poden orientar el disseny d'estratègies didàctiques i eines d'avaluació per a la millora de la formació inicial del professorat en l'àmbit de les competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat., La investigación que se presenta en este artículo se basa en un estudio exploratorio sobre la visión de un grupo de futuros maestros de educación primaria en relación a la Educación para la Sostenibilidad desde un punto de vista competencial. En primer lugar se redefine un marco conceptual de competencias profesionales de los maestros en Educación para la Sostenibilidad, basado en la especificación del concepto de competencia, el rol como formadores, las competencias generales y el desarrollo profesional en Educación para la Sostenibilidad. Este marco competencial a su vez orienta la exploración de la visión sobre competencias profesionales de los futuros maestros, que constituye el segundo objetivo de esta investigación. El instrumento utilizado es un cuestionario al que han respondido un grupo de 32 alumnos de 3.º de Magisterio de la diplomatura de Educación Primaria, el análisis del cual ha sido básicamente cualitativo. Algunos de los resultados indican que los futuros/as docentes, participantes en el estudio, enfatizan la clarificación de valores, la capacidad de tomar decisiones, participar y actuar para el cambio, pero por el contrario no consideran visionar escenarios de futuro, el pensamiento crítico, el diálogo entre disciplinas y la gestión de las emociones y preocupaciones, competencias profesionales esenciales en la Educación para la Sostenibilidad. Se considera que los resultados obtenidos pueden orientar el diseño de estrategias didácticas y herramientas de evaluación para la mejora de la formación inicial del profesorado en el ámbito de las competencias profesionales en Educación para la Sostenibilidad., The research presented in this paper is based on an exploratory study on the views of a group of future primary education teachers in Education for Sustainability from a competence standpoint. First, we redefine a conceptual framework of professional competencies of teachers in Education for Sustainability. This framework is based on the competence conceptualisation, the role as trainer, generic competencies and professional development on Education for Sustainability. In turn this competencies framework guides the exploration of the student teachers’ views, which corresponds to the second objective of this research. The research instrument used is a questionnaire. A group of thirty-two third-year students on the Bachelor of Primary Education responded to our questionnaire, the analysis of which was qualitative. The findings indicate that student teachers, the participants in this study, emphasise values clarification, decision-making, participation and action for change, however they discount envisioning future scenarios, critical thinking, interdisciplinary dialogue and the management of emotions, essential professional competencies in Education for Sustainability. The findings of this study can guide the design of educational strategies and assessment tools to improve teacher training in the field of professional competencies in Education for Sustainability.

El artículo analiza el efecto de la resolución de problemas cualitativos mediante experimentos mentales, en el uso de la idea de conservación de la masa. Se trata de identificar los modelos expresados por los estudiantes y cómo estos se ajustan y autorregulan a partir del trabajo en el aula. Para ello se realiza un estudio de casos múltiples con estudiantes de secundaria obligatoria, empleando métodos cualitativos de análisis de datos. A lo largo del experimento mental, los estudiantes empezaron movilizando modelos ingenuos y simples, basados en la no conservación de la materia, y más de la mitad terminó formulando otros que integraban el principio de conservación de la masa y la idea de Tierra como sistema abierto. Ello sugiere el papel de los experimentos mentales como escenarios propicios para favorecer procesos de modelización en ciencias. This paper analyzes the effect of the resolution of qualitative problems through mental experiments, in the use of the idea of conservation of mass. Its purpose is to identify the models expressed by the students, and how they adjust and self-regulate as a result of the work in the classroom. For this, a multiple case study is carried out with secondary school students, using qualitative methods of data analysis. Throughout the mental experiment, students began mobilizing simple and naive models, based on a non-conservation of matter, while more than half ended up formulating others that spontaneously integrated the principle of conservation of mass and the idea of Earth as an open system. These results show the role of mental experiments as favorable scenarios for modeling in science.

This paper presents a proposal for health literacy through the specification and definition of the competences that students must acquire during Compulsory Education. Eight areas of health were determined through a Delphi study, identifying the problems or health situations that students must know how to solve, as well as the competences to be developed and the learning contents necessary to face each of these problems. These learning contents constitute the instrument of analysis to verify to what extent those health situations are present in the official Compulsory Education curriculum. The studies carried out regarding mental and emotional health show that the prescriptive curriculum has some deficiencies that hinder the development of competences, which negatively affects health literacy., En este trabajo se presenta una propuesta para la alfabetización en salud a través de la concreción y definición de las competencias que debe adquirir el alumnado durante la Educación Obligatoria. Mediante un estudio Delphi, se han determinado ocho ámbitos de salud, identificando los problemas o situaciones de salud que debe saber resolver el alumnado, así como las competencias que desarrollar y los contenidos de aprendizaje necesarios para afrontar cada uno de estos problemas. Estos contenidos de aprendizaje constituyen el instrumento de análisis con el que se ha revisado el currículo para comprobar en qué medida están presentes en las propuestas oficiales. Los estudios realizados referentes a la salud mental y emocional nos muestran que este currículo presenta algunas deficiencias de estos contenidos que dificultan el desarrollo de las competencias, lo que repercute negativamente en la alfabetización en salud.

In this paper, we analyse how the epistemological and didactic models that a lesson study community assumes determine the way this professional development process is conducted, as well as its outcomes. To do this, we propose a reinterpretation of lesson study as a praxeology of the teaching profession, drawing on tools from the Anthropological Theory of Didactics. The analysis of three cases will evince the role that different epistemological and didactic models play in the organisation and development of the work of lesson study groups, and in the potential learning of teachers. Thus, we provide new theory-informed insights into lesson study., En este trabajo analizamos cómo los modelos epistemológicos y didácticos asumidos por una comunidad de estudio de clase determinan la forma en que este proceso se lleva a cabo, así como los resultados de este. Para ello, proponemos una reinterpretación del estudio de clase como una praxeología de la profesión docente, apoyándonos en las herramientas de la teoría antropológica de lo didáctico. El análisis de tres casos de estudio de clase permitirá evidenciar el papel que diferentes modelos epistemológicos y didácticos desempeñan en su estructuración, desarrollo y en el posible aprendizaje profesional de los participantes, contribuyendo, de esta forma, a visibilizar parte de la teoría que subyace al estudio de clase.

Los libros de texto han sido objeto de investigaciones desde diversas perspectivas, lo cual ha producido una gran dispersión de conocimiento sobre las características de estos materiales y de su impacto en la enseñanza de las ciencias. Por ello, se observa la necesidad de sistematizar las principales aportaciones que registran estos trabajos, para lo cual se investigaron trece revistas científicas específicas y se seleccionaron los artículos vinculados a los libros de texto en función de las palabras clave, el título y el resumen. Se analizaron los objetivos, el marco teórico y metodológico, los resultados y las conclusiones. Se realizó una caracterización general que mostrara las dificultades más frecuentes y los desafíos que representan para la enseñanza de las ciencias. Una síntesis de esta naturaleza puede brindar información para la producción de los libros de texto y pone en evidencia aspectos que requieren nuevas investigaciones. Textbooks have been research objects from different perspectives; consequently, much knowledge about the characteristics of textbooks and their impact on science education has been dispersed. Therefore, the need to organize the main contributions of these papers is observed. To achieve this, 13 specific scientific journals were analyzed and the articles related to science textbooks were selected according to their titles, abstracts and keywords. The objectives, framework, methodology, results and conclusions were considered. The papers were characterized, and our findings about the most frequent difficulties and challenges of science education were shown. A synthesis of this nature can provide information for the production of science textbooks, and it can expose the aspects that require further research.

In this paper, we analyze the cognitive-linguistic skills (description, explanation, justification and argument) of 5 students in a technological course, Management of Agribusiness Production Program at the Universidad Tecnológica de Bolívar, in collaboration with Edupol. The study is set at an online course with convergent media, where students analyze industrial processes related to industrial chemistry. The methodology is qualitative with case study; the results show that the cognitive-linguistic skills of students, synchronously and asynchronously, can be enhanced by developing content and social writing through a dialogic communication, and creating a learning environment based on the principles of constructivism in online education.

En este artículo se hace un balance de los logros del pasado y los retos del futuro en el campo de la Didáctica de las Ciencias. Se aporta una visión de los consensos más importantes alcanzados por la comunidad investigadora y se sintetizan algunos elementos esenciales del paradigma emergente de la enseñanza de las ciencias coherentes con ellos (fines, fundamentos teóricos y prescripciones curriculares). Por último se analizan las dificultades para el cambio y se presentan propuestas para dinamizarlo desde una perspectiva científica, pero también ética y sociopolítica. This paper evaluates the past achievements and future challenges on the field of Science Education. It tries to offer a panorama of the most important consensus achieved by the research community and it synthesizes some essential elements of the paradigm emerging from science teaching in line with them (goals, theoretical foundations and curriculum prescriptions). Lastly, it analyzes the difficulties to face change and it submits proposals in order to invigorate it from a scientific perspective, as well as from an ethic and sociopolitical point of view.

The purpose of this paper is to explore the metacognitive practices that elementary school teachers foster in their Mathematics classes under conditions of non interference. In order to accomplish this, the paper defines an Interpretative Frame that serves as the basis for examining the cognitive and metacognitive processes that arise in the mathematics classroom. The Frame is applied in the exploratory case study of metacognitive practices promoted by two elementary school teachers in their regular Mathematics classes. Non-participating observation was chosen for data collection and our focus centered on proportional reasoning-related contents. The experience shows, inter alia, the flexibility, scope and consistency of the frame.

This study identifies visualisation processes in student primary teachers when they solve geometry problems requiring mathematical proof, in a pencil-and-paper environment. The results reveal the importance of the initial diagrams that accompany the problems, as well as subsequent modifications of these diagrams in the development of discursive and operative apprehension, constituting as they do links between mathematical reasoning processes and the visualisation of geometry-problem solving in a paper-and-pencil context. Finally, we identify the possible causes of those limitations that hinder the development of such apprehension.

This paper examines the adequacy of different teaching strategies to scaffold students’ engagement in scientific practices. The participants are two secondary teachers and their respective groups of 9th grade students attending Physics and Chemistry. The task requires students to investigate the effectiveness of two toothpastes to prevent cavities. For the analysis we examine the discourse of both teachers during the implementation of the task and we code their interventions according to a framework for scaffolding strategies developed by Van de Pol, Volman and Beishuizen (2010). The results point to differences in the strategies employed by the teachers, which affect to students’ performances for planning and carrying out investigations.

El conocimiento del profesor es reconocido como un factor relevante de su desempeño profesional y para promover el aprendizaje de la matemática de sus alumnos. Este artículo profundiza en el conocimiento del profesor y estudia las relaciones entre subdominios del conocimiento didáctico del contenido del modelo denominado conocimiento especializado del profesor de matemáticas. Se buscan relaciones entre el conocimiento de la enseñanza de las matemáticas y el conocimiento de las características del aprendizaje de las matemáticas de una profesora de secundaria en el contenido de semejanza de triángulos, a través de observaciones de aula y entrevista. Los resultados del estudio permiten vincular la investigación y la práctica del profesor, en tanto dan cuenta de las relaciones específicas entre subdominios y sus categorías, y cómo estas propician decisiones en el aula., A teacher’s knowledge is considered a significant factor contributing to their classroom performance and the promotion of mathematics learning in their students. This paper examines the knowledge deployed by a secondary teacher when working on the topic of similarity of triangles, focusing on the connections between subdomains within Pedagogical Content Knowledge in the model Mathematics Teachers’ Specialized Knowledge. Specifically, drawing on data from lesson observations and interviews with the teacher, it considers connections between the subdomains knowledge of mathematics teaching and knowledge of the features of learning mathematics. The results underline the relationship between research and practice, in that they bring to the fore specific connections between subdomains and their related categories and illustrate how these contribute to classroom decisions.

En aquest article s’avaluen les Competències Ambientals (CA) del professorat en formació inicial a l’inici i a l’acabament del grau de mestre d’educació primària a una universitat espanyola. S’ha desenvolupat i validat un qüestionari amb la finalitat d’avaluar sis CA en relació amb els coneixements, actituds i comportaments ambientals dels estudiants de la mostra (n=3419. Els resultats de l’estudi revelen que al professorat en formació inicial li manquen CA que els permetin educar ambientalment a l’alumnat. A més, s’ha pogut veure que no existeixen diferències en el seu grau d’adquisició entre l’alumnat de primer i quart curs del grau de mestres d’educació primària. Com a resultat, es qüestiona el paper de la universitat i els nous programes dissenyats en el procés de convergència cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior i s’assenyalen algunes propostes de millora.

Actualmente la historia de la ciencia es considerada una potente herramienta en la enseñanza de las ciencias, al mismo tiempo que la enseñanza se ha revelado como un área de interés para los estudios históricos y sociales sobre ciencia. A fin de potenciar la sinergia didáctica-historia en la enseñanza de las ciencias, especialmente de la química, el presente trabajo hace una revisión doblemente interdisciplinar del currículo de ESO y bachillerato como primer estadio en la investigación educativa, atendiendo a materias científico-tecnológicas y humanístico-sociales e incorporando enfoques procedentes de la historia de la ciencia, History of science is considered a powerful tool for science education nowadays. Both, historical and social studies of science have begun to consider education as an interesting area. In order to upgrade didactics-history dyad for science education, especially chemistry education, this paper will review the Secondary National Curriculum from a dual interdisciplinary perspective, deeming scientific and humanities subjects and incorporating new approaches from history of science as first step on didactics research

En este artículo se describen y analizan las propuestas elaboradas por 92 equipos de futuros maestros para enseñar contenidos concretos de ciencias al iniciar y finalizar un curso de formación inicial de orientación constructivista y tomando como referencia el modelo de investigación escolar. Para estudiar el cambio en su conocimiento acerca de la enseñanza de las ciencias se seleccionaron cuatro categorías: la presentación de los contenidos a los alumnos, la utilización didáctica de sus ideas, la secuencia metodológica seguida y la finalidad de la evaluación. Los resultados muestran que todos los equipos menos uno se sitúan al inicio en un enfoque transmisivo de la enseñanza, mientras que al final del curso 55 equipos se sitúan en transición hacia la investigación escolar con diferentes grados de progresión y 37 equipos se mantienen en el primer enfoque. En todos ellos la secuencia metodológica es la categoría que más progresa, mientras que la finalidad de la evaluación es la más resistente al cambio. Finalmente, se señalan las implicaciones en la formación inicial de maestros., En aquest article es descriuen i analitzen les propostes elaborades per 92 equips de futurs mestres per ensenyar continguts concrets de ciències en iniciar i finalitzar un curs de formació inicial d'orientació constructivista i prenent com a referència el model de recerca escolar. Per estudiar el canvi en el seu coneixement sobre l'ensenyament de les ciències es van seleccionar quatre categories: la presentació dels continguts als alumnes, la utilització didàctica de les seves idees, la seqüència metodològica seguida i la finalitat de l'avaluació. Els resultats mostren que tots els equips menys un se situen a l'inici en un enfocament transmisiu de l'ensenyament, mentre que al final del curs 55 equips se situen en transició cap a la recerca escolar amb diferents graus de progressió i 37 equips es mantenen en el primer enfocament. En tots ells la seqüència metodològica és la categoria que més progressa, mentre que la finalitat de l'avaluació és la més resistent al canvi. Finalment, s'assenyalen les implicacions en la formació inicial de mestres., This paper describes and analyzes the proposals made by 92 teams of future teachers to teach concrete contents of science when starting and finishing an initial training course of constructivist orientation, taking as reference the model of school research. In order to study the change in their knowledge about science teaching, we have selected four categories: the presentation of the contents to the students, the didactic use of their ideas, the methodological sequence followed and the purpose of the assessment. The results show that less one team, all the others are in an initial situation in a traditional approach to teaching. However, at the end of the course, 55 teams are in transition towards school research with different degrees of progression while 37 teams continue in the first approach. In all of them the methodological sequence is the category that progresses the most, whereas the purpose of the evaluation is the most resistant to change. Finally, we indicate the implications in the initial formation of teachers.

Basats en la teoria APOE com a marc teòric i metodològic, investiguem, des d'una postura cognitiva, les estructures mentals necessàries per construir el teorema per al canvi de base de vectors (TCBV). Amb el propòsit d'analitzar la forma en què estudiants universitaris ho aprenen, es va dissenyar una descomposició genètica (DG) per al teorema. Mitjançant tres casos d'estudi es mostra com estudiants d'aquests casos construeixen el concepte de coordenades d'un vector, però tenen dificultats per utilitzar-ho en la construcció de la matriu de coordenades de vectors. Aquesta dificultat està vinculada al fet que no han coordinat els processos involucrats en termes del quantificador. Específicament, es mostren les dificultats en la construcció del TCBV com a objecte i el paper determinant que exerceix el concepte de combinacions lineals en el TCBV.

Aquest treball es planteja estudiar el paper de la Química Verda a l'educació científica per contribuir, des d'aquest camp, a la Ciència de la Sostenibilitat i, per tant, a la transició cap a societats sostenibles. Es mostraran uns primers resultats d'una recerca duta a terme sobre l'atenció que l'ensenyament secundari i la pròpia recerca en el camp de la didàctica de les ciències estan prestant a les aportacions de la Química Verda, i la possibilitat de la seva incorporació en la formació de la ciutadania i l'adopció de mesures necessàries per contribuir a la construcció d'un futur sostenible. Es pretén així respondre a les nombroses crides perquè l'educació, tota l'educació i molt en particular l'ensenyament de les ciències, pari esment als problemes i desafiaments que afecten a la humanitat, contribuint a la cerca de solucions i a la formació d'una ciutadania responsable i preparada per a la presa de decisions.

Aquest treball exposa els resultats obtinguts en un estudi dut a terme amb futurs professors d'educació secundària. Es presenta com van descobrir coneixement matemàtic a partir d'una conjectura falsa, la qual van reformular en un procés de discussió basat en alguns elements del mètode quasiempíric de proves i refutacions. També es descriuen les etapes del procés juntament amb els elements que van ser observats, i com l'ús d'un programari de geometria dinàmica va facilitar als estudiants l'exploració, verificació, anàlisi i aclariment de conceptes matemàtics relacionats amb les conjectures reformulades., This paper exposes the results of a study carried out to future secondary school teachers. We present how the students discovered mathematical knowledge from a false conjecture, which was reformulated in a process of discussion based on some of the elements of the quasi-empirical method of proofs and refutations. Process steps along with the elements that were method are also described, and how the use of a dynamic geometry software allowed to students the exploration, verification, analysis and explanation of mathematical concepts related to reformulated conjecture., Este trabajo expone los resultados obtenidos en un estudio llevado a cabo con futuros profesores de educación secundaria. Se presenta cómo descubrieron conocimiento matemático a partir de una conjetura falsa, la cual reformularon en un proceso de discusión basado en algunos elementos del método cuasiempírico de pruebas y refutaciones. También se describen las etapas del proceso junto con los elementos que fueron observados, y cómo el uso de un software de geometría dinámica facilitó a los estudiantes la exploración, verificación, análisis y aclaración de conceptos matemáticos relaciona¬dos con las conjeturas reformuladas.

En aquest treball es realitza una proposta per a l'estudi de l'aprenentatge experimentat per estudiants de 12-13 anys després de l'aplicació d'una proposta d'ensenyament sobre el Model Corpuscular de la Matèria (MCM). En el marc teòric es planteja la distinció entre aprenentatge de competències i de continguts específics, i s'associa el primer al canvi de nivell d'esquemes explicatius llocs en joc per l'estudiant, mentre que el segon s'associa al canvi dels rendiments totals. El tractament estadístic de les dades es va realitzar amb un mètode multivariable usant el paquet SPSS 20.0. Els resultats mostren que l'aprenentatge de competències científiques comporta una dificultat bastant major que el de continguts específics., This paper presents a proposal for studying the learning gained by 12-13 years old stu¬dents after the implementation of a teaching proposal of the Matter Corpuscular Model (MCM). The theoretical framework poses the distinction between the learning of scientific competencies and the learning of scientific content and we associate the former with a change in the student’s explanatory scheme levels, while the latter is associated with a change in the overall achievement. The statistical analysis of the data was performed using the 20.0 SPSS multivariate method. The results suggest that the learning of scientific competencies results more difficult than that of scientific content, En este trabajo se realiza una propuesta para el estudio del aprendizaje experimentado por estudiantes de 12-13 años tras la aplicación de una propuesta de enseñanza sobre el Modelo Corpuscular de la Materia (MCM). En el marco teórico se plantea la distinción entre aprendizaje de competencias y de contenidos específicos, y se asocia el primero al cambio de nivel de esquemas explicativos puestos en juego por el estudiante, mientras que el segundo se asocia al cambio de los rendimientos totales. El tratamiento estadístico de los datos se realizó con un método multivariable usando el paquete SPSS 20.0. Los resultados muestran que el aprendizaje de competencias científicas conlleva una dificultad bastante mayor que el de contenidos específicos.

En aquest treball vam mostrar els resultats d'un estudi realitzat sobre el treball matemàtic de dos professors novells en la seva pràctica a l'aula, quan les temàtiques involucren els enfocaments de geometria euclidiana sintètics i analítics. Presentem l'Espai de Treball Matemàtic (ETM) idoni de cada docent, específicament les circulacions entre les components dels plànols epistemològic i cognitiu i, el paradigma geomètric privilegiat. Els resultats proporcionen dades empíriques respecte a la pràctica docent en usar diferents mètodes geomètrics i sobre la possibilitat de complementar-los, a més, el tema es presenta com una nova dimensió d'estudi pel ETM, In this paper we show the results of a study in relation to the mathematical work and practice of two novice teachers, when the classroom topic involved the differing views related to synthetic and analytic Euclidean geometry. We present the ideal mathematical working space (MWS) for each teacher, specifically, the movements between the components of the epistemological and cogni¬tive planes, and the privileged geometric paradigm. The results provide empirical information regarding the teaching practice when using different geometric methods and on the possibility of complemen¬ting them, and furthermore the topic is presented as a new way of studying through the MWS., En este trabajo mostramos los resultados de un estudio realizado sobre el trabajo matemático de dos profesores nóveles en su práctica en el aula, cuando las temáticas involucran los enfoques de geometría euclidiana sintéticos y analíticos. Presentamos el Espacio de Trabajo Matemático (ETM) idóneo de cada docente, específicamente las circulaciones entre las componentes de los planos epistemológico y cognitivo y, el paradigma geométrico privilegiado. Los resultados proporcionan datos empíricos respecto a la práctica docente al usar distintos métodos geométricos y sobre la posibilidad de complementarlos, además, el tema se presenta como una nueva dimensión de estudio para el ETM.

Es presenta una innovació educativa consistent a introduir a estudiants d'Educació Secundària en els rudiments de la recerca científica. Inserit en un Projecte més global, en el qual participen diverses institucions educatives, es descriu aquí el procés seguit en el desenvolupament d'una recerca oferta sobre les il·lustracions dels llibres de text de ciències. Els estudiants, que la van triar lliurement, es reuneixen periòdicament amb els responsables d'aquella per conèixer els seus objectius i col·laborar en la presa de dades, la seva anàlisi i en l'elaboració de les conclusions finals. Així mateix es valora la recerca duta a terme i es proposen línies de millora en l'ús de les il·lustracions en l'ensenyament. Els resultats finals són presentats en un Congrés en el qual es mostren els de tots els projectes elaborats., In this paper an educational innovation which introduces secondary school students in the rudiments of scientific research is showed. Embedded in a more global project in which various educational institutions participate, here the process followed in the development of a research on the illustrations of the science textbooks is described. Students meet regularly with the responsible of research to discuss its goals and to collaborate on data collection, their analysis and in drafting the conclusions. The more remarkable results are presented in a Congress together with the proceedings of the rest of the experiences carried out. The final conclusions are grouped around the achievement of the initial objectives, the nature of the illustrations analyzed, how students and teachers use them, the proposals for improvement of the teaching, and at last with an assessment of the experience., Se presenta una innovación educativa consistente en introducir a estudiantes de Educación Secundaria en los rudimentos de la investigación científica. Inserto en un Proyecto más global, en el que participan diversas instituciones educativas, se describe aquí el proceso seguido en el desarrollo de una investigación ofertada sobre las ilustraciones de los libros de texto de ciencias. Los estudiantes, que la eligieron libremente, se reúnen periódicamente con los responsables de aquella para conocer sus objetivos y colaborar en la toma de datos, su análisis y en la elaboración de las conclusiones finales. Asimismo se valora la investigación llevada a cabo y se proponen líneas de mejora en el uso de las ilustraciones en la enseñanza. Los resultados finales son presentados en un Congreso en el que se muestran los de todos los proyectos elaborados.

En aquest document presento alguns resultats de l'estudi realitzat sobre un fenomen relacionat amb l'articulació dels sentits assignats per estudiants a diferents representacions d'un objecte matemàtic, obtingudes mitjançant transformacions semiòtiques de tractament. Descric i analitzo alguns processos d'assignació de sentits assolits pels estudiants de graus 9º i 11º d'educació bàsica i mitjana (Colòmbia), en relació amb tasques específiques en les quals requereixen realitzar aquests tractaments entre representacions, i reporto algunes dificultats associades. En aquest estudi incloc aspectes relacionats amb l'activitat matemàtica, la comunicació sobre objectes matemàtics emergents i la construcció cognitiva dels objectes matemàtics., In this paper we present results of a study on the emergence of mathematical objects from their representations and the difficulties encountered by some students to articulate the senses assigned by them to semiotic representations of the same mathematical object, obtained by transformations of treatment. We describe and analyze some processes of assigning senses achieved by students in grades 9 and 11 of the secondary education (Colombia) in relation to specific tasks that require such treatments performed between representations, and report some associated difficulties. In this study we include aspects of mathematical activity, communication on emerging mathematical objects and cognitive construction of mathematical objects., En este documento presento algunos resultados del estudio realizado sobre un fenómeno relacionado con la articulación de los sentidos asignados por estudiantes a diferentes representaciones de un objeto matemático, obtenidas mediante transformaciones semióticas de tratamiento. Describo y analizo algunos procesos de asignación de sentidos logrados por los estudiantes de grados 9º y 11º de educación básica y media (Colombia), en relación con tareas específicas en las que requieren realizar dichos tratamientos entre representaciones, y reporto algunas dificultades asociadas. En este estudio incluyo aspectos relacionados con la actividad matemática, la comunicación sobre objetos matemáticos emergentes y la construcción cognitiva de los objetos matemáticos.

En aquest estudi s'analitza el paper del treball amb analogies en la mobilització i desenvolupament de capacitats i valors vinculats a l'activitat de modelització en ciències. concretament, s'estudien els processos que es relacionen amb l'ús i aplicació del model de canvi químic. La informació utilitzada per a l'anàlisi procedeix de 35 estudiants de tercer d'ESO amb els quals es va assajar una proposta d'ensenyament que emprava analogies com a recurs central i recurrent. el instrument fonamental de recollida de dades va consistir en el portafoli de l'alumne, si bé de forma complementària es va recórrer també a entrevistes individuals, al diari del professor i enregistraments. Les dades obtingudes mostren com l'entorn de treball plantejat oferir un escenari estimulant per a la posada en pràctica i desenvolupament d'habilitats, destreses i valors necessaris per utilitzar i aplicar els models apresos de la ciència escolar. No tots els alumnes es van beneficiar de la mateixa manera de aquest escenari, tot i que més de dos terços d'ells van evidenciar nivells apropiats en la competència de modelització.

Es destaca el potencial didàctic de certes notícies científiques de la premsa diària per introduir la naturalesa de la ciència (NDC) en l'educació científica. Per tal de posar-ho de manifest, s'analitza interpretativament el contingut d'un repertori de quaranta notícies relacionades amb la Física, publicades en diaris espanyols de gran difusió. L'anàlisi revela la idoneïtat del repertori, tant per la sintonia del seu contingut amb la visió actual de l'NDC com per les possibilitats didàctiques per al seu ús a l'aula, d'acord amb les tendències actuals en l'ensenyament d'aquesta. Es suggereix, així mateix, la seva utilització en els programes de formació del professorat, per tal de millorar la seva comprensió sobre la NDC i, conseqüentment, el seu ensenyament., Newspaper reports of certain pieces of science news have the pædagogical potential of being able to introduce the Nature of Science (NOS) in science classes. This is illustrated in the present paper with an interpretative content analysis of a repertoire of 40 physics-related news items published in major Spanish newspapers. The analysis reveals that: (a) the information provided on NOS in the vast majority of the news items was quite consonant with the currently accepted concept, and (b) it suggests a diversity of pædagogical possibilities according to current trends in NOS teaching. Finally, it should be stressed that reflexive analysis on NOS using science news items in the press ought to be encouraged as a basic resource in science teacher education programs., Se destaca el potencial didáctico de ciertas noticias científicas de la prensa diaria para introducir la naturaleza de la ciencia (NDC) en la educación científica. A fin de ponerlo de manifiesto, se analiza interpretativamente el contenido de un repertorio de cuarenta noticias relacionadas con la Física, publicadas en periódicos españoles de gran difusión. El análisis revela la idoneidad del repertorio, tanto por la sintonía de su contenido con la visión actual de la NDC como por las posibilidades didácticas para su uso en el aula, de acuerdo con las tendencias actuales en la enseñanza de esta. Se sugiere, asimismo, su utilización en los programas de formación del profesorado, a fin de mejorar su comprensión sobre la NDC y, consecuentemente, su enseñanza.

En aquest article es planteja la importància del disseny dels materials curriculars per a el desenvolupament de la competència científica. Per a això, es fa especial èmfasi en la necessitat de partir de un enfocament explícit i clarament formulat sobre com entendre aquesta competència i de vincular les tasques i activitats d'aprenentatge amb aquest enfocament. Es mostra l'anàlisi detallada de la contribució al desenvolupament d'aquesta competència, segons un dels enfocaments plantejats en la bibliografia, de algunes de les tasques d'aprenentatge incloses en una unitat didàctica sobre la salut bucodental per 4t d'ESO. Finalment, es fan algunes consideracions sobre la importància del disseny i l'anàlisi de tasques, i la necessitat de la seva inclusió en la formació del professorat de ciència., This paper presents the importance of the design of curriculum materials for the development of the scientific competence. We must place special emphasis on the need to use an explicit and clearly formulated approach to understand this competence and link tasks and learning activities from this approach. A detailed analysis of the contribution to the development of that competence, from one of the approaches proposed in the literature, is shown for some learning tasks included in a teaching unit on oral health for grade 10 students. Finally, some considerations about the importance of the design and the analysis tasks, and the need to include it in the science teacher training are made., En este artículo se plantea la importancia del diseño de los materiales curriculares para el desarrollo de la competencia científica. Para ello, se hace especial énfasis en la necesidad de partir de un enfoque explícito y claramente formulado sobre cómo entender esta competencia y de vincular las tareas y actividades de aprendizaje con dicho enfoque. Se muestra el análisis pormenorizado de la contribución al desarrollo de esta competencia, según uno de los enfoques planteados en la bibliografía, de algunas de las tareas de aprendizaje incluidas en una unidad didáctica sobre la salud bucodental para 4.º de ESO. Finalmente, se hacen algunas consideraciones sobre la importancia del diseño y el análisis de tareas, y la necesidad de su inclusión en la formación del profesorado de ciencia.

En aquest treball discutim el problema de la interpretació de la competència matemàtica a l'aula. A fi de superar algunes de les controvèrsies que afecten a la descripció per competències del currículum de matemàtiques, ens proposem transitar cap a un enfocament interpretatiu de la competència matemàtica, en el qual cobren més protagonisme el coneixement matemàtic i la seva comprensió. Mostrem l'operativitat de la nostra proposta a través d'un exemple d'interpretació de la competència matemàtica d'una alumna de secundària involucrada en la resolució d'una tasca algebraica específica. A partir dels usos donats al coneixement matemàtic, s'aporten evidències de com emergeixen i es relacionen entre si durant el mateix episodi de resolució rastres de comprensió i elements de competència matemàtica de diferent naturalesa., In this paper we discuss the problem of the interpretation of mathematical competencein the classroom. In order to overcome some of the controversies affecting the approach by competencies, we intend to move towards an interpretative approach of mathematical competence in which the mathematical knowledge and their understanding are more significant. The potentiality of our proposal is shown through an example of interpretation of mathematical competence of a secondary student in solving a specific algebraic task. The uses of mathematical knowledge provide evidences on how the traces of mathematical competence and understanding of different nature emerge and they relate to each other., En este trabajo discutimos el problema de la interpretación de la competencia matemática en el aula. Con objeto de superar algunas de las controversias que afectan a la descripción por competencias del currículo de matemáticas, nos proponemos transitar hacia un enfoque interpretativo de la competencia matemática, en el que cobran un mayor protagonismo el conocimiento matemático y su comprensión. Mostramos la operatividad de nuestra propuesta a través de un ejemplo de interpretación de la competencia matemática de una alumna de secundaria involucrada en la resolución de una tarea algebraica específica. A partir de los usos dados al conocimiento matemático, se aportan evidencias de cómo emergen y se relacionan entre sí durante el mismo episodio de resolución rastros de comprensión y elementos de competencia matemática de diferente naturaleza.

This paper focuses on the study of the learning progress of a group of students aged between 16 and 18, while they were performing activities on a real and close problem, as is the quality of the air in cities. Indicators for the different competencies involved, and 4 levels of development in them have been defined. The teaching and learning process was carried out by applying selected materials which were developed specifically to treat this problem. The results show clear progress mainly in those aspects related to what students have to face in their lives beyond school walls.

En este trabajo se analiza el papel que adquiere la Historia de la Química (HQ) en un programa de formación didáctica de profesores universitarios de química al estudiar el cambio químico, que tuvo como elemento central la réplica de instrumentos y experimentos científicos del siglo XVIII. La metodología de la investigación se inspiró en la investigación-acción, donde los docentes que participaron en el programa de formación se organizaron en una Comunidad de Desarrollo Profesional de Profesores (CODEP), que inicialmente se centró en el conocimiento erudito de la Química (desde la HQ) para irse desarrollando a una formación más compleja en didáctica de las ciencias. In this paper examines the role that acquires the History of Chemistry (HC) in training program chemistry teachers on didactic of science, who had as core the replica of scientific instruments and experiments of eighteenth century, when they studied the chemical change. The research methodology was inspired by action research, where teachers who participated in the training program were organized into a «Professional Development Community of Teachers (PRODEC)», which initially focused on the knowledge of chemistry (from HC) then they developed a more complex training in didactic of science.

Aquest treball pretén fomentar la reflexió sobre el potencial de la tecnologia educativa per promoure l'aprenentatge significatiu de les ciències. Amb aquest propòsit es recorre a la literatura especialitzada, per mostrar alguns resultats d'investigació sobre l'aplicació de les TIC a l'ensenyament de les ciències (eines d'adquisició de dades, programes de modelització, simulacions, laboratoris virtuals...). El valor formatiu d'aquestes aplicacions es discuteix des dels actuals coneixements sobre com els individus aprenen, mostrant el potencial d'aquests recursos per superar els obstacles específics associats a l'aprenentatge efectiu de les ciències (idees prèvies, manca de contextos significatius, grau d'abstracció de models i teories...). No obstant això, també s'ofereix una visió crítica assenyalant riscos i limitacions., This paper intends to promote reflection on ICT use to facilitate meaningful science learning. In order to achieve this goal, key research works on technology implementation (data acquisition devices, modeling tools, simulations, virtual laboratories…) are selected from the specialized literature. The instructional value of these applications is studied from the current knowledge on how we learn. The analysis shows the potential of technology to overcome common science learning troubles (students’ previous ideas, lack of meaningful contexts, abstract scientific models and theories…). A critical view is also shown, pointing out risks and limitations associated with ICT implementation for science education., Este trabajo pretende fomentar la reflexión sobre el potencial de la tecnología educativa para promover el aprendizaje significativo de las ciencias. Con este propósito se recurre a la literatura especializada, para mostrar algunos resultados de investigación sobre la aplicación de las TIC a la enseñanza de las ciencias (herramientas de adquisición de datos, programas de modelización, simulaciones, laboratorios virtuales…). El valor formativo de dichas aplicaciones se discute desde los actuales conocimientos acerca de cómo los individuos aprenden, mostrando el potencial de estos recursos para superar los obstáculos específicos asociados al aprendizaje efectivo de las ciencias (ideas previas, falta de contextos significativos, grado de abstracción de modelos y teorías…). No obstante, también se ofrece una visión crítica señalando riesgos y limitaciones.

The primary objective of this paper is to propose a mechanism for selecting specific competences for preservice science teacher training, referring to relevant sources for such training. To this end we have used an trans-disciplinary procedure consistent with incorporating critical competences from the following curricular sources: Models of current preservice teacher training in educational literature, the current curriculum of Science in Compulsory Secondary Education in Spain, the Program for International Student Assessment (PISA), the views of in-service secondary school teachers (through a survey whose most relevant results are given), teachers’ epistemological conceptions, the professionalization of teaching and the demands it generates and, finally the social dimension of science.

The research problem addressed in this paper is the visualization of the essential elements of the mathematical activity arising during classroom practice (denitions, properties, mathematical processes, etc.). We provide a tool for this purpose that displays these elements in the form of a graphic, and apply it to the study of the commonalities and differences in three different classes by different teachers in the same institution, year and school level when they teach the bisector. The results permit to infer further aspects of mathematical knowledge in the teaching practice.

We present results of an investigation in which, among other objectives, we sought to determine how the teaching of algebraic problem solving in a spreadsheet environment influenced the competence in the Cartesian method. The comparison of the tests administered before and after the instruction showed an increase in the polysemy of the x when problems were solved with paper and pencil and a decrease in the use of the language of algebra in age problems. We show that these results may be attributed to the emergence of solving strategies in the spreadsheet environment in which the described situations in the statement were modelled by functional relations. In such cases, the operation with the unknown was avoided and several quantities were grouped under a single name.

This paper describes the various stages of oral discourse, understanding, and psychological processes linked to each one of them, postulated by the theory of the processing of information. Being these psychological processes built by symbolic tools of linguistic nature, it is postulated that discursive style of teaching can promote or hinder the construction of conceptual meanings in the students, depending on either the discursive structure, which includes general considerations about grammar, and syntactical structures as pedagogical and conceptual issues specific to the discipline.

This paper presents an emerging line of work on prospective science teachers’ emotions while teaching a unit during their teaching practice. It aims to help improve the current educational theories that form models for pre- and in-service training of science teachers. We have found in the six cases investigated four styles of emotional work: sensible, seductive, overwhelmed and phlegmatic. These have been characterized by different variables that appear to influence change or permanence in the initial teaching model, such as the secondary emotion generated and its management when metacognitively reflecting on the difficulties encountered in teaching.

En este trabajo indagamos sobre la atención que se presta al problema de la energía, en especial a los aspectos controvertidos de este, en una selección de libros de texto de la educación secundaria obligatoria. El estudio se ha centrado en los contenidos declarativos, que han sido categorizados. Se ha realizado un análisis detallado de las categorías relacionadas con los «pros y los contras de las actividades de producción» y «las implicaciones derivadas del consumo energético». Los resultados ponen de manifiesto que los contenidos propuestos en los capítulos que tratan el tema de la energía no contienen la información necesaria para dar una idea a nuestro alumnado de lo controvertido del tema y de su enorme relevancia en nuestro estilo de vida y nuestro futuro. In this paper we investigate on the attention paid to the problem of energy, especially the controversial aspects of it, in a selection of textbooks for compulsory secondary education. The study has focused on the declarative content, which have been categorized. We performed a detailed analysis of the categories related to the «pros and cons of the production» and «the implications of energy consumption ». Results show that the proposed contents of the chapters dealing with the issue of energy do not contain the information necessary to give our students an idea of how controversial the issue is, and its enormous relevance to our lifestyle and our future.