Search

Un poble perdut és una pregunta oberta. Edificis ensorrats, esglésies abandonades, escales que no porten a enlloc... Com a qualsevol altre país, a Catalunya tenim també pobles perduts, molts d'ells oblidats. 10 escriptors han recollit la memòria, les llegendes i els paisatges de 30 d'aquests pobles: Perellós, a la Catalunya del Nord; Faió, Finestres i Iscles, a la Franja; el Camp de la Bota a Sant Adrià de Besòs; Fitor, Sant Cebrià dels Alls, Molinàs, Talaixà i Querós a Girona; Sallent, Valldarques i Puigcercós, al Pirineu; Santa Eugènia de Relat i Peguera a la Catalunya Central; Conill, Puimanyons, Rúbies, Solduga, Tragó i Blancafort de Noguera a Lleida; el Fonoll, Marmellar, la Mussara i Selmella a Tarragona i Corbera d'Ebre, Pinyeres i Algars a les terres de l'Ebre. També han anat a Barcelona, a l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, i a la Ciutat del Born que, a més de ser un lloc perdut, és un lloc que va perdre. Els Pobles perduts cerca respostes i manté el record. Ofereix una guia humana sobre una gent que va haver d'aprendre a viure lluny d'on va néixer.

Aquesta monografia recull les reflexions de diferents professors de la Universitat de València realitzades en diferents localitats del territori valencià durant el programa 2014-15. El fil conductor d'aquelles ponències, avui plasmades per escrit, fou el desenvolupament territorial en sentit ampli. I així, a més del desenvolupament local pròpiament dit (com, per exemple, l'anàlisi de Cullera com a destinació turística), s'han estudiat els recursos territorials (v.gr. el vi valencià), l'economia social (v.gr. els horts urbans), l'educació (v.gr. el cinema infantil) o la salut (v.gr. l'exercici físic).